Les 7 de mi mateix

Jo també creia que això dels meme ja eren història dels blogs, però es veu que no i algú se n’ha tret un més de la màniga (potser l’últim dels meme) Quina mandra! Fa temps que vaig decidir no fer-ne cap més però mira, aquest m’ha vingut bé per dos motius, perquè me’l passa la Montse des del seu mar, que ve a ser el meu també i perquè m’ha semblat que no tenia gaires normes a complir, de fet cap, només compartir 7 coses meves i, de tant en tant, va bé reflexionar sobre un mateix. Així que aquí van les 7 respostes d’examen:

7.1. Set o vuit anys deuria tenir quan vaig fer el primer escrit del que tinc memòria. Era un concurs de l'escola consistent en una redacció de tema lliure i a mi se’m va ocórrer (no sé com) fer un conte enlloc d’explicar el que havia fet el cap de setmana. Feia poc que havia vist una pel·lícula de Gozilla (les japoneses autèntiques) al cine del poble on passava els caps de setmana i em va impactar tant que en el meu conte sortia un monstre que atacava una ciutat… sí, no era gaire original l’argument després de veure la pel·lícula, però va agradar i vaig aconseguir el primer premi de la classe. Encara conservo el llibre que regalaven com a premi.

7.2. I parlant de premis. M’ha vingut al cap una medalla que em van donar a natació i que encara dec conservar també per casa. Una medalla de natació a mi!!!! I és que em feia pànic ficar-me a la piscina i veure’m envoltat de tanta aigua. Devia tenir menys de sis anys i cada cop que em portaven a la piscina, la meva mare tenia una lluita constant amb mi: m’escapava i començava a córrer per la graderia perquè no em poguessin enxampar fins que, una vegada, la meva mare va quedar xopa de cap a peus per culpa meva quan les monitores em van tirar a l’aigua al seu costat després d’amenaçar-me que la tirarien a ella si no ho feia jo abans… I al final del curs de natació encara va i em donen una medalla.

7.3. Set són els dies de la setmana i en la setmana anglosaxona el setè dia és el dissabte i un dissabte va ser el dia que vaig néixer. Va ser un vespre en que els meus pares eren al cine i es veu que la pel·lícula era tan bona que vaig tenir ganes de sortir a veure-la però la meva mare no tenia ganes de donar-me a llum al pati de butaques, així que em van dur a la clínica i em vaig perdre la pel·lícula (que mai he sabut quina era). Potser per això m'agrada tant el cinema.

7.4. Set eren els mesos que tenia el meu germà petit quan va néixer. No el vaig arribar a conéixer perquè, a les dues hores d'haver vingut a aquest món, va veure que la cosa no pintava massa bé i va decidir entornar-se'n al cor d'àngels d'on havia vingut i mirar-s'ho tot des d'una certa distància que, de vegades, és com millor es veuen les coses. Molts cops he pensat amb ell i en com hauria estat la nostra vida si l'haguessim compartit.

7.5. M'agrada que la matrícula del meu cotxe tingui un 7, és un número que m'agrada. El primer cotxe era el 1724 i el segon el 8227, per un no va ser capicua, però a mi això no m'importava perquè preferia que tingués el 7 a que fos 8228. I el meu tercer cotxe, quan me'l van donar, em va frustrar: no tenia cap set a la matrícula! Però llavors em vaig adonar que si sumes tots els números 5+9+8+3 dóna 25 i 2 + 5 és 7, per tant torno a tenir un 7 a la matrícula del cotxe.

7.6. No sé quina referència pot tenir amb el 7 però de petit era un fan del Monstre de les Galetes abans que es convertís en el monstre de les verdures per això de l'estúpida correció política. Doncs bé, segons m'expliquen, quan tenia un parell d'anys vaig decidir deixar de menjar i l'única cosa que la meva mare aconseguia que tolerés i em posés les botes, eren galetes maria.

7.7. El 27 de setembre de 1987 vaig acabar el que abans es coneixia com "mili"; el 7 de desembre de 1987 vaig començar a treballar en un banc al costat de la plaça Francesc Macià de Barcelona on m'hi vaig estar dos anys; el novembre de 1997 vaig estabilitzar-me laboralment a Salt; i el 2007 vaig viure el meu primer Sant Jordi com a escriptor a la Rambla de Girona... Sempre el 7, d'alguna manera aquest número està present a la meva vida.

I bé, fins aquí les 7 de mi. No passaré aquest meme (per cert, algú sap d'on ve aquest nom?) a ningú en concret, si algú vol agafar el relleu, és ben lliure.