dimecres, 9 d’octubre de 2019
dilluns, 23 de setembre de 2019
divendres, 28 de juny de 2019
Pride: ORGULL!
Cadascú, a la seva
manera, pot estar orgullós de ser com és o de ser qui és, i pels
motius que sigui. Els meus els exposo a continuació.
Vaig trigar anys,
molts, en començar a estar una miqueta orgullós de ser qui sóc. Va
ser un procés molt lent, primer de no entendre que passava, després
descobrir-ho i espantar-me (o negació, que ve a ser el mateix) i a
poc a poc, molt a poc a poc, quan vaig començar a acceptar-ho com un
fet inherent a mi, a la meva personalitat (més aviat com una
maledicció que m’havia tocat i amb la qual no podia fer-hi res),
també hi vaig començar a perdre la por.
I va ser en el
moment en que vaig perdre totalment la por quan vaig descobrir que no
passava res, que jo era qui era i que a qui no li agradés era el seu
problema, no el meu. Si no acceptaven una part important de la meva
vida, del que era i sóc, és que no m’apreciaven prou i millor
deixar-los marxar lluny. Alguna gent es va quedar en el camí i em va
saber greu al principi, després no els vaig trobar a faltar perquè
qui va restar al meu costat eren persones autèntiques a les que
valia la pena tenir a prop.
Entendre i valorar
això va despertar una espurna d’orgull en mi que va anar creixent
fins a l’acceptació plena i la satisfacció de ser qui sóc i com
sóc.
I aquest orgull va
augmentar encara més quan vaig conèixer la història de per què el
28 de juny es celebra el Dia de l’Orgull a causa dels fets del bar
Stonewall Inn de Nova York i més encara en conèixer la lluita
d’alguns dels seus protagonistes com Sylvia Rivera o Marsha P.Johnson en una època tan difícil.
![]() |
Stonewall Inn (2013) Photo by Deric |
En el nostre país
també hi van haver pioners del moviment, lluitadors que com la
Sylvia o la Marsha, van haver de trencar-se la cara (a vegades
literalment) per reconèixer un dret fonamental per a qualsevol
persona: estimar i ser estimat per qui vulguis sense que ningú t’ho
pugui prohibir només pel fet de ser «diferent» del que marca la
societat establerta. Però a diferència dels USA, aquí no coneixem
o no hem donat prou importància a aquestes persones de casa nostra
que han lluitat tan per nosaltres i cal reivindicar-les també i
posar-les al lloc que ens pertoca en la història de la societat, no
només de la comunitat LGTBI+
dijous, 28 de març de 2019
dilluns, 21 de gener de 2019
dimecres, 9 de gener de 2019
Lectures del 2018
![]() |
Alguns dels llibres llegits |
Pel que veig he baixat el ritme de lectura i és que l'any lector va començar malament quan em va ser impossible, amb tot el pesar del meu cor per tractar-se de l'autor que és, d'acabar la lectura de "4,3,2,1" de Paul Auster.
- Susqueda Miquel Fañanàs, 2018
- Santa Claus Junior. Ralf König, 2018
- La mort del Comanador. Haruki Murakami, 2018
- Escriure. Memòries d'un ofici. Stephen King, 2018
- Tigres de vidre. Toni Hill, 2018
- Un padre de película. Antonio Skármeta, 2010
- Me acuerdo. Beirut. Zeina Abirached, 2009
- Telón. Agatha Christie, 1975
- El noi saltador i la reina dels guardians rossos. Pere Parramon, 2017
- Problema en Pollensa. Agatha Christie, 1991
- Un món sense àngels. E. M. Forster, 1997
- El sermón sobre la caída de Roma. Jérôme Ferrari, 2013
- El tiempo que nos une. Alejandro Palomas, 2011-2018
- Cartes damunt la taula. Agatha Christie, 1936
- Llámame por tu nombre. André Aciman, 2008-2018
- Sobrevivir al ambiente. Gabriel J. Martín, Sebas Martín, 2018
- La noia de l'aniversari. Haruki Murakami, 2018
- El Anacronópete. Enrique Gaspar y Rimbau, 1887-2017
- La temptació del perdó. Donna Leon, 2018
- Taxi. Carlos Zanón, 2018
- Un amor. Alejandro Palomas, 2018
- Un home cau. Jordi Basté i Marc Artigau, 2017
- El sindicat de l'oblit. Albert Villaró, 2018
- El llibre de la fusta. Lars Mytting, 2017
- Todo esto te daré. Dolores Redondo, 2016
- Polaroid. Bel Bosck, 1996
- Sherlock Holmes: The Blue Diamond. Sir Arthur Conan Doyle, 2016
- Els homes i els dies. David Vilaseca, 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)