Adduït

Close encounters of the third kind

A vegades em passa que en reunions em perdo l'essència del que està passant o s'està dient. Escolto la gent però, tot i que els conec bé, parlen de coses que jo no sé ni he viscut amb ells i em sembla que no estic en aquell mateix món o en aquella mateixa ona. És com si, de cop i volta, em sentís estrany, fins i tot un intrús en el grup.

D'altres cops passen coses a la reunió i jo, estan allà mateix, no les visc, com si per uns segons m'haguessin adduït i tornat i ningú se n'hagués adonat excepte jo perquè sé que m'he perdut alguna cosa que tothom dóna per fet. Vés a saber, potser m'estic tornant paranoic o és només que necessito descansar de mi mateix o, simplement, descansar.

Per cert, nota a qui ja sap: explicar això aquí no significa, ni molt menys, fer pública la meva vida... entenc jo.