Sempre he sigut un putu desastre en gimnàstica.
El potro, el pínton, pujar la corda... qualsevol dels aparells del gimnàs eren, per a mi, un estri de tortura de la Inquisició.
També és cert que no ajudava gens tenir de professor un expolicia amargat que quan no feies bé alguna cosa et fotia crits i et tractava d'inútil davant de la classe.
Era haver d'anar a classe de gimnàs i posar-me malalt dels nervis, i és clar, era era pitjor.
Però un dia, de casualitat, vaig descobrir que les espatlleres no em feien por i de sobte, vaig saber i poder fer la vertical allà, penjat de cap avall. Em vaig divertir!
Des de llavors, sempre que veia unes espatlleres anava de pet a fer la vertical. Ara ja no perquè potser em fotria una bona hòstia, però cada cop que en veig unes no puc evitar sentir aquell cuquet i deixar anar un somriure que ningú més no sap interpretar.
Comentaris