dimecres, 24 de març de 2021

NIT

Nit, una gosseta schanuzer miniatura a la platja
Nit

A partir d'ara la nit, serà la Nit i tu seràs allà per estar amb nosaltres per sempre més, dins del nostre ❤. 

Espero que allà on hagis anat et donin tots els plàtans del món. 💙💙💙

Et trobarem molt a faltar, bitxeta.



dijous, 4 de març de 2021

Diari d'un postconfinament: entrada única

Ara s'està molt ample al gimnàs

Quan em van trucar de CatSalut per dir-me que ja havia acabat el confinament i preguntar-me si estava bé de salut física i mental, vaig dir que sí, que perfecte, però no seria fins que vaig començar a fer vida normal al dia següent que em vaig adonar que potser una mica d'angoixa sí que en sentia. 

Potser no per fer teràpia, però sí per intentar corregir-la amb una bona meditació interior i autoreconeixement dels fets.

Va ser just en sonar el despertador per anar al gimnàs (en tenia moltes ganes de tornar-hi) quan em va envaïr un sentiment de 

no puc, vull anar-hi, en tinc moltes ganes, però no puc.

Se'm van encendre totes les alarmes de caire piscològic i vaig haver de fer un esforç de voluntat molt important per llevar-me, posar-me la roba i, sense pensar-m'hi gaire, sortir de casa i arribar-m'hi al gimnàs.

Ho vaig aconseguir.

Però en un moment donat, quan estava a la cinta de córrer, va arribar un noi i es va posar a la cinta del costat. Tot normal. Ell portava mascareta, jo també, i les cintes estan separades per mampares transparents per complir les normes sanitàries.

Caram, em va entrar un malestar estrany i vaig haver de parar la cinta i marxar.

Era el primer dia, la primera hora postconfinament. Potser necessitava una mica més d'espai.

Per sort ja ha passat i he tornat al gimnàs i he interactuat amb altres persones, conegudes, amigues i companyes de feina i cap sentiment estrany m'ha envaït més.

Si em tornés a passar i veiés que tot sol no me'n surto, potser sí que trucaria a CatSalut per demanar ajuda. No és cap vegonya fer-ho.


dimecres, 3 de març de 2021

Diari d'un confinament: dia 10 i últim


Bé, el darrer dia de confinament va ser fa uns dies, però encara no ho havia dit i sembla que quedava penjat.

El dia que feia 10 em van trucar de CatSalut a les 10 del matí per preguntar-me com em trobava, si havia tingut algun símptoma de la COVID-19 o algun símptoma d'angoixa o estrés que necessités una mica de teràpia psicológica.

Que va! Estic perfecte!

I era cert. Si més no m'ho pensava, però d'això ja me n'adonaria més endavant.

El noi, molt amable com totes les persones que m'han trucat, em diu.

Així doncs, ja acabat el confinament. Moltes gràcies per la seva col·laboració i per haver estat responsable amb les altres persones.

Que bonic.

Au, doncs, ja està tot passat i qui dia passa, any empeny. Però com ja estava teletreballant, no deixaria de fer-ho i vaig acabar el matí a casa. Ja hi hauria temps a la tarda per anar a passejar.

Però com un s'acostuma a tot, res, que per la tarda també em vaig quedar a casa llegint tranquil·lament com es pot veure a la foto.


(Continuarà... o no)