dimecres, 14 de desembre de 2016

Jacuzzi al pasado


Feu-vos un favor i no perdeu el temps mirant aquesta pel·lícula que no té cap, ABSOLUTAMENT CAP gràcia. Ni és divertida, ni original ni aporta res de res, ni tan sols els anys 1980 estan ben representats. A més de tenir un desenvolupament d'allò més absurd i un final totalment estúpid i fora de lloc. 

Jo la vaig veure per aquelles coses del Netflix... Hauré de seleccionar millor.

Jacuzzi al pasado (Hot Tub Time Machine, 2010)

Después de años sin verse, tres amigos del instituto deciden pasar un fin de semana en un hotel de montaña, en el que estuvieron 20 años antes y del que guardan un recuerdo inolvidable. Sin embargo, cuando llegan resulta que la realidad no coincide con sus recuerdos. A pesar de ello, se llevan una gran sorpresa cuando deciden probar el jacuzzi y descubren que es una máquina del tiempo que los transporta hasta 1986: se encuentran, pues, ante una oportunidad única para cambiar sus vidas. (FILMAFFINITY)

dimecres, 7 de desembre de 2016

Els hereus...

Que m'està costant "Els hereus de la terra", la continuació de "La catedral del Mar" d'Ildefonso Falcones i no és per les 900 pàgines...



Per cert, per què en català és L'església del mar i en castellà La catedral del mar? És que en català se l'ha degradat?

dimecres, 30 de novembre de 2016

D'ACCIDENTS


Aquesta és una de les conseqüències de quan un boig va a tota llet amb la seva bicicleta per una vorera d'un metre d'ample i es troba amb un pobre vianant en una cantonada sense visibilitat. Que el vianant s'emporta la pitjor part.

No penjo la foto de com m'ha quedat el dit abans d'anar a l'hospital perquè és força desagradable. Per sort no ha estat gaire greu, però si la topada hagués estat una mil·lèsima de segon més tard, jo hauria rebut de ple i m'hauria fet molt més mal.

dilluns, 10 d’octubre de 2016

SABATES


De les peces de vestir, potser les sabates són les que conformen millor l’actitud que tenim enfront la vida. Parlo a nivell personal. Si vaig vestit d’esport, però amb sabates de més o menys vestir, em sento elegant. Si vaig ben vestit, però amb bambes, em sento esportiu. I si les sabates s’adiuen amb la resta de la vestimenta i complements, el caràcter amb que enfrontem l’esdevenir del dia és del tot molt més positiu.

Pot semblar una superficialitat, però proveu-ho:

  • Sabates de vestir amb texans, camisa i americana = a la feina et pots menjar el món
  • Esportives amb texans, samarreta o jersei o dessuadora = et sents àgil i esportiu
  • Sandàlies o xancletes = sensació de vacances


dimecres, 20 de juliol de 2016

RECORDS

Sortida del sol a l'Escala. Photo by Deric (20/07/2016)
Dia a dia,
moment a moment,
anem construint records que ens duran cap a l'índex de la nostra vida
ple de moments especials.

De nosaltres depèn
que aquest índex sigui molt llarg,
intens
i emocionant.

.

dijous, 7 d’abril de 2016

FRIBURG DE BRISGÒVIA

Aquesta ciutat amb nom de conte de fades, Friburg de Brisgòvia, situada a Baden-Wüttemberg, Alemanya, és d'aquelles ciutats petitones, cuquetones i agradables de visitar.


El que em va divertir més de la ciutat van ser els recs que travessen molts carrers i que has d'anar en compte de no caure-hi a dins perquè, entre d'altres coses, corres el perill d'haver-te de casar-te amb un frigurguès (cosa que em va dir un friburgués quan em va veure ficar-hi la mà a l'aigua).


I l'altre són els mosaics d'antiga tradició que hi ha a les voreres just davant dels locals comercials i que representen el que es fa o es ven. Així trobem, per exemple, una bota amb unes eines davant d'un sabater, un bretzel davant d'una fleca, un cavallet davant d'una botiga de joguines, una pinta davant d'una perruqueria, etc. (el de la fotografia amb formes geomètriques és de la ciutat, no pertanyia a cap comerciant o artesà). El més curiós, però, és veure els canvis d'ús dels locals perquè, naturalment, amb el pas dels anys no sempre una sabata és davant d'una sabateria, sinó, potser, davant d'una gelateria.


dimecres, 30 de març de 2016

ALBADA

Horitzó. Photo by Deric

En llevar-se al matí va descobrir que havia passat un dia més, i amb ell, la vida.