dilluns, 27 de gener de 2020

De temporals i altres destrosses

Platja del Riuet (costat St. Pere Pescador)
Ara que els temporals tenen nom a Catalunya, podem identificar millor de quin en parlem. No sé si això és un avantatge o no, però en aquest moment em va bé per parlar del temporal Glòria i més en concret de les destrosses que ha fet. I més en concret del que hauríem de fer amb aquestes destrosses.

Penso, i és la meva simple opinió (aquella que ningú no em demana, però que jo dono igualment) que, un cop passat el temporal i valorat els danys, s'haurien de reparar únicament aquells estralls que ha fet a infraestructures i propietats particulars. Per exemple, i perquè em toca de més a prop, al passeig d'Empúries o al Port d'en Perris de l'Escala, on s'ha endut part del passeig o les llambordes del carrer.

Platja del Riuet (costat l'Escala)
Ara bé, crec que les platges no s'haurien de tocar, la natura simplement aprofita aquests fenòmens per recuperar el que és seu i l'home ha alterat creant barreres artificials per no perdre, per exemple, la sorra de la platja. Cert que unes platges han desaparegut, però d'altres han recuperat sorra. En definitiva, ara mateix el litoral té una aparença més semblant a la que tindria si l'home no hi hagués ficat mà, per això s'hauria de deixar així.

És més o menys com les brigades de neteja que s'han muntat aquest cap de setmana que han recollit els plàstics i restes humanes de les platges o del curs del riu, però han deixat totes les orgàniques com fustes, troncs, plantes, etc. 

Hauria de ser això. Crec jo. Però podria estar equivocat.

dilluns, 20 de gener de 2020

Els mastegadors de cendra


Els mastegadors de cendra, d'Àlex Heroll. Curbet edicions, Girona, novembre 2019.

Àlex Heroll és l'alter ego escriptor del periodista gironí Àlex Hernández que va debutar a la narrativa l'any 2006 amb la novel·la breu Màscares de nit que li va reportar el Premi Ciutat de Mollerussa i on retratava una baixada a l’infern al·lucinogen del món de la nit de la Costa Brava. Després ha publicat alguns relats de forma aïllada o en algun recull de contes, Ras i Curt (2013) o Relats eròtics (2015), però hem hagut d’esperar uns quants anys per tornar a llegir una obra seva, en aquest cas un grapat d’històries recollides sota l’encertat títol de Els mastegadors de Cendra.

I és que el darrer llibre d’Heroll és això precisament, el retrat d’un conjunt de perdedors, de gent a qui li fa l’efecte que sempre acaben menjant cendra, que la vida els la hi té jugada i no els hi dóna treva.

Amb un llenguatge directe, sense ser punyent, ens desgrana des de diferents punts de vista la crisi econòmica que es va desencadenar l’any 2008 i que va sacsejar l’economia mundial i amb ella, la de moltes famílies i persones que van veure trencants de sobte els seus somnis, les seves vides. Cada relat és la història d’una persona o d’una família i de com afronta la crisi que els ve al damunt, tots de manera diferent, però amb un resultat similar: la fi d’una època daurada on ens tenien enganyats i l’inici d’uns temps d’incertesa en els que s’ha perdut la fe en moltes coses, però sobretot en els governants i els poderosos que, tot i la crisi, han vist créixer encara més el seu poder.

Els relats, no gaire llargs, es llegeixen d’una tirada i en tots ens podem veure reflectits nosaltres mateixos o algun familiar o amic. Reconeixem situacions, actituds i resultats. En moltes ocasions volem donar un cop de mà al mastegador de cendra, en d’altres pensem que ja se l’ha buscat el que li ha passat. Però sempre acabem amb la sensació – i en part degut a que el llibre està escrit en un moment en que sembla que aquella crisi ja ha passat – de pensar que per sort nosaltres ens n’hem sortit i podem mirar al futur amb una certa esperança.

Puntuació: ****



dilluns, 13 de gener de 2020

Lectures del 2019




Aquí, com cada any, va la llista de les meves lectures del passat 2019 (a veure amb quines coincidim):


Lectures del 2019