Geografia

Escolto una cançó d'en Llach, Geografia. No en soc gaire d'en Llach però darrerament l'he redescobert i he trobat unes petites joies en forma de cançons que m'han captivat. Potser necessitava que es retirés per descobrir-lo i penso: per què sempre hem de valorar les coses quan les perdem?

En aquesta cançó ens parla de la llibertat i del deute que tenim amb tots aquells que ens han precedit i que ens han fet tal i com som. Per un historiador això és molt important perquè quan mires el passat t'adones de perquè estem com estem o perquè som com som...

Però no és d'això del que volia parlar, és d'una confusió.:

En Llach diu "així és la geografia del meu cor..." i jo, com sempre, sento les lletres que vull i les interpreto a la meva manera, fins i tot quan les canto a la coral amb la partitura al davant. Doncs bé, he entés: "recorro la geografia del teu cos..." i m'ha semblat tant poètic recórrer la geografia del cos de la persona estimada! Passar els dits suaument per la pell nua descobrint les muntanyes i les valls i els boscos... amb tranquil·litat, amb passió, amb sensualitat, amb...



Bé, ho deixo aquí que la lletra d'aquesta cançó no evoca res de tot això i encara em sortiria un post una mica massa pujat de to.

Lars y una chica de verdad

Nominada al millor guió original en els Oscar d'aquest any, aquesta pel·lícula va cedir el premi a un altre film també molt interessant com és "Juno". Dues pel·lícules que, en principi, no tenen res en comú però que en el fons en tenen molts punts d'unió: ambdues independents; ambdues són drames disfressats de comèdia; ambdues tenen un guió original i intel·ligent; ambdues expliquen històries humanes i de sentiments.

Però ara toca parlar de "Lars y una chica de verdad" protagonitzada per un fantàstic Ryan Gosling, per uns correctes Emily Mortimer i Paul Schneider, i per Kelli Garner i Patricia Clarkson com a la doctora que tracta en Lars sense que ell se n'adoni.

Lars és un jove terriblement tímid, viu amb el seu germà i la seva cunyada en un petit poble del nord. Un dia Lars porta a casa la que ell considera que és la dona dels seus somnis, però resulta ser una nina sexual comprada per internet tot i que ell la considera com una dona real. Això preocupa a la seva família i en un intent d'entendre què està passant es posen en contacte amb una doctora que els aconsella de dur-li la corrent i de participar de la fantasia de Lars, tot i que això hagi d'implicar a tot el poble.

Lars and the real girl ens parla de sentiments, ens parla de la soledat de la societat actual: la de Lars que és buscada perquè li molesta el contacte físic amb la gent, la del seu germà peruqè es va voler desentendre de la seva família, la dels companys de feina, la de la noia que està enamorada de Lars, la de la doctora que troba en Lars un amic...

És un film molt original i emotiu que arriba a tocar la fibra sensible de l'espectador que entèn perfectament els sentiments de Lars i que, fins i tot, acaba veient a la nina com un personatge, com una persona més d'aquell poble que, per estimació cap a Lars, adopta com una veïna més a la nina i de la qual se n'acabaran enamorant perquè la veuen a través dels ulls de Lars.

En definitiva, és una excel·lent pel·lícula que de comèdia en té poc i, en canvi, té molt de sentiments.

Atrapada al mirall

Pot ser que ens sentim atrapats en un mirall? Pot ser que, per molt intel·ligent i culte que sigui una persona es deixi sotmetre voluntàriament per una altra per amor?

La novel·la de la Gemma Lienas ens planteja aquest dubte. Des d'un punt de vista de thriller psicològic, es va desentrellant un teixit on estava atrapada la protagonista i que l'ha duta al seu tràgic final.

Poc a poc, igual que ho va fent la Gina, l'amiga de la Laura, anem descobrint perquè es va estimbar una nit per les costes del Garraf.

La Laura, aparentment ho té tot: éxit professional, un fill, un marit que l'estima, una família que està per ella... Aparentment. Perquè darrera de tota façana hi ha tot un món de sentiments, de frustracions, de secrets ocults, amagats dels quals no en podem deslliurar-nos tan fàcilment primera perquè no en som conscients i segon perquè quan algun fet alié a nosaltres ens provoca aquell "clic" al cervell que fa adonar-te del que estàs fent a la teva vida, no és tan fàcil canviar, tirar per la borda molts anys de la teva vida.

La Laura un dia es va descobrir ella mateixa a un mirall i no es va reconèixer, i quan ho va fer, li va fer por el que va veure. Després d'aquell dia, una distracció al volant i el seu cotxe acava al fons d'un barranc.

"Atrapada al mirall" és una excel·lent novel·la que es llegeix ràpid i amb ganes i que us recomano molt.

De lectures

Com m'ho puc fer per llegir-me tres llibres d'aquí a dilluns al matí sense haver de renunciar a la meva vida de cap de setmana?

Els tres llibres estan enllaçats aquí a la dreta, a l'apartat de "Llegint..." (El del Iemen no compta, era la meva lectura abans d'aquest encàrrec i, per tant, de moment l'he deixat aparcat).

De Sant Jordi i de venedors

El dia de Sant Jordi vaig arribar a la nit realment esgotat i amb sentiments contradictoris.

Per una banda l'esmorzar a la Generalitat va ser molt agradable (potser el millor del dia), vaig fer alguna coneixença interessant, vaig retrobar-me amb un amic i em vaig fer veure, que això també va bé.

D'altra banda, la signatura de llibres al matí no va anar tot el bé que hauria d'haver-ho fet: era matí i enlloc d'estar a la fira, era a la botiga i tot i que hi havia gent donant volts, es dedicaven més a llibres d'adults que per mainada. Això sí, vaig coneixer un escriptor, en Carles Sala, molt interessant.

A la tarda, a la Rambla, va ser diferent, m'ho vaig passar molt bé, com sempre, però penso que està molt mal muntat. L'any passat vaig pensar que potser era a causa de la llibreria on era signant, però aquest any, en una altre llibreria, ha passat el mateix: et porten a signar però van tan atabalats que gairebé no et fan cas; et posen darrera la parada, amb uns pocs llibres teus, un cartell que diu que signes; i ja està, ni una cadira, ni una mica de mostrari o una mica de visibilitat. Amb la qual cosa la gent no sap qui ets i et demanen llibres i et passes l'estona dient que tu estas allà només per signar els "teus" llibres i no per vendre d'altres. Això ho expliques un primer cop, un segon, un tercer... i al final acabes fent de venedor perquè ja coneixes la parada i saps on són els llibres. Menys cobrar, vaig fer de tot.

Amb tot, vaig acabar cansat, havent signat menys del que volia i amb un sentiment de decepció planant a l'aire. Sort que em van regalar el llibre i la rosa, vaig regalar el llibre, un cd i un roser, i vam anar a fer el tradicional sopar de Sant Jordi amb els amics i així vaig acabar el dia amb molt bon gust de boca.

Sant Jordi 2008

Un any més torna Sant Jordi, el meu segon Sant Jordi com a participant actiu de la festa. Fins fa tres anys, l'única relació que tenia amb la diada de Sant Jordi, era la d'anar a la fira de la Rambla, remanar entre les parades, comprar compulsivament llibres (per regalar i per mi) i una rosa i guadir de la festa.

Fa tres anys, Sant Jordi es va convertir també amb feina: em tocava organitzar la fira de llibres i flors i artesania del Salt. La qual cosa era (i és) una feinada que ningú que no s'hi hagi trobat, es pot imaginar, sobretot pels mal de caps que comporta.

L'any passat vaig gaudir del meu primer Sant Jordi (esperat i desitjat) com a autor signant llibres a la Rambla de Girona. Vaig passar-m'ho molt bé, en part també, per la bona companyia que tenia al costat, una esplèndida autora.

(Setmana del llibre en català 2007)
(jo sóc el més llunyà, el que es veu signant)

Aquest no tenia clar si podria gaudir de la festa com autor (doncs no he tret cap llibre nou) però sí que ho faré perquè ja tinc quatre compromisos literaris per Sant Jordi:

• A 2/4 de 10 esmorzar al Departament de Cultura de la Generalitat a Girona.
• A les 11, a la parada de la llibreria Compàs a la fira de Salt.
• De 12 a 1, a botiga de l'Abacus de Girona.
• De 2/4 de 6 a 7 de la tarda, a la parada de la llibreria Empúries a la Rambla de Girona.

Us convido a tots a visitar-me en qualsevol d'aquests llocs!

Si no sabeu quin llibre regalar, us en faig una recomanació:

I si no és aquest, feu una bona elecció que hi ha escriptors que es passen l'any escrivint i publicant encara que no surtin per la tele! Hem d'acabar amb la tirania dels mediàtics!

Premi Dard 2008

Realment sorprès m'he quedat al rebre aquest premi Dard 2008 que porta la següent explicació:

"La I Entrega de Premis Dard 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra dia a dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.

I més sorprès encara quan em prové de dos bloggaries als quals no visito amb freqüència i potser per això m'ha fet més il·lusió encara. Els hi agraeixo molt aquesta consideració cap a Un Salt al món, i per això vull dir qui són:

La seguretat en el nostre entorn, d'en Josep Lluís, i Cabaret de Paraules, de Adrennalyn.

Ja sé que hauria de seguir la cadena i proposar 5 premis però em costa molt de quedar-me només amb 5 candidats i, per tant, jo premio a tots els blogs que tinc enllaçats i als que visito i encara no he pogut enllaçar.