diumenge, 18 de juliol de 2021

Sant Frederic

 

Sant Frederic d'Utrecht

El Frederic al qual fa referència el santoral és el bisbe d’Utrecht, màrtir, besnét del rei Radbod de Frísia, avui una de les nacions sense estat situada a vora del riu Rin, a cavall entre els Països Baixos i Dinamarca.

Home exageradament pietós i auster, quan va morir el bisbe Ricfrid d’Utrecht va ser escollit com a 8è bisbe a Saint Willibrord, però va declarar que no es veia capacitat ni digne per aquest càrrec i el va rebutjar. No obstant l’emperador Lluís el Pietós, fill de Carlemany, el va obligar a acceptar i així l’any 820 va ser investit bisbe d’Utrecht a la ciutat d’Aix-la-Chapelle (Aquisgrà).

La seva primera funció com a bisbe va ser intentar eliminar les restes d’arrianisme que quedaven al nord d’Europa i evangelitzar els pobles neerlandesos septentrionals.

Això i el fet d’enfrontar-se a l’esposa de l’emperador Lluís, Judit de Guelph, pels seus escàndols sexuals i adulteri amb Bernard, comte de Barcelona, li van comportar molts enemics que volien acabar amb ell, sobretot l’emperadriu.

El 17 de juliol de l’any 838, després de dir missa a l’església de Sant Salvador (anomenada Oude-Munster, a Utrecht) i mentre era davant de l’altar de Sant Joan Baptista resant, se li acostaren uns sicaris contractats per l’emperadriu Judit i el van apunyalar mortalment. Segons la tradició, va voler perdonar als seus assassins i no va cridar per ajudar-los a fugir. Quan va ser descobert pels fidels que quedaven a l’església, no van poder fer res per salvar-li la vida i va morir a la matinada del dia 18.

Va ser enterrat a la mateixa església i considerat màrtir i venerat com a sant des del primer moment. El seu cos va estar a la mateixa tomba fins al segle XVI quan, amb la Reforma protestat, va ser profanada i el cos va desaparèixer per sempre més.


Goigs de Sant Frederic

CURIOSITAT

Sembla que una relíquia de Sant Frederic es conserva actualment a Barcelona, a l’església dels Sants Just i Pastor, gràcies a l’Associació Il·lustre Societat Sant Frederic.

Aquesta societat va ser fundada l’any 1878 per un grup de Frederics barcelonins, encapçalat per mossèn Frederic Febrer i Llampallas, Beneficiat de la parròquia dels Sants Just i Pastor, i el sr. Frederic Miracle i Carbonell, amb la intenció de mantenir la devoció del sant i aplegar les persones que porten per nom de pila, Frederic.

El juliol de 1882, en l’esmentada parròquia, el bisbe de Barcelona, José María Urquinaona, va beneir la imatge de Sant Frederic amb la seva relíquia i l’any següent, el 1883, s’inaugurà una capella amb un retaule amb quatre quadres representant escenes de la vida de Sant Frederic que envolten la seva imatge.


Informació extreta del web https://catholicsaints.info/butlers-lives-of-the-saints-saint-frederic-bishop-of-utrecht-martyr/ i del text «Nota històrica de Sant Frederic» de Frederic Sagués i Batista (1998/02/02)

Martí Albanell, Frederic, «Vida, culto y Sociedad de San Federico». Barcelona, 1928

dilluns, 14 de juny de 2021

Una creu solitària

L'Escala (2021) Photo by Deric1012

Les creus que trobes a les carreteres sempre m'han donat mal rotllo (certament són dissuasòries, però les trobo fora de lloc, cal?), ara bé, quan aquesta creu te la trobes en una roca a tocar del mar, la cosa (per a mi), canvia. M'intriga i se'm dispara la imaginació. Que deuria passar? Un naufragi? El record a algú que estimava el mar i aquella costa en concret?

Aquesta en concret està a la costa empordanesa, a l'Escala, en el camí que va del poble fins a la punta Montgó, on la costa és abrupta i el mar ple d'esculls. Està en una roca a força altura, en un lloc discret que passa fàcilment desapercebut. La creu de fusta està força bé, però el Sant Crist ha desaparegut menjat per les onades, la sal i la tramuntana, igual que els petits quadradets que possiblement eren les fotografies dels homenatjats. N'hi ha 7. La creu té les inicials NI, KA, IC, XC, un criptograma de la tradició grega que significa IC XC "Iesous Xristos", el nom de Jesús en grec; i NIKA, també del grec, que significa vèncer, conquerir. Per tant, el criptograma fa referència a la victòria de Jesucrist sobre la mort.

No costa gent posar-hi imaginació: una nit de llevantada, una petita barca amb set pescadors, els esculls invisibles sota les onades i un cop de mar contra les roques...

Llàstima no tenir identificades les persones a qui van dedicar aquesta creu. Les deu recordar algú encara en una nit de tramuntana?


dimecres, 24 de març de 2021

NIT

Nit, una gosseta schanuzer miniatura a la platja
Nit

A partir d'ara la nit, serà la Nit i tu seràs allà per estar amb nosaltres per sempre més, dins del nostre ❤. 

Espero que allà on hagis anat et donin tots els plàtans del món. 💙💙💙

Et trobarem molt a faltar, bitxeta.



dijous, 4 de març de 2021

Diari d'un postconfinament: entrada única

Ara s'està molt ample al gimnàs

Quan em van trucar de CatSalut per dir-me que ja havia acabat el confinament i preguntar-me si estava bé de salut física i mental, vaig dir que sí, que perfecte, però no seria fins que vaig començar a fer vida normal al dia següent que em vaig adonar que potser una mica d'angoixa sí que en sentia. 

Potser no per fer teràpia, però sí per intentar corregir-la amb una bona meditació interior i autoreconeixement dels fets.

Va ser just en sonar el despertador per anar al gimnàs (en tenia moltes ganes de tornar-hi) quan em va envaïr un sentiment de 

no puc, vull anar-hi, en tinc moltes ganes, però no puc.

Se'm van encendre totes les alarmes de caire piscològic i vaig haver de fer un esforç de voluntat molt important per llevar-me, posar-me la roba i, sense pensar-m'hi gaire, sortir de casa i arribar-m'hi al gimnàs.

Ho vaig aconseguir.

Però en un moment donat, quan estava a la cinta de córrer, va arribar un noi i es va posar a la cinta del costat. Tot normal. Ell portava mascareta, jo també, i les cintes estan separades per mampares transparents per complir les normes sanitàries.

Caram, em va entrar un malestar estrany i vaig haver de parar la cinta i marxar.

Era el primer dia, la primera hora postconfinament. Potser necessitava una mica més d'espai.

Per sort ja ha passat i he tornat al gimnàs i he interactuat amb altres persones, conegudes, amigues i companyes de feina i cap sentiment estrany m'ha envaït més.

Si em tornés a passar i veiés que tot sol no me'n surto, potser sí que trucaria a CatSalut per demanar ajuda. No és cap vegonya fer-ho.


dimecres, 3 de març de 2021

Diari d'un confinament: dia 10 i últim


Bé, el darrer dia de confinament va ser fa uns dies, però encara no ho havia dit i sembla que quedava penjat.

El dia que feia 10 em van trucar de CatSalut a les 10 del matí per preguntar-me com em trobava, si havia tingut algun símptoma de la COVID-19 o algun símptoma d'angoixa o estrés que necessités una mica de teràpia psicológica.

Que va! Estic perfecte!

I era cert. Si més no m'ho pensava, però d'això ja me n'adonaria més endavant.

El noi, molt amable com totes les persones que m'han trucat, em diu.

Així doncs, ja acabat el confinament. Moltes gràcies per la seva col·laboració i per haver estat responsable amb les altres persones.

Que bonic.

Au, doncs, ja està tot passat i qui dia passa, any empeny. Però com ja estava teletreballant, no deixaria de fer-ho i vaig acabar el matí a casa. Ja hi hauria temps a la tarda per anar a passejar.

Però com un s'acostuma a tot, res, que per la tarda també em vaig quedar a casa llegint tranquil·lament com es pot veure a la foto.


(Continuarà... o no)

divendres, 26 de febrer de 2021

Diari d'un confinament: dia 7

Divendres. Avui fa 8 dies del "contacte" amb el positiu que, com recordo, no va ser sense distància ni sense mascareta. En fi.




Dues videoreunions i enllestit! Weekend!

Després de dinar he fet una cosa que feia anys que no portava a terme i s'ha notat: he desmuntat el sofà i he passat l'aspiradora entre els seiens. Hi havia de tot! Monedes, clínex, pipes de carbassa, restes de xips i milions de molles. 




El que no entenc és com el sofà no es posava a caminar tot sol cap a buscar l'aspiradora!

Saps que el confinament t'està afectant quan neteges de cop i volta et trobes buidant la cistella de les agulles d'estendre la roba i netejant-ho tot.




Mare de déu, crec que la casa no havia estat tan neta i ordenada ni durant el primer confinament!


dijous, 25 de febrer de 2021

Diari d'un confinament: dia 6

Ei! Finalment avui a les 10:36 h he rebut l'SMS al mòbil dient-me el resultat de la PCR. Res, només 65 hores després d'haver-me fet la prova. Bravo! Sort que tinc La meva salut i ja ho havia mirat ahir.

I em pregunto: han trigat tan perquè ja sabien em tenien confinat? 

Espero que sigui això si no ja entenc perquè hi ha tants nous contagis. Imagina que hagués fet la PCR per un altre motiu i hagués sigut positiva, podria haver estat escampant el virus durant 65 hores tan tranquil·lament.



A la feina saben que estic confinat, però potser ho està molta més gent perquè no m'han emprenyat gens ni mica. M'he preguntat:
Hay alguien al otro lado? Eo! Bé, millor així que ahir sí que van ser més actius.



A veure: tinc la cafetera endollada tot el matí i m'he fet al menys 3 cafès, doncs com pot ser que després de dinar hagui fotut una hora de migdiada? Si a més no vaig gens cansat!!! 

He fet una cosa que feia seeegles que no feia... tocar el piano! 

Primer de tot he obert la tapa amb aquella curiositat i esperança de trobar les tecles blanques i negres a sota. Sí, hi eren encara! Llavors he pitjat una i ha sonat i tot! El que m'ha costat més de trobar han estat les partitures. Per molt que mirava les lleixes, no les veia, he remenat calaixos i m'han sortit les llibretes de música, però de les partitures ni rastre... fins que les he vist on havien d'estar i han estat sempre: a les lleixes. Una mica més i em mosseguen.



Naturalment he agafat la més fàcil de totes i, tu, encara l'he pogut tocar! M'he enrecordat de les notes i tot! Potser demà hi toco una miqueta més, no gaire no fos cas.

M'han donat una mala notícia, la mort d'una antiga amiga amb la qual feia molt que no teníem contacte i amb qui no havíem acabat massa bé per motius que ara no venen al cas. La qüestió és que m'ha sabut greu. La vaig apreciar molt en el seu dia i puc dir que va ser la persona que em va obrir les portes de Girona i amb qui vaig conèixer un munt de gent en una ciutat desconeguda per a mi i on no coneixia absolutament ningú. Allà on siguis, descansa i sigues feliç.

Bé, els confinaments, com la vida, ja ho tenen això: coses divertides, alegres i d'altres no tant.

Au, que demà és divendres i tu cuerpo lo sabe 🙈


dimecres, 24 de febrer de 2021

Diari d'un confinament: dia 5

Capvespre des de la terrassa
Capvespre des de la terrassa

Sé que no em puc queixar perquè estic confinat sense estar malalt i que algú es pot molestar si em queixo gaire, però mira, cadascú es veu lo seu. A veure si no qui està lliure per tirar la primera pedra?

Estic al 5è dia de confinament. 

El teletreball és un rotllo, però avui la connexió amb l'ordinador de la feina no ha fallat tant (deu ser pel correu que vaig enviar ahir als informàtics). 💻


El que ve a ser el despatx improvisat d'un director d'Arxiu
El que ve a ser el despatx improvisat d'un director d'Arxiu


El fil que vaig obrir ahir al Twitter amb aquest diari va tenir força èxit (comparat amb les reaccions que normalment tenen els meus tuits) 

A l'hora de l'esmorzar he obert el darrer cartró de llet de civada. 

He entrat en pànic! Què faré quan s'acabi? 😱

Més pànic: no tinc aigua amb gas; la melmelada i les galetes també s'estan acabant; em queden 3 cerveses Moritz i una trista ampolla de vi.

Es pot sobreviure a un confinament sense alcohol?? 😲 Sort que encara em queden xips!

No he fet res d'exercici, ni gimnàs a casa ni estiraments, res. Per compensar una mica he dinat verdura i per compensar-ho encara més m'he acabat una bossa de patates fregides. 🙈

Li he dit a la senyora que em ve a netejar que aquesta setmana no vingui i llavors he pensat "coi, hauré de fer-ho jo!" 

13:30 encara no he rebut el SMS de Salut per dir-me el resultat del PCR

14:00 encara no he rebut el SMS de Salut per dir-me el resultat del PCR

15:00 Un regal inesperat: una companya de feina i amiga passa per casa i em deixa a l'ascensor un regalet per berenar. Una bossa de croissants!!!! L'estimo! Em menjo 2 tot just acabat de dinar (insisteixo: sort que he fet verdura)


Plat amb Croissants normals i de xocolata
Croissants normals i de xocolata


18:00 encara no he rebut el SMS de Salut per dir-me el resultat del PCR

19:00 encara no he rebut el SMS de Salut per dir-me el resultat del PCR

19:30 encara no he rebut el SMS de Salut per dir-me el resultat del PCR

19:39 coi! Entro a La meva salut i... és allà!!! Nervis... Obro... No obro... Va, obro! NEGATIU!!! No tinc el maleït bitxu al cos!!!! 

Resultat negatiu de COVID19
Resultat negatiu de COVID19

Això mereix un bon lingotasso de gel hidroalcohòlic!



dimarts, 23 de febrer de 2021

Diari d'un confinament: dies 1 a 4

 

Kit del Covid19
Kit del Covid19

Ja m'ha tocat! i no la loteria precisament sinó el meu primer test d'antígens, PCR i confinament. Que bé, no? 😖

Diumenge al vespre em diuen que una companya de feina amb la que hem compartit forces estones d'aprenentatge aquesta setmana passada, ha donat positiu per Covid 19 i que m'ha posat a la llista de contactes estrets.

Really? 😕

Si en tot moment que vam estar junts anavem amb mascareta i procurant mantenir les distàncies, tot i que de vegades era complicat.

Segons els experts si no passes més de 15 minuts amb algú sense distància ni mascareta no es pot considerar contacte estret.

Llavors? 😵

Res, que sóc a la llista i no puc protestar. CatSalut em truca, m'he de fer el test d'antígens.

El faig i surt negatiu.

No en tenen prou i em fan un PCR. Resultats en 48 hores. 

Què he de fer? 😕

Si el PCR surt positiu, tancar-me a casa amb clau i forrellat i resar perquè el bitxu no tingui ganes de gresca.

Si el PCR surt negatiu, tancar-me a casa deu dies comptant des del darrer contacte amb la persona positiva.

Penso: per què? si sóc negatiu no tinc el bitxu, llavors per què m'he de tancar? És un càstig, segur! Em castiguen per haver-me portat malament i no haver seguit les normes i haver-me posat en risc. Però si jo no he fet res!!! M'he portat bé!

Implacable. CatSalut diu que m'he tancar sí o sí. Però... Espera! Si és 10 dies des del darrer contactei això va ser divendres... he passat 3 dies de confinament sense saber-ho!

Mira, qui no veu el costat bo de les coses és perquè no vol.

Vol agafar la baixa laboral? Em pregunten. I jo... hummm... no caaaal...

Seré idiota???? 🙈

En fi, tornem a mirar el costat bo: avui dimarts és el quart dia de confinament, però el primer efectiu real. 

I què he fet?

Treballar 7 hores al matí 💻 i tocar-me els 🍳tota la tarda.

Dit i fotut, l'hora de sopar i el 4t dia és passat! 💃


dimarts, 2 de febrer de 2021

Mascareta interioritzada


És ben cert que al matí no sóc persona fins que he fet el primer cafè o ha passat una llarga estona des que m'he llevat.

Així que avui, després de la dutxa i tot el poc que pots fer a casa en un matí laboral, he sortit al carrer disposat a anar a la feina quan de sobte he notat una frescor inusitada a la cara.

Que passa? - m'he preguntat - Collo(pip) la mascareta!

Efectivament, he sortit al carrer tan tranquil i no me n'he adonat que anava sense la put(pip) mascareta fins que el fred del matí hivernal m'ha donat de ple a la cara.

A la butxaca! 

No, a la butxaca no la duia.

On coll(pip) és la put(pip) mascareta?

En lloc. Me l'havia deixat a casa! Havia de tornar? Em faria arribar tard. Però... al·leluia! Portava una de recanvi a la bossa. 

Salvat del virus i... de la multa.