diumenge, 22 de novembre de 2020

Fum

Port de Barcelona (1955) @Deric1012

Fum

(Microcontes marítims)

Acabava de trepitjar la coberta del vaixell quan es va adonar que la seva vida mai tornaria a ser la mateixa i el va envair una glopada de nostàlgia que es va treure de dins sacsejant el cap. 

No pot ser un presagi del que m'espera, mai podrà ser pitjor. Es va dir a ell mateix mentre mirava les xemeneies que deixaven anar un fum ben negre.

El fum, tot i el color, només volia dir una cosa: esperança. Havia de ser així i no de cap altra manera.

Va sentir el xiulet que avisava de la imminent partida i va saber que quan el vaixell salpés i deixés el port, ell també deixaria enrere el passat, les pors i una vida truncada per la cruenta guerra.


Frederic Mayol

Deixa el teu comentari aquí sota! 👇