Dibuix by Deric
Tinc un amic, en Pol, que des del moment que va sortir el meu primer llibre em va dir: vull ser un personatge teu. De fet, algunes persones m’han demanat de sortir en algun llibre, suposo que és una mica de vanitat o ves a saber què. En fi, que si m’ho demanen no ho faig i si no m’ho demanen tampoc perquè es poden sentir molestos si veuen la seva vida reflectida i no vull.
Total, que en Pol, després de comprovar que no es convertiria en personatge literari, em va dir que, si més no, parlés d’ell en el blog. I bé, com estic en crisi bloguera creativa, he pensat que és bon moment per fer-ho.
En Pol té 39 anys i ara no està en un dels seus millors moments, la crisi dels pre-40 l’ha enxampat amb el fet que el seu nóvio l’ha deixat després d’anys i panys de relació i de compartir casa i negoci. Per això va decidir marxar de la seva Barcelona natal i venir a viure a províncies. Però en Pol té un problema (bé, més d’un) i és que és summament urbanita, barceloní fins a la medul·la i l’adaptació a una ciutat petita li està costant d’allò més, no obstant això, no vol sentir a parlar de tornar a la capital per res del món.
En Pol no és guapo, no és alt ni té un cos fantàstic, però té algun encant que fa que la gent el trobem molt atractiu. En part li ajuda la seva simpatia, l’optimisme, les ganes de viure que té i un somriure encantador que enlluerna tothom a qui va dirigit, encara que li estigui dient el nom del porc.
I de moment ho deixo aquí. Com a presentació ja en tens prou, Pol. El proper capítol parlarem de la teva separació, val?
