dimecres, 20 de juliol de 2016

RECORDS

Sortida del sol a l'Escala. Photo by Deric (20/07/2016)
Dia a dia,
moment a moment,
anem construint records que ens duran cap a l'índex de la nostra vida
ple de moments especials.

De nosaltres depèn
que aquest índex sigui molt llarg,
intens
i emocionant.

.

dijous, 7 d’abril de 2016

FRIBURG DE BRISGÒVIA

Aquesta ciutat amb nom de conte de fades, Friburg de Brisgòvia, situada a Baden-Wüttemberg, Alemanya, és d'aquelles ciutats petitones, cuquetones i agradables de visitar.


El que em va divertir més de la ciutat van ser els recs que travessen molts carrers i que has d'anar en compte de no caure-hi a dins perquè, entre d'altres coses, corres el perill d'haver-te de casar-te amb un frigurguès (cosa que em va dir un friburgués quan em va veure ficar-hi la mà a l'aigua).


I l'altre són els mosaics d'antiga tradició que hi ha a les voreres just davant dels locals comercials i que representen el que es fa o es ven. Així trobem, per exemple, una bota amb unes eines davant d'un sabater, un bretzel davant d'una fleca, un cavallet davant d'una botiga de joguines, una pinta davant d'una perruqueria, etc. (el de la fotografia amb formes geomètriques és de la ciutat, no pertanyia a cap comerciant o artesà). El més curiós, però, és veure els canvis d'ús dels locals perquè, naturalment, amb el pas dels anys no sempre una sabata és davant d'una sabateria, sinó, potser, davant d'una gelateria.


dimecres, 30 de març de 2016

ALBADA

Horitzó. Photo by Deric

En llevar-se al matí va descobrir que havia passat un dia més, i amb ell, la vida.

dimarts, 8 de març de 2016

QUINA EUROPA VOLEM?

Foto: Diari Ara

Aquests dies estic avergonyit de ser europeu.

Com pot ser que la Unió Europea tanqui les fronteres i expulsi la gent que fuig de la guerra?

Com pot ser que la Unió Europea pacti amb el un govern, el turc, que tanca diaris, atempta contra la llibertat d'expressió i deté periodistes, entre moltes d'altres barbaritats?

Si és així, ja m'està molt bé aquella amenaça de "si Catalunya s'independitza quedarà fora d'Europa". Doncs què voleu que us digui? Per estar en aquesta Europa prefereixo que ens fotin fora. 

dimarts, 1 de març de 2016

OC i GUGLE

Llegeixis oc i gugle.



El primer cop que vaig sentir l'expressió oc va ser per boca de la meva neboda i em va quedar pensatiu. Oc? Què vol dir? Ella va exclamar, doncs oc, tiet! Ah! És clar! Cara de tonto i de pensar, estic perdent el tren.


Llavors arriba el meu nebot i em diu que ha de buscar una informació al gugle per a un treball de l'escola i vaig caure.

Òndia!

Volien dir Ok i Google!!!! Collons, que no els ensenyen anglès a l'escola???? Doncs sí, el que passa és que ells no volen dir ok ni google. Ok és Oc i Google és Gugle i què els importa si no es pronuncia així!

Pensava que era cosa d'adolescents de l'àrea metropolitana de Barcelona i ho vaig deixar aquí fins avui a la feina, una estudiant en pràctiques provinent de la facultat d'història em deixa anar que està buscant els antecedents d'un personatge històric per gugle

Aaaaagggg! Resulta que és molt pitjor del que semblava! La bajanada s'ha estès a tot el territori!

Poc que anem bé, nois! No m'estranya que en els informes PISA, els resultats siguin catastròfics.

dilluns, 29 de febrer de 2016

SENYORS PINTADORS DE CARRERS

Foto extreta de: Gironotícies

Senyors pintadors dels senyals de carrers darrerament he observat una tendència preocupant entre els conductors/-es de les ciutats i és aquesta: quan veuen un vianant a punt de creuar el carrer pel pas de vianants, acceleren per no haver de parar amb la qual cosa obliguen a la persona que anava a passar a aturar-se en sec per no ser atropellat. Per tant, senyors, o bé pinten les ratlles del pas de vianant perquè les vegin persones amb greus problemes de visió, o simplement s'estalvien de pintar-les, perquè total, pel que serveixen.

Això m'ha passat més d'un cop darrerament i amb una tendència a l'alça. Un d'aquests cops vaig haver de fer un salt per no ser atropellat per una conductora a la que li vaig dir de tot menys maca, tot i que sabia que no em sentia perquè va prémer l'accelerador encara més, però em vaig quedar descansat.

dimecres, 24 de febrer de 2016

dimarts, 2 de febrer de 2016

COLA, COLITA, COLASSA (ODA A BARCELONA)


Divendres passat, a Girona, va ser la presentació «mundial» (com va dir el seu director) de la nova pel·lícula d'en Ventura Pons, «Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona)», un documental sobre la fotògrafa barcelonina, Colita.


La presentació va anar a càrrec d'en Guillem Terribas i va comptar amb la presència d'en Ventura Pons, la Teresa Gimpera i dues dones més que participen al documental. 

La presentació va estar molt bé perquè la Gimpera va explicar algunes anècdotes de la pel·lícula, però també de la seva època d'actriu, molt divertides. En Pons (per cert que no calla ni sota l'aigua) va explicar, entre d'altres coses, el perquè d'aquest nou treball: tot va venir quan es va assabentar que la seva amiga Colita havia rebutjat el Premio Nacional de Fotografia per protestar per la política cultural del ministre Wert. El premi està dotat en 30 mil euros i en Ventura Pons li va dir que no es preocupés, que ell li faria una pel·lícula per recuperar aquests diners. I dit i fet.


La pel·lícula està plantejada com una reunió d'amigues que van a berenar a casa la Colita i la fan petar recordant els vells temps. Parlen del treball de la fotògrafa, però sobretot de la joventut perduda en els anys de la dictadura. Records de feina, d'amistats, d'amors, de política i d'inquietuds culturals es barregen entre una mostra de fotografies de la Colita. És, però i sobretot, un retrat i una memòria històrica d'uns anys, els darrers de la dictadura franquista, en que la joventut volia fer la revolució i aquesta començava per trencar els esquemes i les convencions del passat.

Les amigues de la Colita són la Teresa Gimpera, la Majura Torres, la Rosa Regàs, Núria Feliu, Pilar Aymerich, Beatriz de Moura, Anna Maio i Marta Tatjer, i entre els seus records, anècdotes i xafarderies, aconsegueixen que sembli que tu també estiguis berenant amb elles a casa de la Colita.



Molt recomanable per recuperar de primera mà la memòria d'una època.