La morena del bar

Café El Espejo, Madrid. Foto by Deric

La veia cada dia asseguda a la mateixa taula del bar on anava a esmorzar. Sempre amb un llibre a la mà que llegia amb la mateixa fruïció que assaboria el cafè amb llet que, mig abandonat, descansava a la taula davant d'ella, esperant el seu torn.

Per ell era un misteri i un plaer veure-la i cada dia esperava amb ganes la visió dels cabells llargs i negres cobrint un rostre desconegut i misteriós i caure, despreocupats, sobre les pàgines esgrogueïdes del llibre.

Se'n sentia platònicament enamorat, i esperava poder veure-li, algun dia, els ulls i sentir-se reflectit en ells.

Un matí, però, la taula era buida. La va buscar pel local, desesperat. No hi era. Així que va demanar la consumició, trist i compungit. La trobava a faltar tot i que mai havien intercanviat cap paraula, ni tan sols una mirada.

Es va acabar el cafè i es disposava a sortir del local quan la va descobrir asseguda a la seva taula. No llegia i el va mirar directament. Els seus ulls van coincidir una dècima de segon. Ell no va poder suportar més el pes d'aquella mirada fosca i profunda.

Va sortir de la cafeteria amb el cor destrossat.

S'havia trencat el misteri.