Un Salt al món

  Photo by Deric. París, 2015 Vaig conèixer l’Hèctor en una festa a casa d’uns amics en comú i el vaig trobar molt interessant, però no me’n vaig enamorar, no va ser amor a primera vista ni flechazo ni res d’això. L’enamorament arribaria més tard, anys més tard, de fet, quan ja havíem coincidit alguns cops més i havíem començat a parlar de debò, vull dir a tenir converses més personals que les que es mantenen en trobades d’amics, coneguts i saludats. Potser perquè tots dos ja començàvem a ser grans o millor dit, a ser més madurs i no ens deixàvem endur tan per les baixes passions com a la primera joventut. Sé que vaig d’una cosa a l’altre, però ara m’ha vingut al cap el meu primer amor i no em refereixo al primer amor platònic de l’adolescència, sinó aquell amb el qual encetes la teva vida sexualment adulta, compartida, lluny de les estones d’autodescobriment que, de fet, no deixen de ser una forma de preparar-te mentalment i físicament per aquell moment en el qual t’has de despulla