Per circumstàncies de la vida, un dia va arribar a mi una informació dels meus avantpassats que desconeixia totalment.
Sempre he sabut que tenia un avi que va morir a l'exili durant la guerra civil però d'ell desconeixia gairebé tot, de fet, les úniques dades que en tenia era el nom, el lloc i la causa de la seva mort. I ara, gràcies a una persona que no veig des que tenia 4 o 5 anys, sé fins i tot qui eren els germans del meu avi, qui i com es deien els seus pares, fins i tot on treballava el meu besavi i l'edat en que va morir.
Un munt de dades que em donaran peu a poder fer noves investigacions, ja per la meva part, en arxius de Sant Andreu de Palomar, l'expoble i actual barri d'on és originària part de la meva família.
Però aquí no acaba tot, investigant per internet, vaig descobrir que el bar on treballava el meu besavi encara és obert i que va ser, a més, l'inspirador per el bar d'en Peris de la sèrie "El cor de la ciutat". Aquest bar i antic casino de Sant Andreu, era el Versalles, obert el 1928.
Dilluns, per qüestions de feina, vaig estar a Sant Andreu durant unes hores i, com no, no vaig poder evitar anar a veure el Versalles, entrar i fer un cafè. Va ser com entrar en un altre món, tot i les reformes a que ha estat sotmès, encara conserva cert esperit modernista i a mi em va produir una sensació estranya, com la de tornar a casa, la de tenir propers certs fantasmes familiars carregats d'història i d'històries desconegudes.
No sé, va ser inquietant i sorprenent i agradable a l'hora. Pot ser que, en part, m'ho provoqués jo mateix, però pensar que darrera d'aquella mateixa barra, fa 80 anys, el meu besavi servia cafè i vi, i que potser el meu avi hi anava a la sortida de l'escola, em va provocar una sensació molt difícil d'explicar.
