divendres, 26 d’octubre de 2018

CONVERSES DE CARRER 18


Ahir vaig anar al supermercat, un Bon Àrea que tinc a prop de la feina i la conversa entre l'encarregat i la caixera, a crits, de punta a punta de la botiga va ser almodovariana:

Encarregat: El Roca està embossat!

Caixera: Ah, vale.
Encarregat: No hauràs llençat la compresa, oi?
Caixera: No, encara la porto posada. A més les compreses no les tiro al vàter.

Uf! Aquí hi ha nivell!!!

Per cert, recorda:



divendres, 19 d’octubre de 2018

RuPaul’s Drag Race



Ahir vaig acabar de veure la darrera temporada, la 10, d’aquest programa i crec que és la millor , de totes les que hi ha hagut.

Per a qui no sàpiga de què va, RuPaul’s Drag Race, és un show de la televisió americana presentat per la drag queen més famosa, RuPaul, on 14 nois de totes les edats i condicions lluiten per convertir-se en la Drag Queen American Superstar.

A mi m’agrada per diversos motius:

  • En Ru Paul és molt divertit, sobretot quan és ell com a home i espectacular com a dona. 
  • A vegades té convidats de luxe com Christina Aguilera o Lady Gaga.



  • És al·lucinant veure la transformació d’aquests nois, alguns que ni et miraries, en dones espectaculars, en vertaderes reines. 

  • El costat humà. Molts d’ells han tingut vides molt dures: han patit abusos de tota mena; han estat rebutjats per les seves famílies per ser drags o simplement, gais, i els han deixat al carrer sense res; o venen de famílies molt desestructurades o que han hagut de lluitar molt per sobreposar-se a les adversitats de la vida. És llavors, quan s’expliquen entre ells o a la càmera directament, d’on venen i el que han passat, que entens molts dels seus comportaments. Arriba a ser força emotiu a vegades perquè molts cops aconsegueixen alliberar-se del pes que arrosseguen en aquell moment de confessió.

  • És un espectacle i una plataforma per a la fama, sí, però també un programa que lluita per la igualtat, la tolerància i el respecte cap a totes les persones, siguin com siguin, i per fer-ho no tenen pèls a la llengua a l’hora de denunciar. En el darrer episodi la crítica va ser (aquesta era fàcil) cap a les polítiques fascistoides d’en Trump.


La gala final és espectacular. Es fa en un teatre de Los Angeles ple de gom a gom que embogeix amb cada cosa que passa a l’escenari. Ben bé al més pur estil americà de viure les coses intensament, encara que sigui un espectacle.


I, què vols que et digui, un dia m’agradaria estar en aquell teatre (de públic, no de concursant que per això no serveixo) i viure aquesta experiència en directe.


divendres, 5 d’octubre de 2018

El cistell de la mare

Models actuals de cistells per anar a mercat

Aquest cap de setmana és la Fira del Cistell de Salt i el poble s'engalana amb tot de peces fetes amb fibres vegetals i jo no he pogut evitar de recordar amb aquells cistells de palla que tenia la mare per anar a comprar a mercat.

Era un model de nanses curtes també fetes amb palla (més urbà que els de vímet per anar a caçar bolets) i folrat amb roba. De vegades, el cistell es comprava sense folrar perquè sortia més econòmic i a casa s'aprofitava un tall de tela sobrer per folrar-ho un mateix i estalviar uns calerons.

El cistell era molt obert i permetia carregar força compra. Alguns, els més moderns, es podien tancar amb cremallera, però com quedava tancat no es podria carregar tant i no era tan pràctic. A casa sempre hi havia el model obert i això provocava que, quan anaves a mercat, s'havien de vigilar dues coses: que no caigués res accidentalment i que mentre feies cua a la parada alguna espavilada et fotés la mitja dotzena d'ous.

Recordo també que si havia de comprar molt i no li cabria al cistell, la mare portava una bossa que s'havia fet ella amb tela resistent i unes argolles de plàstic grosses per poder-les dur còmodament però que al final et segaven els dits.

Versió actual de les bosses que es feien abans
També hi havia la possibilitat de comprar les bosses ja fetes que es podien plegar amb més o menys facilitat, com aquestes:


Afortunadament avui en dia es tornen a veure cistells als mercats i botigues, tot i que encara en poca mesura comparat amb els carrets (que faciliten traginar la compra, sobretot a la gent gran)

les bosses de ràfia amb publicitat de supermercats o productes alimentaris

o les bosses que es pleguen molt petites i pots dur a la butxaca per compres inesperades. 


Però cap té tan d'encant amb el cistell de palla (o palma, no sé ben bé el material). Crec que aquest cap de setmana me'n compraré un per anar al super.