dimecres, 9 d’octubre de 2019

CONVERSES DE CARRER 20

The Ugly Duchess, de Quentin Matsys (1513) 

Sentit pels carrers de Salt:

"... de guapa no tiene ná. De su padre no tiene ná, pero de la Eva lo tiene tó"

Conclusió:

No sabem si la nena és guapa o no, però el que sí sabem és que la senyora troba al pare guapo i no té massa simpatia a la pobra Eva...


dilluns, 23 de setembre de 2019

Refranyer català

Sortida del sol a l'Escala. Photo by Frederic Mayol

Quan el sol fa claror,
posa oli a la llumanera 
per quan vinga la foscor.


divendres, 28 de juny de 2019

Pride: ORGULL!



Cadascú, a la seva manera, pot estar orgullós de ser com és o de ser qui és, i pels motius que sigui. Els meus els exposo a continuació.

Vaig trigar anys, molts, en començar a estar una miqueta orgullós de ser qui sóc. Va ser un procés molt lent, primer de no entendre que passava, després descobrir-ho i espantar-me (o negació, que ve a ser el mateix) i a poc a poc, molt a poc a poc, quan vaig començar a acceptar-ho com un fet inherent a mi, a la meva personalitat (més aviat com una maledicció que m’havia tocat i amb la qual no podia fer-hi res), també hi vaig començar a perdre la por.

I va ser en el moment en que vaig perdre totalment la por quan vaig descobrir que no passava res, que jo era qui era i que a qui no li agradés era el seu problema, no el meu. Si no acceptaven una part important de la meva vida, del que era i sóc, és que no m’apreciaven prou i millor deixar-los marxar lluny. Alguna gent es va quedar en el camí i em va saber greu al principi, després no els vaig trobar a faltar perquè qui va restar al meu costat eren persones autèntiques a les que valia la pena tenir a prop.

Entendre i valorar això va despertar una espurna d’orgull en mi que va anar creixent fins a l’acceptació plena i la satisfacció de ser qui sóc i com sóc.

I aquest orgull va augmentar encara més quan vaig conèixer la història de per què el 28 de juny es celebra el Dia de l’Orgull a causa dels fets del bar Stonewall Inn de Nova York i més encara en conèixer la lluita d’alguns dels seus protagonistes com Sylvia Rivera o Marsha P.Johnson en una època tan difícil.

Stonewall Inn (2013) Photo by Deric

En el nostre país també hi van haver pioners del moviment, lluitadors que com la Sylvia o la Marsha, van haver de trencar-se la cara (a vegades literalment) per reconèixer un dret fonamental per a qualsevol persona: estimar i ser estimat per qui vulguis sense que ningú t’ho pugui prohibir només pel fet de ser «diferent» del que marca la societat establerta. Però a diferència dels USA, aquí no coneixem o no hem donat prou importància a aquestes persones de casa nostra que han lluitat tan per nosaltres i cal reivindicar-les també i posar-les al lloc que ens pertoca en la història de la societat, no només de la comunitat LGTBI+

dijous, 28 de març de 2019

CONVERSES DE CARRER 19



En aquesta ocasió jo he sigut el protagonista!

Ella: Vas molt elegant avui

Jo: És que ahir vaig llegir un article sobre com combinar colors que deia que per encertar s'han d'escollir colors que estiguin de costat o molt a prop en la paleta Panetone.



Naturalment volia dir Pantone. Ais!!!!


dilluns, 21 de gener de 2019

Mira'm

Les Estunes. Pla de l'estany


Mira'm amb els ulls de l'ànima i busca'm a l'interior, només així em trobaràs.

.

dimecres, 9 de gener de 2019

Lectures del 2018

Alguns dels llibres llegits
Com cada any aquí va una llista dels llibres que he llegit aquest passat 2018

Pel que veig he baixat el ritme de lectura i és que l'any lector va començar malament quan em va ser impossible, amb tot el pesar del meu cor per tractar-se de l'autor que és, d'acabar la lectura de "4,3,2,1" de Paul Auster.


  1. Susqueda Miquel Fañanàs, 2018
  2. Santa Claus Junior. Ralf König, 2018
  3. La mort del Comanador. Haruki Murakami, 2018
  4. Escriure. Memòries d'un ofici. Stephen King, 2018
  5. Tigres de vidre. Toni Hill, 2018
  6. Un padre de película. Antonio Skármeta, 2010
  7. Me acuerdo. Beirut. Zeina Abirached, 2009
  8. Telón. Agatha Christie, 1975
  9. El noi saltador i la reina dels guardians rossos. Pere Parramon, 2017
  10. Problema en Pollensa. Agatha Christie, 1991
  11. Un món sense àngels. E. M. Forster, 1997
  12. El sermón sobre la caída de Roma. Jérôme Ferrari, 2013
  13. El tiempo que nos une. Alejandro Palomas, 2011-2018
  14. Cartes damunt la taula. Agatha Christie, 1936
  15. Llámame por tu nombre. André Aciman, 2008-2018
  16. Sobrevivir al ambiente. Gabriel J. Martín, Sebas Martín, 2018
  17. La noia de l'aniversari. Haruki Murakami, 2018
  18. El Anacronópete. Enrique Gaspar y Rimbau, 1887-2017
  19. La temptació del perdó. Donna Leon, 2018
  20. Taxi. Carlos Zanón, 2018
  21. Un amor. Alejandro Palomas, 2018
  22. Un home cau. Jordi Basté i Marc Artigau, 2017
  23. El sindicat de l'oblit. Albert Villaró, 2018
  24. El llibre de la fusta. Lars Mytting, 2017
  25. Todo esto te daré. Dolores Redondo, 2016
  26. Polaroid. Bel Bosck, 1996
  27. Sherlock Holmes: The Blue Diamond. Sir Arthur Conan Doyle, 2016
  28. Els homes i els dies. David Vilaseca, 2017