Aquesta entrada està molt meditada. Escrita i esborrada més de cinquanta vegades. Però tinc el ferm propòsit de tirar-ho endavant encara que em faltin les forces.
Voldria donar moltes explicacions de per què he pres la decisió però no ho faré aquí. Em moc per impulsos, pel que em dicta el cor en cada moment, i ara el que em diu és això: que tanqui el blog.
I ho faig amb tota la pena del meu cor, amb la tristesa que provoca deixar enrere una etapa molt important de gairebé 6 anys. Però cal mirar endavant i buscar nous camins.
Gràcies a tots i totes que heu passat per Un Salt al món en algun moment de la seva vida virtual, els que heu deixat comentaris i els que l'heu llegit des del silenci de la intimitat.
Va ser bonic mentre va durar i... "sempre ens quedarà Paris"! (... i Berlin, Ferran, també Berlin)
Voldria donar moltes explicacions de per què he pres la decisió però no ho faré aquí. Em moc per impulsos, pel que em dicta el cor en cada moment, i ara el que em diu és això: que tanqui el blog.
I ho faig amb tota la pena del meu cor, amb la tristesa que provoca deixar enrere una etapa molt important de gairebé 6 anys. Però cal mirar endavant i buscar nous camins.
Gràcies a tots i totes que heu passat per Un Salt al món en algun moment de la seva vida virtual, els que heu deixat comentaris i els que l'heu llegit des del silenci de la intimitat.
Va ser bonic mentre va durar i... "sempre ens quedarà Paris"! (... i Berlin, Ferran, també Berlin)
Comentaris
Només vull desitjar-te sort i que ja ens anirem veiem a Facebook i per correu oi??
Es una tonteria que et digui que no ho facis que aquests rampells pasan, però sé que una decisió meditada es molt dificil fer-la enrrera, per aquest motiu et diré que ets una de les persones que m'agradat coneixer personalment i que ets genial, i que m'encanta com escrius i continuaré llegint els teus llibres.
Saps a les persones se les estima primer com a persona i despres per el seu cor. I t'he de dir que ets una persona encantadora sensible i dolça encara que darrera la timidesa s'amaga un caracter increible i una ment privilegiada.
Ets dificil d'oblidar així que et continuaré donant la pallisa encara que sigui en el Facebook jajaj
Molts petons una forta abraçada i molt bona sort amic meu
Si algun dia decideixes tornar, no dubtis en donar senyals de vida, serà una bona notícia.
Un petó ben fort, Deric!
Una abraçada, sort,
Ferran
PS: ... i Berlin, benvolgut, sempre ens quedarà París... i Berlin.
Una abraçada immensa, un petonàs immens i un gràcies que per gran i immens que fos es quedaria petit petit.
et trobaré molt a faltar!!!! hem fet un camí plegats!!!
una abraçada
Ha estat un plaer llegir-te. Evidentment, desitjar-te molta sort en tots els projectes que emprenguis!
De todas formas, si es lo que deseas...
Besicos y mucha suerte
Si el cor et demana canvis i tancar-lo, endavant. Sempre hem de seguir el que ens diu el cor. Això si, et trobarem a faltar!
molta sort!!!!
Molta sort, Deric
em sap molt greu, també em vénen ganes de dir-te "No ho facis" però sé que quan un pren una decisió es fa difícil fer el contrari només perquè els altres et demanin que no ho facis.
jo he tingut molts rampells, però mai no he estat capaç de tancar.
Va, m'atreviré a dir-te: per què no et prens unes vacances, sense tancar, i llavors veuràs si realment pots o no pots deixar-lo? eh? eh? eh?
mira que jo et llegeixo des que tens la gosseta... que et vaig siggerir el nom de Jimauari i em vas engegar a dida :)
aix... només et demano una cosa més: si obríssis un altre blog... fes-m'ho saber, sisplau, ok?
Com molt bé dius... encara us/ens (a tots) queda molt camí per fer!
una abraçada molt forta des del meu mar.
Un peto.
peró no deixis d'escriure, perque tu si que en saps
una abraçada i molta sort, deric
(tinguens al corrent..ok? )
m'has deixat sense paraules... Jo vaig prendre aquesta decisió en certa ocasió i després me'n vaig penedir. Però supose que cadascú té les seues raons.Snif. Trobaré molt a faltar el teu blog. Fa tants anys!!! B7s.
En fi, suposo que t'ho hauràs pensat força. A més, sempre que vulguis, pots fer marxa enrere i reobrir aquest "Salt al món".
Ens continuem veient per la xarxa.
Una abraçada,
Roger
JUGANT ANB BCN.
Tot i que quan hom pren un decisió és que la meditada...
En tot cas un plaer haver-te conegut.
Una abraçada immensa :)
Tu tanques el blog i jo he perdut un bon amic . S' ha llençat desde un setè pis . Senzillament , ha no volia ni viure ni patir més . Per a molts , un acte difícil d' encaixar , però penso que comprensible .
Tots tanquem etapes , i quan les tanquem és per què és convenient i per què havia de passar .
Adeu Frederic . Sort .
Sàpigues ser un Rei de Llegenda .
Durant alguns anys hem pogut gaudir dels teus comentaris i de les teves reflexions, sempre interessants, sempre aportant-nos la teva visió d'un món cada vegada més complex, i te n'estem molt agraïts.
Molta sort i una abraçada!
D'altra banda, i tu ho saps molt bé, sense tu jo no hauria estat mai per aquí. Si més no per això, t'estaré eternament immensament agraïda. Molta sort!
Avui, al llegir la teva notícia, sento com que quelcom se’m perd, i saps?, fa mal. Però el respecte a les decisions personals ha de prevaler sempre per sobre de tot. Per tant...
Sort Déric, molta sort, et seguiré llegint.
Una abraçada
Molta sort que l'mereixats per ser una bona persona.
Un petonás i una abraçada.
Em sento realment emocionat i és gràcies a gent com vosaltres que he estat 6 anys en aquest món virtual que ara se'm fa tan difícil deixar i que deixo a contracor.
El món dels blogs és un vici, dels millors que hi ha i per això és tan dur deixar-lo i m'està costant més que deixar de fumar.
Però em veig obligat a fer-ho perquè fa temps que m'autocensuro cada cop que escric una entrada i si una cosa no vull, és haver de repassar un cop i un altre cada cosa que escric per por de fer mal a algú. I així no disfruto i jo vull tenir el blog per gaudir, no per patir i per estar en por del que escric o deixo d'escriure.
Per aquesta raó he decidit tancar (o si més no deixar d'escriure) a Un Salt al món.
Què passarà més endavant? Encara no ho sé. Potser el reactivaré, potser obriré un blog nou totalment anònim on ningú sàpiga que sóc jo qui hi ha al darrera, o potser obriré un blog només dedicat a la meva carrera com escriptor, o potser m'oblidaré del món dels blogs, o potser...
No ho sé, el que sí sé és que de moment continaré passant per casa vostra a visitar-vos i, algun cop, comentar-vos.
De nou, moltes gràcies i una forta abraçada!
Frederic - Deric
El Musafir ja ho ha sofert, allò també..
Bona sort, i bon camí.
Salutacions,
Erik
Salut!!!
M'imagino que a vegades moltes coses ens impulsen a fer o no fer...
Sigui el que sigui, encantada d'haver conegut el teu blog, i espero, que continuis en aquest mon virtual, d'alguna manera, això sí, sentint-te lliure de moviments, perquè això és realment el que compte.
Molta sort i fins aviat!!!
De tota manera. Bona sort.
au, petoNassos i a reveure!
Una abraçada!