Festes 2016

Jacuzzi al pasado

Feu-vos un favor i no perdeu el temps mirant aquesta pel·lícula que no té cap, ABSOLUTAMENT CAP gràcia. Ni és divertida, ni original ni aporta res de res, ni tan sols els anys 1980 estan ben representats. A més de tenir un desenvolupament d'allò més absurd i un final totalment estúpid i fora de lloc. 

Jo la vaig veure per aquelles coses del Netflix... Hauré de seleccionar millor.

Jacuzzi al pasado (Hot Tub Time Machine, 2010)

Después de años sin verse, tres amigos del instituto deciden pasar un fin de semana en un hotel de montaña, en el que estuvieron 20 años antes y del que guardan un recuerdo inolvidable. Sin embargo, cuando llegan resulta que la realidad no coincide con sus recuerdos. A pesar de ello, se llevan una gran sorpresa cuando deciden probar el jacuzzi y descubren que es una máquina del tiempo que los transporta hasta 1986: se encuentran, pues, ante una oportunidad única para cambiar sus vidas. (FILMAFFINITY)

Els hereus...

Que m'està costant "Els hereus de la terra", la continuació de "La catedral del Mar" d'Ildefonso Falcones i no és per les 900 pàgines...

Per cert, per què en català és L'església del mar i en castellà La catedral del mar? És que en català se l'ha degradat?

D'ACCIDENTS

Aquesta és una de les conseqüències de quan un boig va a tota llet amb la seva bicicleta per una vorera d'un metre d'ample i es troba amb un pobre vianant en una cantonada sense visibilitat. Que el vianant s'emporta la pitjor part.

No penjo la foto de com m'ha quedat el dit abans d'anar a l'hospital perquè és força desagradable. Per sort no ha estat gaire greu, però si la topada hagués estat una mil·lèsima de segon més tard, jo hauria rebut de ple i m'hauria fet molt més mal.

SABATES

De les peces de vestir, potser les sabates són les que conformen millor l’actitud que tenim enfront la vida. Parlo a nivell personal. Si vaig vestit d’esport, però amb sabates de més o menys vestir, em sento elegant. Si vaig ben vestit, però amb bambes, em sento esportiu. I si les sabates s’adiuen amb la resta de la vestimenta i complements, el caràcter amb que enfrontem l’esdevenir del dia és del tot molt més positiu.

Pot semblar una superficialitat, però proveu-ho:

• Sabates de vestir amb texans, camisa i americana = a la feina et pots menjar el món

• Esportives amb texans, samarreta o jersei o dessuadora = et sents àgil i esportiu

• Sandàlies o xancletes = sensació de vacances

Palabras que no debieron ser leídas: Entrevista a Frederic Mayol, autor de Inmunodefici...

Palabras que no debieron ser leídas: Entrevista a Frederic Mayol, autor de Inmunodefici...: ¡Buenas tardes, lectorcillos! Hoy os traigo una entrevista por sorpresa. Porque sí, porque es miércoles y ya queda menos para el vier...

Inmunodeficiencia sentimental - Frederic Mayol

Palabras que no debieron ser leídas: Inmunodeficiencia sentimental - Frederic Mayol: Sinopsis : Rubén y Juan son la pareja perfecta, sin embargo todo cambia cuando Rubén descubre que es portador del VIH. El mundo se...

RECORDS

Sortida del sol a l'Escala. Photo by Deric (20/07/2016)

Dia a dia,
moment a moment,
anem construint records que ens duran cap a l'índex de la nostra vida
ple de moments especials.

De nosaltres depèn
que aquest índex sigui molt llarg,
intens
i emocionant.

.

FRIBURG DE BRISGÒVIA

Aquesta ciutat amb nom de conte de fades, Friburg de Brisgòvia, situada a Baden-Wüttemberg, Alemanya, és d'aquelles ciutats petitones, cuquetones i agradables de visitar.

El que em va divertir més de la ciutat van ser els recs que travessen molts carrers i que has d'anar en compte de no caure-hi a dins perquè, entre d'altres coses, corres el perill d'haver-te de casar-te amb un frigurguès (cosa que em va dir un friburgués quan em va veure ficar-hi la mà a l'aigua).

I l'altre són els mosaics d'antiga tradició que hi ha a les voreres just davant dels locals comercials i que representen el que es fa o es ven. Així trobem, per exemple, una bota amb unes eines davant d'un sabater, un bretzel davant d'una fleca, un cavallet davant d'una botiga de joguines, una pinta davant d'una perruqueria, etc. (el de la fotografia amb formes geomètriques és de la ciutat, no pertanyia a cap comerciant o artesà). El més curiós, però, és veure els canvis d'ús dels locals perquè, naturalment, amb el pas dels anys no sempre una sabata és davant d'una sabateria, sinó, potser, davant d'una gelateria.

ALBADA

Horitzó. Photo by Deric

En llevar-se al matí va descobrir que havia passat un dia més, i amb ell, la vida.

QUINA EUROPA VOLEM?

Foto: Diari Ara

Aquests dies estic avergonyit de ser europeu.

Com pot ser que la Unió Europea tanqui les fronteres i expulsi la gent que fuig de la guerra?

Com pot ser que la Unió Europea pacti amb el un govern, el turc, que tanca diaris, atempta contra la llibertat d'expressió i deté periodistes, entre moltes d'altres barbaritats?

Si és així, ja m'està molt bé aquella amenaça de "si Catalunya s'independitza quedarà fora d'Europa". Doncs què voleu que us digui? Per estar en aquesta Europa prefereixo que ens fotin fora. 

OC i GUGLE

Llegeixis oc i gugle.

El primer cop que vaig sentir l'expressió oc va ser per boca de la meva neboda i em va quedar pensatiu. Oc? Què vol dir? Ella va exclamar, doncs oc, tiet! Ah! És clar! Cara de tonto i de pensar, estic perdent el tren.

Llavors arriba el meu nebot i em diu que ha de buscar una informació al gugle per a un treball de l'escola i vaig caure.

Òndia!

Volien dir Ok i Google!!!! Collons, que no els ensenyen anglès a l'escola???? Doncs sí, el que passa és que ells no volen dir ok ni google. Ok és Oc i Google és Gugle i què els importa si no es pronuncia així!

Pensava que era cosa d'adolescents de l'àrea metropolitana de Barcelona i ho vaig deixar aquí fins avui a la feina, una estudiant en pràctiques provinent de la facultat d'història em deixa anar que està buscant els antecedents d'un personatge històric per gugle. 

Aaaaagggg! Resulta que és molt pitjor del que semblava! La bajanada s'ha estès a tot el territori!

Poc que anem bé, nois! No m'estranya que en els informes PISA, els resultats siguin catastròfics.

SENYORS PINTADORS DE CARRERS

Foto extreta de: Gironotícies

Senyors pintadors dels senyals de carrers darrerament he observat una tendència preocupant entre els conductors/-es de les ciutats i és aquesta: quan veuen un vianant a punt de creuar el carrer pel pas de vianants, acceleren per no haver de parar amb la qual cosa obliguen a la persona que anava a passar a aturar-se en sec per no ser atropellat. Per tant, senyors, o bé pinten les ratlles del pas de vianant perquè les vegin persones amb greus problemes de visió, o simplement s'estalvien de pintar-les, perquè total, pel que serveixen.

Això m'ha passat més d'un cop darrerament i amb una tendència a l'alça. Un d'aquests cops vaig haver de fer un salt per no ser atropellat per una conductora a la que li vaig dir de tot menys maca, tot i que sabia que no em sentia perquè va prémer l'accelerador encara més, però em vaig quedar descansat.

Un Salt de llibres: CREMEU BARCELONA! de Guillem Martí

Un Salt de llibres: CREMEU BARCELONA! de Guillem Martí: Cremeu Barcelona! de Guillem Martí El més apassionant de Cremeu Barcelona! de Guillem Martí (Barcelona, 1988), és que el seu auto...

COLA, COLITA, COLASSA (ODA A BARCELONA)

Divendres passat, a Girona, va ser la presentació «mundial» (com va dir el seu director) de la nova pel·lícula d'en Ventura Pons, «Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona)», un documental sobre la fotògrafa barcelonina, Colita.

La presentació va anar a càrrec d'en Guillem Terribas i va comptar amb la presència d'en Ventura Pons, la Teresa Gimpera i dues dones més que participen al documental. 

La presentació va estar molt bé perquè la Gimpera va explicar algunes anècdotes de la pel·lícula, però també de la seva època d'actriu, molt divertides. En Pons (per cert que no calla ni sota l'aigua) va explicar, entre d'altres coses, el perquè d'aquest nou treball: tot va venir quan es va assabentar que la seva amiga Colita havia rebutjat el Premio Nacional de Fotografia per protestar per la política cultural del ministre Wert. El premi està dotat en 30 mil euros i en Ventura Pons li va dir que no es preocupés, que ell li faria una pel·lícula per recuperar aquests diners. I dit i fet.

La pel·lícula està plantejada com una reunió d'amigues que van a berenar a casa la Colita i la fan petar recordant els vells temps. Parlen del treball de la fotògrafa, però sobretot de la joventut perduda en els anys de la dictadura. Records de feina, d'amistats, d'amors, de política i d'inquietuds culturals es barregen entre una mostra de fotografies de la Colita. És, però i sobretot, un retrat i una memòria històrica d'uns anys, els darrers de la dictadura franquista, en que la joventut volia fer la revolució i aquesta començava per trencar els esquemes i les convencions del passat.

Les amigues de la Colita són la Teresa Gimpera, la Majura Torres, la Rosa Regàs, Núria Feliu, Pilar Aymerich, Beatriz de Moura, Anna Maio i Marta Tatjer, i entre els seus records, anècdotes i xafarderies, aconsegueixen que sembli que tu també estiguis berenant amb elles a casa de la Colita.

Molt recomanable per recuperar de primera mà la memòria d'una època.

LA EXTRAÑA HISTORIA DE MAURICE LYON, d'Oriol Nolis

Vaig agafar La extraña historia de Maurice Lyon (Suma de letras, 2015) una mica per curiositat perquè estava escrita per l'Oriol Nolis, un periodista i presentador català de TVE que em cau especialment bé. 

No sóc de llegir novel·les escrites per personatges que surten a la televisió, per diferents motius que ara no venen al cas.

Pensava que seria una història fàcil i m'he trobat tot el contrari. És una novel·la inquietant i que, fins i tot, provoca cert rebuig mentre llegeixes (no per com està escrita, sinó per la història). Em recordava en certa manera a American Psycho de Bret Easton Ellis. 

Amb això vull dir que no és una història que deixi indiferent: provoca sensacions i no sempre són amables. No és còmode ni amable amb el lector, és dura, fosca i inquietant. Encara que a vegades veus venir què passarà i quin serà el final de tot plegat, es llegeix molt bé i està ben escrita.

Una grata sorpresa que em farà estar pendent per un nou llibre de l'Oriol.

LA MEVA LLISTA DE LECTURES DEL 2015

Aquest ha estat un any de lectures de tot tipus amb descobriment d'autors que seguiré a partir d'ara i consagració d'altres que no em decebem gairebé mai.

D'alguna d'aquestes lectures no n'esperava gaire i m'han sorprès molt agradablement, però no podria destacar un en concret, de fet n'hi ha hagut forces llibres que m'han agradat molt.

La llista és aquesta:

1. Umberto Eco. Número Zero, 2015 
2. Homes sense dones. Haruki Murakami, 2015
3. Perquè no et perdis pel barri. Patrick Modiano, 2015
4. La festa de la insignificança. Milan Kundera, 2014
5. Will Grayson, Will Grayson. John Green, David Levithan, 2015
6. A la carretera. Jack Kerouac, 2010
7. L'arròs de la terra. Dos juliols a l'illa de Menorca. Manuel Cuyàs, 2015
8. L'habitació d'en Beckwitt. Àngel Burgas, 2009
9. France 245. Javier Alcover, 2014
10. Sayonara Barcelona, Joaquim Pijoan, 2007
11. Croqueta y empanadilla. Ana Oncina, 2014
12. També això passarà. Milena Busquets, 2015
13. La colla Mata-degolla. Edward Gorey, 2008
14. La ciudad. Frans Masereel, 1925
15. 14. Jean Echenoz, 2013
16. Les revolucions perdudes. Josep M. Quintana, 2008
17. Los viajes de Emily Nudd Mitchell. Emily Nudd Mitchell, 2009
18. Desencuentros. Jimmy Liao, 2008
19. Viviendo del cuento. Juanjo Sáez, 2004
20. Crisi (d'ansietat). Juanjo Sáez, 2013
21. Amb l'aigua fins al coll. Petros Màrkaris, 2014
22. Adreça desconeguda. Kressmann Taylor, 2015
23. El mapa del tiempo. Félix J. Palma, 2009
24. Escollida pels déus. Maria Carme Roca, 2015
25. Una aventura grega. Alfons Martí Bauçà, 2002
26. Sebastián en la laguna. José Luis Serrano, 2014
27. Un film (3000 metres). Víctor Català, 2015
28. Entrades exhaurides. Mercè Saurina, 2015
29. No sin mi barba. Carles Suñé, Alfonso Casas, 2015
30. La venjança dels Almogàvers. Andreu González i Ramon Gasch, 2015
31. Prepara't per triomfar. Josef Ajram, 2014
32. 1Q84. Haruki Murakami, 2012
33. Èol o la vida al vent. Robert Fabregas, 2015
34. L'increïble viatge del faquir que va quedar atrapat en un armari d'IKEA. Romain Puértolas, 2014
35. Els meus pares. Hervé Guibert, 1986-2014
36. Huérfanos de Brooklyn. Jonathan Lethem, 2001
37. Diari d'un onanista. Josep Viñas, 2014
38. El manjar inmundo. Javier Quevedo Puchal, 2014
39. La librería quemada. Sergio Galarza, 2014
40. Demonios familiares. Ana María Matute, 2014
41. Ciutat d'espies. Jordi Solé, 2012
42. La caída de Hyperion. Dan Simmons, 1990-2011 

 

BENVINGUT 2016