Soc barceloní

He passat uns dies a Barcelona per qüestions de feina i he gaudit molt, no de la feina, que també, sinó per estar al meu poble, Barcelona.

Fa molts anys que vaig marxar de la gran ciutat però m'agrada tornar-hi de tant en tant, tot i que no ho faig el sovint que voldria. Aquests dies han estat una mena de vacances laborals i he fet el que milers de ciutadans estan cansats i farts de fer cada dia: llevar-me més aviat del compte; caminar fins el metro; agafar el metro; caminar fins a la feina; sortir a esmorzar al bar; tornar a caminar fins el metro; agafar el metro; caminar fins a casa; dinar i tornar a començar.

He viscut hores puntes, metro ple, gent, cares llargues, rostres adormits i al mig, jo, amb cara de felicitat i fixant-me bé amb els canvis tan evidents que he vist que s'han produit en la gent i m'he adonat de dues coses: la gent al metro s'aïlla molt més que abans escoltant la seva pròpia música i que en el metro es llegeix molt més del que no sembla (molts diaris gratuits, menys de pagament, revistes i llibres de tota mena), també es fan sudokus i mots encreuats.

M'agrada observar la gent i en aquests viatges ho he pogut fer perfectament.

Suposo que si això que he fet aquesta setmana ho hagués de fer cada dia de la meva vida laboral, em cansaria molt, com ho vaig fer fa anys i que em va portar a buscar-me la vida en una altra ciutat. Però per uns dies és divertit. Tot i que reconec que a una ciutat més petita s'hi viu molt bé: no has de fer cues, per anar a treballar no has d'agafar el metro, no hi ha tan estrés ni tanta gent, els trajectes són més curts i fàcils de fer. De fet és un luxe anar a la feina caminant i tenir-la a cinc minuts de casa. Hi ha de tot, pros i contres, i ara no tinc ganes de fer una llista que seria moooolt llarga, tant d'un camp, com d'un altra.