Paraules que s'emporta el vent


L'Escala (Alt Empordà, Costa Brava-Girona) Foto by Deric

Paraules que s’emporta el vent,
històries que queden per sempre.

Camino lent
per sorres insegures
cercant el meu camí.

Vull cridar
que no sóc innocent.

Vull cridar
que no sóc culpable.

Paraules que s’emporta el vent.

Em vull treure aquest fred d’estiu
que em glaça la sang.
I tornar a viure,
i tornar a riure,
i tornar a estimar.

Vull caminar
per senders frondosos
cap a un destí llunyà,
incert,
on cridaré
paraules que no s’emporti el vent.

Comentaris

lisebe ha dit…
Preciós!!!
Crida lluny!!!
Que no se'l emporti el vent!!
Rita ha dit…
Maco, Deric!
Petons!
Júlia Zabala ha dit…
cridar, volar, caminar... buscar tot el que siga càlid! B7s!
Sergi ha dit…
És un bon poema, i reflexa força com em sento jo també, així que m'ha arribat bastant.
Eva ha dit…
Se les emporta, però sempre retornen i ressonen...
Salut!!
Pakiba ha dit…
Preciós ,molt maco.
Sort que tenim aquesta capacitat per superar el mals moments.

besitos
Jordicine ha dit…
Les paraules han de quedar sempre!
Goculta ha dit…
Be, el vent se les endú per portar-les potser on tu vols que arribin.