dimecres, 3 de març de 2021

Diari d'un confinament: dia 10 i últim


Bé, el darrer dia de confinament va ser fa uns dies, però encara no ho havia dit i sembla que quedava penjat.

El dia que feia 10 em van trucar de CatSalut a les 10 del matí per preguntar-me com em trobava, si havia tingut algun símptoma de la COVID-19 o algun símptoma d'angoixa o estrés que necessités una mica de teràpia psicológica.

Que va! Estic perfecte!

I era cert. Si més no m'ho pensava, però d'això ja me n'adonaria més endavant.

El noi, molt amable com totes les persones que m'han trucat, em diu.

Així doncs, ja acabat el confinament. Moltes gràcies per la seva col·laboració i per haver estat responsable amb les altres persones.

Que bonic.

Au, doncs, ja està tot passat i qui dia passa, any empeny. Però com ja estava teletreballant, no deixaria de fer-ho i vaig acabar el matí a casa. Ja hi hauria temps a la tarda per anar a passejar.

Però com un s'acostuma a tot, res, que per la tarda també em vaig quedar a casa llegint tranquil·lament com es pot veure a la foto.


(Continuarà... o no)

4 comentaris:

Laura T. Marcel ha dit...

M'alegro que per fi s'acabi el teu confinament. Jo em trobo en la mateixa situació, cosa per la qual avui he pogut entrar al món dels blogs que tinc totalment abandonat. Ja veus a uns els hi dona per a tocar el piano i netejar i a mi m'ha donat per entrar als blogs i he vist que compartiem pena. Bé, jo encara estic a meitat del procès, vaig començar divendres passat i estic fins el monyo. Teletreballo, és clar, tinc cada matí connexió amb els meus alumnes, inclús amb el qui va donar positiu i gràcies al qui estem tota la classe seguint estudiant des de casa. Vaya rollo patatero! Tinc el cul quadrat ja. Tot el dia davant de la pantalla i connectada amb els móns paral·lels. M'ha donat per a fer cursos on-line gratuits!!! No tinc temps ni per a respirar. Quina vida aquesta!

Deric ha dit...

T'acompanyo amb el sentiment!
Jo teletreballava pel matí i m'obligava a no estar davant de l'ordinador per la tarda per evitar això, tenir el cul quadrat.
Va bé fer un volt pel pis i descobrir aquelles petites coses que cal arreglar o netejar o ordenar, la qüestió és no parar quiet o fer una mica de gimnàs

Carme Rosanas ha dit...

Vaja, ja veig que el confinament és addictiu. Jo crec que també hi tinc tendència... si a cada tinc tot el que necessito... per què sortir? He, he, he... és. Roma, però no del tot. M'alegro que s'hagi acabat i que hagi acabat bé.

Deric ha dit...

Més o menys és així, Carme :p