Llums i silencis. La Barcelona de Frederic Lloveras (aquarel·les 1953-1959)

Portada del llibre

 Hi ha llibres que no només s’obren amb les mans, sinó també amb la memòria. Llums i silencis. La Barcelona deFrederic Lloveras. Aquarel·les 1953-1959 és, per a mi, un d’aquests llibres especials. No només perquè recull una Barcelona que ja no existeix, sinó perquè darrere de cada aquarel·la hi ha la mirada del meu oncle-avi, en Frederic Lloveras i Herrera.

Redescobrir la seva obra és tornar a una ciutat feta de carrers tranquils, places mig buides, façanes que respiren calma. Una Barcelona que avui ja no existeix del tot. No és una ciutat monumental, és una Barcelona viscuda des de la mirada d’algú que sap observar-la, observar la vida que transcorre en els seus carrers, la vida quotidiana.

Per a mi, aquest llibre té una capa addicional d’emoció. No només observo carrers, places o edificis; hi busco gestos, maneres de fer, una sensibilitat que reconec com a familiar. Saber que darrere d’aquests colors suaus hi havia la mà del meu oncle-avi fa que cada aquarel·la sigui també una conversa silenciosa amb ell, un pont entre generacions.

Aquesta aquarel·la té doble significat per a mi en unir les meves dues famílies

Llums i silencis no és només un recull d’aquarel·les pràcticament inèdites de Lloveras; és un testimoni visual d’una època i d’una mirada sensible sobre una ciutat que ell va estimar profundament. Amb aquest llibre, l’Ajuntament de Barcelona ha sabut honorar la memòria d’un dels seus artistes, el meu oncle-avi, i convertir el seu record en patrimoni compartit, un gest que rebo amb emoció i agraïment.

Recomano aquest llibre no només als amants de l’art o de la història de la ciutat, sinó a tothom que vulgui redescobrir la Barcelona d’una època de reconstrucció, de sortida del pou de la postguerra. A vegades, mirar enrere és la millor manera d’aprendre a mirar el present.