dimecres, 7 de desembre de 2016

Els hereus...

Que m'està costant "Els hereus de la terra", la continuació de "La catedral del Mar" d'Ildefonso Falcones i no és per les 900 pàgines...



Per cert, per què en català és L'església del mar i en castellà La catedral del mar? És que en català se l'ha degradat?

dimecres, 30 de novembre de 2016

D'ACCIDENTS


Aquesta és una de les conseqüències de quan un boig va a tota llet amb la seva bicicleta per una vorera d'un metre d'ample i es troba amb un pobre vianant en una cantonada sense visibilitat. Que el vianant s'emporta la pitjor part.

No penjo la foto de com m'ha quedat el dit abans d'anar a l'hospital perquè és força desagradable. Per sort no ha estat gaire greu, però si la topada hagués estat una mil·lèsima de segon més tard, jo hauria rebut de ple i m'hauria fet molt més mal.

dilluns, 10 d’octubre de 2016

SABATES


De les peces de vestir, potser les sabates són les que conformen millor l’actitud que tenim enfront la vida. Parlo a nivell personal. Si vaig vestit d’esport, però amb sabates de més o menys vestir, em sento elegant. Si vaig ben vestit, però amb bambes, em sento esportiu. I si les sabates s’adiuen amb la resta de la vestimenta i complements, el caràcter amb que enfrontem l’esdevenir del dia és del tot molt més positiu.

Pot semblar una superficialitat, però proveu-ho:

  • Sabates de vestir amb texans, camisa i americana = a la feina et pots menjar el món
  • Esportives amb texans, samarreta o jersei o dessuadora = et sents àgil i esportiu
  • Sandàlies o xancletes = sensació de vacances


dimecres, 20 de juliol de 2016

RECORDS

Sortida del sol a l'Escala. Photo by Deric (20/07/2016)
Dia a dia,
moment a moment,
anem construint records que ens duran cap a l'índex de la nostra vida
ple de moments especials.

De nosaltres depèn
que aquest índex sigui molt llarg,
intens
i emocionant.

.

dijous, 7 d’abril de 2016

FRIBURG DE BRISGÒVIA

Aquesta ciutat amb nom de conte de fades, Friburg de Brisgòvia, situada a Baden-Wüttemberg, Alemanya, és d'aquelles ciutats petitones, cuquetones i agradables de visitar.


El que em va divertir més de la ciutat van ser els recs que travessen molts carrers i que has d'anar en compte de no caure-hi a dins perquè, entre d'altres coses, corres el perill d'haver-te de casar-te amb un frigurguès (cosa que em va dir un friburgués quan em va veure ficar-hi la mà a l'aigua).


I l'altre són els mosaics d'antiga tradició que hi ha a les voreres just davant dels locals comercials i que representen el que es fa o es ven. Així trobem, per exemple, una bota amb unes eines davant d'un sabater, un bretzel davant d'una fleca, un cavallet davant d'una botiga de joguines, una pinta davant d'una perruqueria, etc. (el de la fotografia amb formes geomètriques és de la ciutat, no pertanyia a cap comerciant o artesà). El més curiós, però, és veure els canvis d'ús dels locals perquè, naturalment, amb el pas dels anys no sempre una sabata és davant d'una sabateria, sinó, potser, davant d'una gelateria.


dimecres, 30 de març de 2016

ALBADA

Horitzó. Photo by Deric

En llevar-se al matí va descobrir que havia passat un dia més, i amb ell, la vida.

dimarts, 8 de març de 2016

QUINA EUROPA VOLEM?

Foto: Diari Ara

Aquests dies estic avergonyit de ser europeu.

Com pot ser que la Unió Europea tanqui les fronteres i expulsi la gent que fuig de la guerra?

Com pot ser que la Unió Europea pacti amb el un govern, el turc, que tanca diaris, atempta contra la llibertat d'expressió i deté periodistes, entre moltes d'altres barbaritats?

Si és així, ja m'està molt bé aquella amenaça de "si Catalunya s'independitza quedarà fora d'Europa". Doncs què voleu que us digui? Per estar en aquesta Europa prefereixo que ens fotin fora. 

dimarts, 1 de març de 2016

OC i GUGLE

Llegeixis oc i gugle.



El primer cop que vaig sentir l'expressió oc va ser per boca de la meva neboda i em va quedar pensatiu. Oc? Què vol dir? Ella va exclamar, doncs oc, tiet! Ah! És clar! Cara de tonto i de pensar, estic perdent el tren.


Llavors arriba el meu nebot i em diu que ha de buscar una informació al gugle per a un treball de l'escola i vaig caure.

Òndia!

Volien dir Ok i Google!!!! Collons, que no els ensenyen anglès a l'escola???? Doncs sí, el que passa és que ells no volen dir ok ni google. Ok és Oc i Google és Gugle i què els importa si no es pronuncia així!

Pensava que era cosa d'adolescents de l'àrea metropolitana de Barcelona i ho vaig deixar aquí fins avui a la feina, una estudiant en pràctiques provinent de la facultat d'història em deixa anar que està buscant els antecedents d'un personatge històric per gugle

Aaaaagggg! Resulta que és molt pitjor del que semblava! La bajanada s'ha estès a tot el territori!

Poc que anem bé, nois! No m'estranya que en els informes PISA, els resultats siguin catastròfics.