Salt no és un poble, és com si fossin quatre en un, com una oferta del Carrefour: hi ha el Barri Vell, el barri de la Maçana, el Sector Centre (quin nom més lleig), el Veïnat... i si estirem encara en trobarem més: el barri dels escriptors, el Pla de Salt, Torremirona...

El Barri Vell és un poble dels d'abans, amb les seves cases de pedra plenes d'història i les veïnes que, a l'estiu, surten a prendre la fresca a la porta de casa seva amb les cadires per fer-la petar una estona.

La Maçana, tot i ser un barri, són dos, la primera fase, de cases amb jardí, i la segona construïda a finals dels 90 amb edificis i zones verdes més o menys integrades a l'entorn.

El Sector Centre és el desgavell urbanístic, el Salt més conegut però també el més lleig de tots. És el Salt de l'especulació dels anys 60: carrers estrets i edificis molt alts i de molt baixa qualitat. I el lloc d'arribada de la nova immigració.
El Veïnat és el barri industrial nascut al segle XIX arrel de l'aparició de les indústries tèxtils que necessitaven de molta mà d'obra. Tots aquests nous treballadors havien de viure prop de les fàbriques i es van començar a construir cases, totes d'un estil semblant: planta baixa més un pis i un petit jardí on tenir dues gallines, un conill i una mica d'hortet.

I en ple segle XXI neix un nou barri. Bé, de fet ja existia però l'han dotat de personalitat pròpia al anomenar-lo “el barri dels escriptors”, nom que m'encanta i que ve donat perquè tots els carrers porten noms d'escriptors catalans (Mercè Rodoreda, Martí i Pol, Salvat Papasseit, Joan Maragall, etc.). També són els anys de l'aparició del centre comercial i de les zones que l'envolten i que es fa dir Pla de Salt. És curiós que aquest lloc, el més nou, sigui també el més antic, perquè és on es va trobar una indústria lítica del neolític.

Segurament podríem trobar més Salts dins d'aquest gran Salt tan desconegut per la resta de Catalunya i que molts se n'ocupen d'intentar destruir: el parc de les Deveses, el grup Sant Cugat, el Parc Monar, la llera del riu Ter, el riu Güell i la sèquia Monar...

I d'equipaments també està força ben dotat: piscines; pavelló esportiu i centre d'alt rendiment esportiu; museu; biblioteca; centre d'arts escèniques “El Canal”; sala auditori “La Mirona” i “La Bombolla”; escola de Belles Arts; Teatre; l'Estació Jove; etc.

Salt té moltes coses: catalanitat (visca Serrallonga!), diversitat cultural, religiosa i de nacionalitats, i una història força desconeguda fins i tot pels mateixos saltencs.
Llavors, si té tantes coses bones, per què només es parla de les dolentes? Per què la gent vol marxar de Salt? Per què té tanta mala fama?
Potser ja va essent hora de reivindicar-lo, de creure que és un poble, que no ha deixat de ser-ho, que és acollidor i té coses a oferir, a pesar de la gran ciutat que té just al costat. Cal que la gent el faci seu, el descobreixi, l'estimi... Però per això calen molts esforços que no sé si ningú està interessat a fer o, si més no, molt poca gent. I és una llàstima.