Adduït

Close encounters of the third kind

A vegades em passa que en reunions em perdo l'essència del que està passant o s'està dient. Escolto la gent però, tot i que els conec bé, parlen de coses que jo no sé ni he viscut amb ells i em sembla que no estic en aquell mateix món o en aquella mateixa ona. És com si, de cop i volta, em sentís estrany, fins i tot un intrús en el grup.

D'altres cops passen coses a la reunió i jo, estan allà mateix, no les visc, com si per uns segons m'haguessin adduït i tornat i ningú se n'hagués adonat excepte jo perquè sé que m'he perdut alguna cosa que tothom dóna per fet. Vés a saber, potser m'estic tornant paranoic o és només que necessito descansar de mi mateix o, simplement, descansar.

Per cert, nota a qui ja sap: explicar això aquí no significa, ni molt menys, fer pública la meva vida... entenc jo.

Cròniques Drakonianes

Cròniques Drakonianes

Fa pocs dies, i mitjançant el web del Diari de Girona, vaig descobrir una websèrie, és a dir, una sèrie feta expressament per a internet.

El primer capítol em va semblar molt bo, tan formalment com visual, però la interpretació la vaig trobar més aviat justeta, més que res pel fort accent català dels actors que fa que li resti una mica de credibilitat (potser interpretada en català guanyaria molt més, si tenim en compte aquest fet).

Després em vaig ficar dins el web de Drakonia, el creadors de la sèrie i vaig veure una cosa insòlita: la sèrie es fa sense pressupost i tothom qui hi participa ho fa voluntàriament aportant els seus coneixements (els actors fan de càmeres, de maquilladors, de vestuari, el guió, etc., és a dir, tots fan de tot i s'ho passen bé i això es nota).

Si es té en compte aquest important detall i veient el resultat final de cada episodi - efectes especials inclosos - és espectacular (veure el making-off).

Des d'aquí uns convido a veure un episodi i a fer costat aquest grup d'amics que, sense diners i totalment de forma amateur, però amb moltes idees i imaginació, fan un producte fora dels circuits comercials que ja voldrien per a si mateixes moltes de les grans produccions de Hollywood.

Angelina Jolie a Salt

Vaja, vaja... qui ens ho anava a dir! Després d'això tothom voldrà venir a Salt!

Paraules que s'emporta el vent

L'Escala (Alt Empordà, Costa Brava-Girona) Foto by Deric

Paraules que s’emporta el vent,
històries que queden per sempre.

Camino lent
per sorres insegures
cercant el meu camí.

Vull cridar
que no sóc innocent.

Vull cridar
que no sóc culpable.

Paraules que s’emporta el vent.

Em vull treure aquest fred d’estiu
que em glaça la sang.
I tornar a viure,
i tornar a riure,
i tornar a estimar.

Vull caminar
per senders frondosos
cap a un destí llunyà,
incert,
on cridaré
paraules que no s’emporti el vent.

Indecència

Foto: Fotos con Historia de España

L' Ermità Josep m'ha passat aquest correu que fa que la baixada del sou i les pensions sigui més indignant:

Ha dicho la Vicepresidenta del gobierno que es indecente que mientras la inflación es -1%, y tengamos más de 4.000.000 de parados, haya gente que no esté de acuerdo en alargar la jubilación a los 70 años.

Nos gustaría transmitirle a esta "Sra. Vicepresidenta" y a todos los políticos, lo que consideramos indecente :

INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 €/mes.

INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.

INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).

INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo.

INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.

INDECENTE, es colocar en la administración a miles de asesores = (léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados).

INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.

INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo. (ni cultural ni intelectual.)

INDECENTE, es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier.

INDECENTE No es que no se congelen el sueldo sus señorias, sino que no se lo bajen.

INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.

INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.

-5% d'una merda és massa

Local comunal. Ajuntament de Yoff, Senegal. Foto by Deric

Quan va passar el de Grècia ja m'ho vaig començar a ensumar i ja ho tenim aquí, ja ens ha tocat el rebre: -5% de sou, congelació per l'any vinent, puja de l'IVA (que implicarà preus més cars), congelació de pensions, retalls socials... Qui seran els següents? Ja es poden preparar els de les privades també perquè els de la COE ja s'estan fregant les mans esperant els guanys de retallar sous i llocs de treball.

Però, on són tots els diners robats pel corruptes? Per què hem de pagar nosaltres la ineptitud i la corrupció dels polítics i l'estafa dels bancs? Per què hem de tolerar que un exministre tingui una pensió vitalícia de 12 mil€ només per haver estat ministre, encara que el seu ministeri hagi durat 5 minuts? Per què no es retallen ministeris? On són les polítiques antifrau? Per què no es retallen ministeris? Per què no s'anul·len ministeris i administracions sobreres, com pot ser que tinguem Administració central, autonòmica, diputacions, consells comarcals i ajuntaments??? Per què no es comença per retallar aquests "càrrecs de confiança" que tenen els polítics perquè no confien en els treballadors que tenen al seu costat i que són molt més competents?

Potser em retallaran un 5% el sou però llavors que no em demanin que doni el 200% a la feina, com ara, perquè donaré només el 95% del meu esforç. Una altre proposta (que faig jo) és que, si m'han de treure un 5% del sou, doncs anar a treballar un 5% menys de temps i tots contents.

Però del que realment estic molt cansat, fart, de sentir és de la gent que s'omple la boca de parlar dels "privilegis" dels funcionaris.

És que un sou de merda és un privilegi? És que haver de jugar-te la feina en un puto examen és un privilegi? És que no paguem impostos? No, senyors. Els funcionariat de l'època franquista ha passat a la història i la imatge que es vol donar de nosaltres no s'ajusta gens ni mica a la realitat.

De treballadors inútils i sense coneixements hi ha a per tot arreu , no és únic i exclusiu dels funcionaris. També diuen que hi ha molt enxufisme a l'administració: si parlem d'enxufes, ningú em pot negar que hi ha molts més enxufes a l'empresa privada que a la pública. O és que no recordem empreses on treballa el fill de l'amo, un inútil, només per ser fill...

En fi, tema punyent on els hi hagi. Ja es veurà què passa i com queda tot finalment. Estarem a l'expectativa.

Voltors a Salt

Hi ha una dita en castellà que m'agrada molt: No haras leña del árbol caído o alguna cosa així. Doncs bé, hi ha gent que la té ben apresa però a l'inrevés i quan hi ha problemes, ells veuen oportunitats però no s'adonen que, de vegades, aquest arbre caigut no és mort encara, potser ni moribund i quan s'acosta el voltor de torn, treu les espines i es defensa.

Això és el que li ha passat a l'Anglada (Plataforma per Catalunya) quan a vingut a Salt després dels darrers enfrontaments que hi va haver pel tema de la immigració. Ha vingut per cercar merder i vots (n'estic convençut, però, que si presenta candidatura a les municipals traurà algun regidor) però ha sortit escaldat quan uns nens d'origen magribí li han respost en català amb accent de Girona: Visca Espanya, penjada d'una canya... i si la canya cau, Espanya adéu siau! Enfront a això se li han acabat els arguments.

Per cert, a mi m'agrada viure a Salt, no cal que vingui cap politicastre de fora a dir-me "Planyo la gent de Salt", referint-se al 57% dels autòctoncs, perquè de l'altre 43% de població, potser un 90% se sent tan saltenca com jo o més.

Un nou inici?

L'Escala. Foto by Deric

Des que vaig començar el nou semestre de la universitat que vaig amb els horaris ben canviats i amb molt poc temps per poder dedicar-me a res, excepte a estones esgarrapades a la son o al sopar o, fins i tot, a estar amb els amics.

Ho sé, hauria de ser més sociable però quan vas tot el dia amunt i avall, el dia que no ho he de fer, de l'únic que tinc ganes és d'estar-me a casa i no fer res. I així vaig acumulant feina rere feina, idea rere idea, sense portar res a terme i pensant que ho he de fer perquè en tinc ganes però estic cansat i només vull jeure al sofà i llegir o mirar les teranyines del sostre.

Llavors és quan, sense adonar-me, ve algú i em demana si vull fer una cosa i dic que sí i ve un altre i em diu de fer una altra cosa i dic que sí i quan me n'adono penso que aquest és un nou inici perquè tot el que em demanen darrerament està relacionat amb l'escriptura i amb els llibres, els meus i els d'altri, i no em puc negar ni ho vull. Alguna cosa es mou en l'univers que m'envolta i l'he d'aprofitar. Ja ho diuen que les oportunitats passen i hem d'estar alertes per atrapar-les al vol. Ho hauré fet? Serà aquesta la meva oportunitat?

Només el temps ho dirà.

Un matí de diumenge

S'Agaró. Foto by Deric

Nova parida mental:

Un matí de diumenge

M'he despertat al teu costat.
Tu, mirant-me,
jo, mirant-te.
I hem somrigut abraçats,
mentre el primer raig de sol
s'escolava per la persiana mig baixada.

M'he despertat al teu costat
desitjant que aquell moment fos etern,
que aquell moment es repetís dia a dia.

M'he despertat al teu costat
un matí de diumenge,
i he vist sortir el sol,
he vist néixer la llum d'un nou despertar.

M'he despertat al teu costat
i tu, mirant-me,
t'has despertat al meu costat.

Deric (F.M.)

La morena del bar

Café El Espejo, Madrid. Foto by Deric

La veia cada dia asseguda a la mateixa taula del bar on anava a esmorzar. Sempre amb un llibre a la mà que llegia amb la mateixa fruïció que assaboria el cafè amb llet que, mig abandonat, descansava a la taula davant d'ella, esperant el seu torn.

Per ell era un misteri i un plaer veure-la i cada dia esperava amb ganes la visió dels cabells llargs i negres cobrint un rostre desconegut i misteriós i caure, despreocupats, sobre les pàgines esgrogueïdes del llibre.

Se'n sentia platònicament enamorat, i esperava poder veure-li, algun dia, els ulls i sentir-se reflectit en ells.

Un matí, però, la taula era buida. La va buscar pel local, desesperat. No hi era. Així que va demanar la consumició, trist i compungit. La trobava a faltar tot i que mai havien intercanviat cap paraula, ni tan sols una mirada.

Es va acabar el cafè i es disposava a sortir del local quan la va descobrir asseguda a la seva taula. No llegia i el va mirar directament. Els seus ulls van coincidir una dècima de segon. Ell no va poder suportar més el pes d'aquella mirada fosca i profunda.

Va sortir de la cafeteria amb el cor destrossat.

S'havia trencat el misteri.

Olor de tu

Vaig mirar-me el llit buit de tu i ple de soledat.

La teva olor encara envaïa l'habitació

i m'embriagava i em feia rememorar

un despertar ple de tendresa i amor.

A la cadira vaig descobrir, abandonada,

la teva samarreta. Me la vaig acostar al nas

i vaig aspirar el teu aroma, intens, dolç.

Avui no tornaràs, avui tindré el llit buit

però estaràs amb mi perquè dormiré

amb la teva samarreta

i no em sentiré tan sol.

El lluit és buit sense tu, però aquesta nit

no estarà ple de soledat.

Deric (F.M.)

Sempre paguem els mateixos

Foto Google

Quan el govern no sap gestionar els recursos ni afrontar la crisi i quan la corrupció plana com vol per tots els estaments polítics, a qui toca pagar els plats trencats dels inútils? Sempre als mateixos: nosaltres!

Grècia: puja l'IVA fins el 23%; els impostos sobre els carburants (a més dels impostos sobre el tabac i alcohol) puja un 10%; es reformen, a la baixa, les pensions i es congela, i redueix, el sou dels funcionaris...

Perquè els de dalt visquin bé, els de baix a fotre's. Potser estic equivocat, però en cap lloc he llegit que es redueixi el sou dels polítics grecs.

Negra

Salt nevat. Photo by Deric

Estic intentant portar a terme un nou projecte molt diferent del que he fet mai fins ara. No sé si me'n sortiré o no. Potser em cansaré abans i em dedicaré a projectes que tinc començats i guardats en un calaix a l'espera del seu torn.

Aquest és totalment nou, inspirat en la darrera nevada del 8 de març. Una novel·la negra, com el seu títol, amb un protagonista anodí que no serà el que sembla ser. Un personatge únic, una situació única, un escenari únic. Les aparences enganyen...