Un Salt al món

Sé que direu que sóc molt de ciutat, que voleu que us digui, doncs sí.  Dissabte vaig anar a una fira agrícola i, a part de tractors i eines del camp, hi havia una secció amb animals de granja i cavalls en exposició i jo que a la que veig un bitxo no me'n puc resistir, allà que m'hi vaig.  (No entraré a valorar la conveniència o no d'exposar animals vius en una fira) Els cavalls, com és habitual, estan ben acostumats als humans i curiosos de mena, s'hi van apropar a veure si els hi donavem alguna cosa de menjar. No els hi vam donar res, però es van deixar acariciar igual. A prop seu, en un altre tancat, hi havia uns porquets, unes ovelles, gallines, una vaca i dos vedells. M'hi vaig apropar als vedells perquè eren realment entranyables. Un, el negre, anava a la seva. L'altre, el tacat, s'hi va apropar quan em vaig ajupir davant la taca i va acostar el morro. Li vaig tocar sobre el cap, entre els ulls i a sota el morro, com a la Nit li agradava tant. El vedel