Un Salt al món

dimecres, 24 de març de 2021

NIT

Nit, una gosseta schanuzer miniatura a la platja

Nit

A partir d'ara la nit, serà la Nit i tu seràs allà per estar amb nosaltres per sempre més, dins del nostre ❤.

Espero que allà on hagis anat et donin tots els plàtans del món. 💙💙💙

Et trobarem molt a faltar, bitxeta.

dijous, 4 de març de 2021

Diari d'un postconfinament: entrada única

Ara s'està molt ample al gimnàs

Quan em van trucar de CatSalut per dir-me que ja havia acabat el confinament i preguntar-me si estava bé de salut física i mental, vaig dir que sí, que perfecte, però no seria fins que vaig començar a fer vida normal al dia següent que em vaig adonar que potser una mica d'angoixa sí que en sentia.

Potser no per fer teràpia, però sí per intentar corregir-la amb una bona meditació interior i autoreconeixement dels fets.

Va ser just en sonar el despertador per anar al gimnàs (en tenia moltes ganes de tornar-hi) quan em va envaïr un sentiment de

no puc, vull anar-hi, en tinc moltes ganes, però no puc.

Se'm van encendre totes les alarmes de caire piscològic i vaig haver de fer un esforç de voluntat molt important per llevar-me, posar-me la roba i, sense pensar-m'hi gaire, sortir de casa i arribar-m'hi al gimnàs.

Ho vaig aconseguir.

Però en un moment donat, quan estava a la cinta de córrer, va arribar un noi i es va posar a la cinta del costat. Tot normal. Ell portava mascareta, jo també, i les cintes estan separades per mampares transparents per complir les normes sanitàries.

Caram, em va entrar un malestar estrany i vaig haver de parar la cinta i marxar.

Era el primer dia, la primera hora postconfinament. Potser necessitava una mica més d'espai.

Per sort ja ha passat i he tornat al gimnàs i he interactuat amb altres persones, conegudes, amigues i companyes de feina i cap sentiment estrany m'ha envaït més.

Si em tornés a passar i veiés que tot sol no me'n surto, potser sí que trucaria a CatSalut per demanar ajuda. No és cap vegonya fer-ho.

dimecres, 3 de març de 2021

Diari d'un confinament: dia 10 i últim

Bé, el darrer dia de confinament va ser fa uns dies, però encara no ho havia dit i sembla que quedava penjat.

El dia que feia 10 em van trucar de CatSalut a les 10 del matí per preguntar-me com em trobava, si havia tingut algun símptoma de la COVID-19 o algun símptoma d'angoixa o estrés que necessités una mica de teràpia psicológica.

Que va! Estic perfecte!

I era cert. Si més no m'ho pensava, però d'això ja me n'adonaria més endavant.

El noi, molt amable com totes les persones que m'han trucat, em diu.

Així doncs, ja acabat el confinament. Moltes gràcies per la seva col·laboració i per haver estat responsable amb les altres persones.

Que bonic.

Au, doncs, ja està tot passat i qui dia passa, any empeny. Però com ja estava teletreballant, no deixaria de fer-ho i vaig acabar el matí a casa. Ja hi hauria temps a la tarda per anar a passejar.

Però com un s'acostuma a tot, res, que per la tarda també em vaig quedar a casa llegint tranquil·lament com es pot veure a la foto.

(Continuarà... o no)

divendres, 26 de febrer de 2021

Diari d'un confinament: dia 7

Divendres. Avui fa 8 dies del "contacte" amb el positiu que, com recordo, no va ser sense distància ni sense mascareta. En fi.

Dues videoreunions i enllestit! Weekend!

Després de dinar he fet una cosa que feia anys que no portava a terme i s'ha notat: he desmuntat el sofà i he passat l'aspiradora entre els seiens. Hi havia de tot! Monedes, clínex, pipes de carbassa, restes de xips i milions de molles.

El que no entenc és com el sofà no es posava a caminar tot sol cap a buscar l'aspiradora!

Saps que el confinament t'està afectant quan neteges de cop i volta et trobes buidant la cistella de les agulles d'estendre la roba i netejant-ho tot.

Mare de déu, crec que la casa no havia estat tan neta i ordenada ni durant el primer confinament!

dijous, 25 de febrer de 2021

Diari d'un confinament: dia 6

Ei! Finalment avui a les 10:36 h he rebut l'SMS al mòbil dient-me el resultat de la PCR. Res, només 65 hores després d'haver-me fet la prova. Bravo! Sort que tinc La meva salut i ja ho havia mirat ahir.

I em pregunto: han trigat tan perquè ja sabien em tenien confinat?

Espero que sigui això si no ja entenc perquè hi ha tants nous contagis. Imagina que hagués fet la PCR per un altre motiu i hagués sigut positiva, podria haver estat escampant el virus durant 65 hores tan tranquil·lament.

A la feina saben que estic confinat, però potser ho està molta més gent perquè no m'han emprenyat gens ni mica. M'he preguntat: Hay alguien al otro lado? Eo! Bé, millor així que ahir sí que van ser més actius.

A veure: tinc la cafetera endollada tot el matí i m'he fet al menys 3 cafès, doncs com pot ser que després de dinar hagui fotut una hora de migdiada? Si a més no vaig gens cansat!!!

He fet una cosa que feia seeegles que no feia... tocar el piano!

Primer de tot he obert la tapa amb aquella curiositat i esperança de trobar les tecles blanques i negres a sota. Sí, hi eren encara! Llavors he pitjat una i ha sonat i tot! El que m'ha costat més de trobar han estat les partitures. Per molt que mirava les lleixes, no les veia, he remenat calaixos i m'han sortit les llibretes de música, però de les partitures ni rastre... fins que les he vist on havien d'estar i han estat sempre: a les lleixes. Una mica més i em mosseguen.

Naturalment he agafat la més fàcil de totes i, tu, encara l'he pogut tocar! M'he enrecordat de les notes i tot! Potser demà hi toco una miqueta més, no gaire no fos cas.

M'han donat una mala notícia, la mort d'una antiga amiga amb la qual feia molt que no teníem contacte i amb qui no havíem acabat massa bé per motius que ara no venen al cas. La qüestió és que m'ha sabut greu. La vaig apreciar molt en el seu dia i puc dir que va ser la persona que em va obrir les portes de Girona i amb qui vaig conèixer un munt de gent en una ciutat desconeguda per a mi i on no coneixia absolutament ningú. Allà on siguis, descansa i sigues feliç.

Bé, els confinaments, com la vida, ja ho tenen això: coses divertides, alegres i d'altres no tant.

Au, que demà és divendres i tu cuerpo lo sabe 🙈

dimecres, 24 de febrer de 2021

Diari d'un confinament: dia 5

Capvespre des de la terrassa

Sé que no em puc queixar perquè estic confinat sense estar malalt i que algú es pot molestar si em queixo gaire, però mira, cadascú es veu lo seu. A veure si no qui està lliure per tirar la primera pedra?

Estic al 5è dia de confinament.

El teletreball és un rotllo, però avui la connexió amb l'ordinador de la feina no ha fallat tant (deu ser pel correu que vaig enviar ahir als informàtics). 💻

El que ve a ser el despatx improvisat d'un director d'Arxiu

El fil que vaig obrir ahir al Twitter amb aquest diari va tenir força èxit (comparat amb les reaccions que normalment tenen els meus tuits)

A l'hora de l'esmorzar he obert el darrer cartró de llet de civada.

He entrat en pànic! Què faré quan s'acabi? 😱

Més pànic: no tinc aigua amb gas; la melmelada i les galetes també s'estan acabant; em queden 3 cerveses Moritz i una trista ampolla de vi.

Es pot sobreviure a un confinament sense alcohol?? 😲 Sort que encara em queden xips!

No he fet res d'exercici, ni gimnàs a casa ni estiraments, res. Per compensar una mica he dinat verdura i per compensar-ho encara més m'he acabat una bossa de patates fregides. 🙈

Li he dit a la senyora que em ve a netejar que aquesta setmana no vingui i llavors he pensat "coi, hauré de fer-ho jo!"

13:30 encara no he rebut el SMS de Salut per dir-me el resultat del PCR

14:00 encara no he rebut el SMS de Salut per dir-me el resultat del PCR

15:00 Un regal inesperat: una companya de feina i amiga passa per casa i em deixa a l'ascensor un regalet per berenar. Una bossa de croissants!!!! L'estimo! Em menjo 2 tot just acabat de dinar (insisteixo: sort que he fet verdura)

Croissants normals i de xocolata

18:00 encara no he rebut el SMS de Salut per dir-me el resultat del PCR

19:00 encara no he rebut el SMS de Salut per dir-me el resultat del PCR

19:30 encara no he rebut el SMS de Salut per dir-me el resultat del PCR

19:39 coi! Entro a La meva salut i... és allà!!! Nervis... Obro... No obro... Va, obro! NEGATIU!!! No tinc el maleït bitxu al cos!!!!

Resultat negatiu de COVID19

Això mereix un bon lingotasso de gel hidroalcohòlic!

dimarts, 23 de febrer de 2021

Diari d'un confinament: dies 1 a 4

Kit del Covid19

Ja m'ha tocat! i no la loteria precisament sinó el meu primer test d'antígens, PCR i confinament. Que bé, no? 😖

Diumenge al vespre em diuen que una companya de feina amb la que hem compartit forces estones d'aprenentatge aquesta setmana passada, ha donat positiu per Covid 19 i que m'ha posat a la llista de contactes estrets.

Really? 😕

Si en tot moment que vam estar junts anavem amb mascareta i procurant mantenir les distàncies, tot i que de vegades era complicat.

Segons els experts si no passes més de 15 minuts amb algú sense distància ni mascareta no es pot considerar contacte estret.

Llavors? 😵

Res, que sóc a la llista i no puc protestar. CatSalut em truca, m'he de fer el test d'antígens.

El faig i surt negatiu.

No en tenen prou i em fan un PCR. Resultats en 48 hores.

Què he de fer? 😕

Si el PCR surt positiu, tancar-me a casa amb clau i forrellat i resar perquè el bitxu no tingui ganes de gresca.

Si el PCR surt negatiu, tancar-me a casa deu dies comptant des del darrer contacte amb la persona positiva.

Penso: per què? si sóc negatiu no tinc el bitxu, llavors per què m'he de tancar? És un càstig, segur! Em castiguen per haver-me portat malament i no haver seguit les normes i haver-me posat en risc. Però si jo no he fet res!!! M'he portat bé!

Implacable. CatSalut diu que m'he tancar sí o sí. Però... Espera! Si és 10 dies des del darrer contactei això va ser divendres... he passat 3 dies de confinament sense saber-ho!

Mira, qui no veu el costat bo de les coses és perquè no vol.

Vol agafar la baixa laboral? Em pregunten. I jo... hummm... no caaaal...

Seré idiota???? 🙈

En fi, tornem a mirar el costat bo: avui dimarts és el quart dia de confinament, però el primer efectiu real.

I què he fet?

Treballar 7 hores al matí 💻 i tocar-me els 🍳tota la tarda.

Dit i fotut, l'hora de sopar i el 4t dia és passat! 💃

dimarts, 2 de febrer de 2021

Mascareta interioritzada

És ben cert que al matí no sóc persona fins que he fet el primer cafè o ha passat una llarga estona des que m'he llevat.

Així que avui, després de la dutxa i tot el poc que pots fer a casa en un matí laboral, he sortit al carrer disposat a anar a la feina quan de sobte he notat una frescor inusitada a la cara.

Que passa? - m'he preguntat - Collo(pip) la mascareta!

Efectivament, he sortit al carrer tan tranquil i no me n'he adonat que anava sense la put(pip) mascareta fins que el fred del matí hivernal m'ha donat de ple a la cara.

A la butxaca!

No, a la butxaca no la duia.

On coll(pip) és la put(pip) mascareta?

En lloc. Me l'havia deixat a casa! Havia de tornar? Em faria arribar tard. Però... al·leluia! Portava una de recanvi a la bossa.

Salvat del virus i... de la multa.

dimecres, 20 de gener de 2021

SOLITUD

Continuo amb el tema llibres.

El meu exemplar de Solitud

Solitud, de Caterina Albert (Víctor Català) és d'aquells llibres que a l'escola estaven dins la llista de lectures obligatòrieso recomanables i que mai vaig tenir cap intenció de llegir, bàsicament perquè la història d'una dona que viu al mig d'una muntanya amb un marit sense personalitat, amb un llenguatge arcaïtzant i ple de descripcions detallades, no m'havia interessat en absolut.

Però el temps passa i vés per on un dia cau a les meves mans Un film, 3.000 metres, també d'Albert, i em va encantar. Això i el fet de tenir casa a l'Escala i començar a reconèixer alguns dels escenaris de Solitud, em va començar a picar el cuquet.

Fins que un dia, amb la intenció de llegir-lo per fi, el vaig recuperar de la biblioteca de casa i... oh! Veig que està signat i datat amb el dia que el vaig comprar: el 25 d'abril de 1983.

Datació de Solitud

Molts cops compro llibres que vull llegir i que després es queden aparcats a la pila dels pendents de llegir, però... esperar gairebé 38 anys a llegir un llibre que havia comprat no m'havia passat mai!

En fi, a veure què em depara aquesta aventura solitària muntanyenca.

divendres, 8 de gener de 2021

Lectures del 2020

Llegint al balcó durant el confinament domiciliari

S'ha acabat ja aquest estraníssim any però que, d'altra banda, ens ha aportat moltes bones estones de lectura.

Aquí va la llista dels meus companys de viatge durant l'any: