tag:blogger.com,1999:blog-13282862306220752592024-03-18T19:52:57.165+01:00Un Salt al mónUn blog de Frederic MayolDerichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.comBlogger937125tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-76940407773029842252024-02-12T18:46:00.003+01:002024-02-15T10:01:09.123+01:00Lectures de l'any 2023<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEmcz3m4KCWkjS3jldkVaw7-2eet00RiULP_4kUFfYqjeqBDLOSkksqpx_QSvq8zpxbaKMvoh78FjENn7oJ2NJqhz5TH5TifsgqE9xtvjA2xETQapg2nLLA09rurvbkYyKgjP_6Xxrg7wONEvACgCJhBivMNnrQkm7yXcfqbz40h1DsRiz8Jx-8CnM/s2048/51800958_2171367249611575_391100198715129856_n.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEmcz3m4KCWkjS3jldkVaw7-2eet00RiULP_4kUFfYqjeqBDLOSkksqpx_QSvq8zpxbaKMvoh78FjENn7oJ2NJqhz5TH5TifsgqE9xtvjA2xETQapg2nLLA09rurvbkYyKgjP_6Xxrg7wONEvACgCJhBivMNnrQkm7yXcfqbz40h1DsRiz8Jx-8CnM/s320/51800958_2171367249611575_391100198715129856_n.jpg" width="320" /></a></div><br /><div><br /></div>Vaig tard aquest any, així que em poso de seguida a fer el tradicional recompte de llibres llegits durant l'any anterior, 2023.<div><br /></div><div>Han estat 32 llibres que sumats han sigut un total de 9136 pàgines, sobre tot degut a que hi ha hagut uns quants llibres de més de 500 pàgines, la qual cosa també ha provocat que llegeixi un total de 2 llibres menys que el 2022.</div><div><br /></div><div>Per cert, que un dels llibres, El somriure dels dofins, el vaig llegir dos cops, un per plaer i l'altre per preparar-me la presentació que li vaig fer al Francesc Soler a Girona. </div><div><br /></div><div>Així que a aquestes 9136 pàgines li hauria de sumar-ne 272 más.</div><div><br /></div><div>Bé, aquí va la llista i si concidim amb algun m'ho feu saber.<div><span style="color: #cccccc;"><br /></span></div><div class="widget-content" style="font-family: Ubuntu, sans-serif; font-size: 16px;"><ul style="list-style: none; margin: 0px; padding: 0px;"><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.dnxlibros.es/p10185779-a-terapia-yo-diana-hunsche.html" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">1.- A terapia ¿yo? Diana Hunsche, 2022 (240 pàg)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.penguinllibres.com/literatura-contemporania/112468-libro-l-avinguda-de-les-illusions-9788418033193" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">2.- L'avinguda de les il·lusions. Xavi Barroso, 2020 (528 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-el-somriure-dels-dofins/364575" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">3.- El somriure dels dofins. Francesc Soler, 2023 (272 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.planetadelibros.com/libro-ven-y-dime-como-vives/360531" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">4.- Ven y dime cómo vives. Agatha Christie, 2022 (280 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://grupenciclopedia.cat/univers/fitxa/?id=L%27alegria_de_viure&cat=UNIVERS_LLIBRES" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">5.- L'alegria de viure. Sílvia Soler, 2022 (160 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-rabia/342927" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">6.- Ràbia. Sebastià Alzamora, 2022 (200 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://periscopi.cat/escafandre/ignot" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">7.- Ignot. Manuel Baixauli, 2020 (256 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-lamant-perillosa/94749" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">8.- L'amant perillosa. Al sud de la frontera, a l'est del sol. Haruki Murakami, 1992 (240 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.planetadelibros.com/libro-cuando-los-munecos-de-la-tele-tenian-un-senor-dentro/164807" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">9.- Cuando los muñecos de la tele tenían un señor dentro. Roberto Leal, 2014 (232 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.edicionsreremus.cat/producto/escriure-laigua/" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">10.- Escriure l'aigua (Una donna in laguna). Francesca Laguarda, 2022 (56 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.llibresdeldelicte.com/llibre/vides-en-cercle/" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">11.- Vides en cercle. Cesc Cornet, 2023 (311 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.edicionsreremus.cat/producto/salvador-sunyer/" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">12.- Sculptura. Salvador Sunyer Aimeric, 2023 (72 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-barcelona-dema-o-aquesta-tarda/331991" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">13.- Barcelona demà o aquesta tarda. Francesc Soler, 2021 (192 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://lafinestralectora.cat/homonots/" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">14.- Homonots. Converses amb deu gais que han obert camí. Francesc Soler, 2014 (160 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.penguinlibros.com/es/biografias/31202-libro-mi-historia-9788401021756" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">15.- Mi historia. Michelle Obama, 2018 (528 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/La_Roca_de_Tanios" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">16.- La Roca de Tànios. Amin Maalouf, 1993 (328 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.editorialminuscula.com/" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">17.- El noi silvestre. Paolo Cognetti, 2018 (200 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.efados.cat/es/llibre/1944248/ava-al-paradis" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">18.- Ava al paradís. Mateu Ciurana, 2023 (128 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-les-paraules-inutils/298725" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">19.- Les paraules inútils. Marc Artigau, 2019 (192 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.penguinlibros.com/es/literatura-contemporanea/21548-ebook-tan-poca-vida-9788426403643" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">20.- Tan poca vida. Hanya Yanagihara, 2016 (1008 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://clubeditor.cat/llibres/tots-els-contes-2/" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">21.- Tots els contes. 1. Jubileu / Vida mòlta. Víctor Català, 2018 (544 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="http://www.edicionsbaleria.com/ca/libro/les-vides-excepcionals-dels-passatgers/" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">22.- Les vides excepcionals dels passatgers. Xavier Lluís, 2020 (129 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://periscopi.cat/llibre/antipoda/el-covard" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">23.- El covard. Jarred McGinnis, 2022 (376 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-la-casa-de-foc/321908" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">24.- La casa de foc. Francesc Serés, 2020 (592 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.penguinlibros.com/es/biografias/18003-ebook-mi-ano-con-salinger-9788490198520?mot_tcid=f9786d37-e090-4c10-bcfe-d26c6f72b769" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">25.- Mi año con Salinger. Joanna Rakoff, 2014 (336 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.penguinlibros.com/es/literatura-contemporanea/38262-libro-para-acabar-con-eddy-bellegueule-9788498386486?mot_tcid=023f66ee-fe7a-40cb-9faa-66238853ea37" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">26.- Adéu a l'Eddy Bellegueule. Édouard Louis, 2015 (160 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-els-jugadors-de-whist/108033" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">27.- Els jugadors de whist. Vicenç Pagès Jordà, 2009 (544 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.penguinllibres.com/grans-classics/315080-libro-la-senyora-dalloway-a-bond-street-9788419334138" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">28.- La senyora Dalloway a Bond Street. Virgina Woolf, 2023 (128 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-tasmania/378392" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">29.- Tasmània. Paolo Giordano, 2023 (304 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.llibresdeldelicte.com/llibre/finsaqui/" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">30.- #Finsaquí. Cesc Cornet, 2021 (376 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/la-segona-mort/" style="background: transparent; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; outline: 0px; text-decoration-line: none;"><span style="color: #cccccc;">32.- La segona mort. Jaume Santandreu, 2005 (64 pàg.)</span></a></li></ul></div></div>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-29473460506889926662023-04-18T16:44:00.001+02:002023-04-18T16:44:00.207+02:00Una rosa de color blau turquesa<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMJOAQwR2AW0ZPNkg9vNt_382ifSv8XhUs3Sv8oFf29epsRmsFTJwQgSqqlEORyw-PPXskIn6kCKJ0MHEndkgV0goGnxmWuKKsQluZR-3yNoWvNEkNlC2ypr5kDeQV-4AqV5VNlvwMkw2dzQ_dJZsgEAfYWQrMao6nj9220OBMC9rEIxpLRKKJ3A/s2048/339006612_176867105203860_3857501866656142066_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMJOAQwR2AW0ZPNkg9vNt_382ifSv8XhUs3Sv8oFf29epsRmsFTJwQgSqqlEORyw-PPXskIn6kCKJ0MHEndkgV0goGnxmWuKKsQluZR-3yNoWvNEkNlC2ypr5kDeQV-4AqV5VNlvwMkw2dzQ_dJZsgEAfYWQrMao6nj9220OBMC9rEIxpLRKKJ3A/w300-h400/339006612_176867105203860_3857501866656142066_n.jpg" width="300" /></a></div><br /><b>Una rosa de color blau <span style="color: #01ffff;">turquesa</span></b><span style="color: #01ffff;"> </span>és la meva darrera novel·la. Editada per Edicions del Reremús surt a la venda aquest Sant Jordi 2023 a les millors llibreries i al web de l'editorial (<a href="https://www.edicionsreremus.cat/producto/frederic-mayol/" target="_blank">aquí</a>).<p></p><p>És una història familiar en la que, a partir d'una pèrdua, la Cesca rememora els millors, però també els pitjors, moments viscuts amb en Bernat, el seu marit i la gran influència que va tenir sobre ell i sobre la seva vida personal i familiar, la seva mare, la Maria.</p><p>La Cesca i la Maria, dues dones, dues esposes, dues mares totalment contraposades, víctimes i responsables de les seves circumstàncies.</p><p>Presentaré el llibre aquest divendres 21 d'abril, a les 19 hores, a la biblioteca Iu Bohigas de Salt. Allà parlaré d'on surt la idea de la novel·la, del procés d'escriptura i de quina repercussió va tenir (i ha tingut) en mi i de que hi ha de verídic i que no en la història. </p><p>No te la perdis!</p><p><br /></p><p><br /></p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-26683154382210643672023-02-08T20:12:00.002+01:002023-02-08T20:12:12.031+01:00Que significa per a mi ser arxiver?<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8j4fKw83pj6LNP2zPZrrgur2ba_c73kbIbIr7taLMcjFy9UPAR6B8FEHkPreSXTOYNGUhGtKomO88_A9A0721V9sv62PYc0nNfKppxwrVA5Ks5Zg5okK_1VGIvDUC8zEyjRTtfbU9Vuq7MqurIQWwaLmpNvxHGWx-rl8I9LCNMqdY2eusPXAfLw/s5664/20220920_114212.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="5664" data-original-width="4248" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8j4fKw83pj6LNP2zPZrrgur2ba_c73kbIbIr7taLMcjFy9UPAR6B8FEHkPreSXTOYNGUhGtKomO88_A9A0721V9sv62PYc0nNfKppxwrVA5Ks5Zg5okK_1VGIvDUC8zEyjRTtfbU9Vuq7MqurIQWwaLmpNvxHGWx-rl8I9LCNMqdY2eusPXAfLw/w300-h400/20220920_114212.jpg" width="300" /></a></div><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">
Quan em pregunten de que treballo i responc que d’arxiver, la
majoria de la gent posen cara de no tenir ni idea de què els parlo.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><br />D’altres ho
relacionen amb una biblioteca.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><br />Uns pocs, tenen una
lleugera idea per una pel·lícula que van veure fa anys, <a href="https://www.imdb.com/title/tt0091605/" target="_blank">El nom dela rosa</a>, (ei! Que ho sapigueu que abans de peli va ser un <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/El_nom_de_la_rosa" target="_blank">llibre</a>, i
molt bo, per cert?)</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><br />Finalment hi ha el
que sí sap a que ens dediquem perquè, o bé han tingut n</span><span style="font-family: arial;">ecessitat
d’anar a un arxiu per estudis o bé per fer gestions personals o bé
perquè coneixen algú que s’hi dedica.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Explicar-ho aquí
seria tediós i tampoc no en tinc ganes. Ho podeu buscar a la
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Arxiu" target="_blank">viquipèdia</a>.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><br />Per mi ser arxiver
(que no arxivador, que és un moble o una capsa) és estar en
contacte amb el passat, amb les fonts primàries, amb la història.
És estar en contacte amb persones que fa molts anys que van viure i
van deixar un llegat, encara que només sigui una simple foto. És
també una aposta de futur: classificar i ordenar els documents
d’avui perquè demà puguin conèixer com érem, què fèiem i què
pensàvem. </span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Però per a mi, des d’un arxiu municipal, el més
important i que m’omple més de satisfacció és recuperar les
petites històries de la vila i les seves persones, és no deixar que
caiguin en l’oblit. Els egipcis gravaven els seus noms a les
tombes, als monuments, com a forma de viure i ser recordats per
sempre. Per això m’agrada recuperar els seus noms i guardar-lo en
la descripció d’una foto, en una fitxa o, simplement en un llistat
de persones del poble, des del noble, fins al més humil, i així,
donar-lis una petita parcel·la d’eternitat recordant els seus
noms.</span></p>
<br /><p></p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-3674059421988510532023-01-31T16:30:00.001+01:002023-01-31T16:30:00.177+01:00Lectures del 2022<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8UhABcLscS_gzTej7MB7US47LNGr6xyr0649IzyfTQeC-qbm3gtck3H7dokGMv5LBtR1y4Mb0_n6g7H4eCvrZ_6X8sdk08ZU0LA4_Jx58uIhZt_ElbK-5STnqGsmMLgzHxnwkugM4flfRK19zV39srDm2GOytnR3cFuxNEQNndKWRyCU3ROaoXg/s633/Deric,%20it's%20me%20o.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="632" data-original-width="633" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8UhABcLscS_gzTej7MB7US47LNGr6xyr0649IzyfTQeC-qbm3gtck3H7dokGMv5LBtR1y4Mb0_n6g7H4eCvrZ_6X8sdk08ZU0LA4_Jx58uIhZt_ElbK-5STnqGsmMLgzHxnwkugM4flfRK19zV39srDm2GOytnR3cFuxNEQNndKWRyCU3ROaoXg/s320/Deric,%20it's%20me%20o.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Repassant un llibre a la biblioteca</td></tr></tbody></table><p> <br />És hora de fer el tradicional recompte de llibres llegits durant l'any. </p><p>Aquest passat 2022 he llegit 34 (un més que l'any passat) que en total han sigut 8980 pàgines.</p><p>Dels 34 hi ha dos que destacaria molt especialment: <a href="http://unsaltdellibres.blogspot.com/2022/03/els-grans-optimistes.html" target="_blank">Els grans optimistes</a> i <a href="http://unsaltdellibres.blogspot.com/2022/10/el-mag.html" target="_blank">El Mag</a> en novel·la i <a href="http://unsaltdellibres.blogspot.com/2022/12/que-ens-fa-humans.html">Què ens fa humans?</a> en assaig.</p><p>Amb quants coincidim?</p><ul style="font-family: Ubuntu, sans-serif; font-size: 16px; list-style: none; margin: 0px; padding: 0px;"><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.penguinlibros.com/es/literatura-contemporanea/260254-libro-la-felicidad-del-lobo-9788439739067" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">1.- La felicitat del llop. Paolo Cognetti, 2021 (160 pàgs.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-amb-laigua-al-coll/330303" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">2.- Amb l'aigua al coll. Donna Leon, 2020 (352 pàgs.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.penguinllibres.com/novella-negra-misteri-i-thriller/112399-libro-els-coloms-de-la-boqueria-detectiu-albert-martinez-2-9788416930784" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">3.- Els coloms de la Boqueria. Jordi Basté i Marc Artigau, 2018 (320 pàgs.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Michael_Tolliver_Lives" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">4.- Michael Tolliver lives. Armistead Maupin, 2007 (288 pàgs.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://periscopi.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1994&catid=8" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">5.- Els grans optimistes. Rebecca Makkai, 2021 (624 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.lacupula.com/catalogo/pitopausia-konig/" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">6.- Pitopausia. Otoño en los pantalones. Ralf König, 2018 (180 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.planetadelibros.com/libro-de-que-hablo-cuando-hablo-de-escribir/246670" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">7.- De qué hablo cuando hablo de escribir. Haruki Murakami, 2017 (304 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://grupenciclopedia.cat/univers/fitxa/?id=Nosaltres%2C_despr%C3%A9s&cat=UNIVERS_LLIBRES" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">8.- Nosaltres, després. Sílvia Soler, 2021 (224 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="http://www.duomoediciones.com/es/catalogo-editorial/animales-como-t-980.htm" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">9.- Animales como tu. Ismael López Dobarganes, 2020 (242 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-morir-ne-disset/346135" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">10.- Morir-ne disset. Sergi Belbel, 2022 (224 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-el-pais-de-laltra-riba/337696" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">11.- El país de l'altra riba. Maite Salord, 2021 (304 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.acantilado.es/catalogo/mendel-el-de-los-libros/" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">12.- Mendel el de los libros. Stefan Zweig, 2009 (64 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://simboleditors.cat/inici/josep-233.html" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">13.- Josep. Aurel, Jean-Louis Milesi, Audrey Rebmann, 2021</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.gallimard.fr/Catalogue/GALLIMARD/Folio/Folio/Le-Mausolee-des-amants" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">14.- Le Mausolée des amants, Journal 1976-1991. Hervé Guibert, 2001 (576 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://starwars.fandom.com/es/wiki/Star_Wars:_La_Trilog%C3%ADa_Consecuencias" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">15.- Star Wars. Consecuencias. Deuda de vida. Chuck Wendig, 2016 (528 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://clubeditor.cat/llibres/unsex-me/" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">16.- Unsex me! Jaume Ferrer, 2022 (224 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.quadernscrema.com/cataleg/carta-duna-desassossegada/" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">17.- Carta d’una desassossegada (i altres relats). Àngel Casas, 2019 (208 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.duomoediciones.com/libro/a-traves-de-mis-pequenos-ojos/" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">18.- A través de mis pequeños ojos. Emilio Ortiz, 2022 (256 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.penguinlibros.com/es/novela-negra-misterio-y-thriller/289488-libro-despues-9788466358743" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">19.- Despúes. Stephen King, 2021 (248 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.editorialsieteislas.com/product-page/el-plumas-david-pall%C3%A1s-gozalo" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">20.- El plumas. David Pallás Gozalo, 2022 (238 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.amsterdamllibres.cat/cataleg/el-mag/" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">21.- El mag. Colm Tóibín, 2022 (496 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.planetadelibros.com/libro-mi-dieta-cojea/115830#soporte/215530" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">22.- Mi dieta cojea. Aitor Sánchez, 2017 (240 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.laltraeditorial.cat/llibre/lhome-que-es-va-enamorar-de-la-lluna/" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">23.- L'home que es va enamorar de la lluna. Tom Spanbauer, 2022 (436 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-la-meva-familia-i-altres-animals/349762#soporte/109785" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">24.- La meva família i altres animals. Gerard Durrell, 2021 (352 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-al-llac/356188" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">25.- Al llac. Maria Barbal, 2022 (160 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://blackiebooks.org/catalogo/los-asquerosos/" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">26.- Los asquerosos. Santiago Lorenzo, 2018 (222 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.hermidaeditores.com/relato-de-mi-vida" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">27.- Relato de mi vida. Thomas Mann, 1969 (204 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-si-entra-boira-no-tendre-on-anar/346139" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">28.- Si entra boira no tendré on anar. Antoni Vidal Ferrando, 2022 (112 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.kobo.com/es/es/ebook/ayuno-intermitente-la-formula-para-eliminar-la-grasa-y-bajar-de-peso" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">29.- Ayuno Intermitente, La Formula Para Eliminar La Grasa y Bajar de Peso. Isabella Valencia, 2020 (54 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.arcadia-editorial.com/llibres/que-ens-fa-humans/" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">30.- ¿Què ens fa humans? Notes per a un biohumanisme racionalista. Salvador Macip, 2022 (172 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.planetadelibros.com/libro-patria-novela-grafica/281039" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">31.- Patria (novela gràfica). Toni Fejzula/Fernando Aramburu, 2020 (304 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.alianzaeditorial.es/libro/libros-singulares-ls/rimbaud-el-indeseable-comic-xavier-coste-9788413629889/" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">32.- Rimbaud, el indeseable. Xavier Coste, 2022 (128 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://vienaedicions.com/book/lenganyada" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">33.- L'enganyada. Thomas Mann, 2008 (112 pàg.)</span></a></li><li style="line-height: normal;"><a href="https://www.normaeditorial.com/ficha/manga/color-recipe/color-recipe-2" style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">34.- COLOR RECIPE 1 i 2. Harada, 2019 (424 pàg.)</span></a></li></ul>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-47136300761913082742022-12-09T16:21:00.001+01:002022-12-09T16:21:00.167+01:00L'ànec collverd<p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhchozeE1DVrl6oJj9By8ROcRhowNmvdJil2MHpznvN9V157LfspseXfrPgYcDfYD2p_ZSauYA5bb_K8LyDwVYPE02dVBCcpvBeYnIBCrv1Q-ZXfls0witW9nfsO4GqrfF-c26bm5J_biD8KZcbBuqJy1j5kMbXyxP96gtxa6bAFENhgIyeE-d9Rg/s1920/1000641-01.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1918" data-original-width="1920" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhchozeE1DVrl6oJj9By8ROcRhowNmvdJil2MHpznvN9V157LfspseXfrPgYcDfYD2p_ZSauYA5bb_K8LyDwVYPE02dVBCcpvBeYnIBCrv1Q-ZXfls0witW9nfsO4GqrfF-c26bm5J_biD8KZcbBuqJy1j5kMbXyxP96gtxa6bAFENhgIyeE-d9Rg/w400-h400/1000641-01.jpeg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Aiguamolls de l'Empordà. Photo by Deric</span></td></tr></tbody></table><br /></p><div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">No em veies,<br />però em miraves
obsessionat<br />com només el teu
coll verd podia fer-ho,<br />cercant a les ones
de l’aigua de l’estany<br />un blau que no
trobaries.</div><p>
</p><p><br /></p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com0Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, Carretera de St. Pere Pescador a Castelló d'Empúries, GIV-6216, Km 4.2, 17486 Castelló d'Empúries, Girona, Espanya42.2262208 3.0869513.915986963821155 -32.0693 70.536454636178846 38.2432tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-55066634958080264202022-10-24T18:45:00.004+02:002022-10-24T18:45:00.173+02:00L'optimista<p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjuBvJj6460fPdTC-BcNBEHoh3uwrYykx0JR5RQfJ9wpatkXP7EL6ZZeWri8abdU4KmQZUcJ8n3esZWv0CB1_8SnwfaU1xslXrVG7Fw_RI1asE_kpmWCi3CvTOv_IuA1a3yIB9tVw6lPeY7WkE_FY_dy92ldEx5d15aDKpMudHJfg-1WvkQWvGvdA" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="5664" data-original-width="4248" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjuBvJj6460fPdTC-BcNBEHoh3uwrYykx0JR5RQfJ9wpatkXP7EL6ZZeWri8abdU4KmQZUcJ8n3esZWv0CB1_8SnwfaU1xslXrVG7Fw_RI1asE_kpmWCi3CvTOv_IuA1a3yIB9tVw6lPeY7WkE_FY_dy92ldEx5d15aDKpMudHJfg-1WvkQWvGvdA=w300-h400" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En "Conxito"</td></tr></tbody></table><br />A vegades crec que hauria de tenir més mala llet i emprenyar-me amb les coses que em passen en lloc de sempre intentar donar-los la volta i buscar el costat positiu. </p><p>Sí, ja sé que és un tret del caràcter dels Sagitaris, però collons, que a vegades ens prenen pel pito del sereno!</p><p>Per exemple, avui he hagut d'anar a repetir un anàlisi de sang de la revisió de la feina perquè els tubs de sang que em van treure la setmana passada es van contaminar accidentalment. </p><p>Doncs en lloc de queixar-me en el laboratori quan m'han demanat disculpes per les molèsties que m'ha causat (que em tornin a punxar i haver d'anar fins a Girona a primera hora del matí), va i deixo anar, idiota de mi:</p><p>- Bé, millor repetir-los perquè s'han fet malbé les mostres que perquè m'hagin trobat algun paràmetre molt alterat.</p><p>Si voleu saber que és un optimista, aquí ho teniu.</p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-82558778843189791602022-03-20T21:48:00.000+01:002022-03-20T21:48:00.801+01:00Recordaré el teu nom (II)<p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgo_4uj2iB7rRKoRF54L7FNl71zlGXhSNet_TaXaUWISzahCWOFNsRKRBwZYFkwLL4aGpuUcEtCT3JrQ_-Rf0lPt1_nk61-VtHhHv4g3uV92FsSeRy3SPoTum4yEC98TNUbbiIdJnqp-CJVOLyQYCaLsMeR3fCokEG9OmVzQRtmuenxvBnuzgMYZA=s3648" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2736" data-original-width="3648" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgo_4uj2iB7rRKoRF54L7FNl71zlGXhSNet_TaXaUWISzahCWOFNsRKRBwZYFkwLL4aGpuUcEtCT3JrQ_-Rf0lPt1_nk61-VtHhHv4g3uV92FsSeRy3SPoTum4yEC98TNUbbiIdJnqp-CJVOLyQYCaLsMeR3fCokEG9OmVzQRtmuenxvBnuzgMYZA=w640-h480" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Photo by Deric. París, 2015</td></tr></tbody></table><br /></p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"></p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">Vaig conèixer l’Hèctor en
una festa a casa d’uns amics en comú i el vaig trobar molt
interessant, però no me’n vaig enamorar, no va ser amor a primera
vista ni <i>flechazo</i> ni res d’això. L’enamorament arribaria
més tard, anys més tard, de fet, quan ja havíem coincidit alguns
cops més i havíem començat a parlar de debò, vull dir a tenir
converses més personals que les que es mantenen en trobades d’amics,
coneguts i saludats. Potser perquè tots dos ja començàvem a ser
grans o millor dit, a ser més madurs i no ens deixàvem endur tan
per les baixes passions com a la primera joventut.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">Sé
que vaig d’una cosa a l’altre, però ara m’ha vingut al cap el
meu primer amor i no em refereixo al primer amor platònic de
l’adolescència, sinó aquell amb el qual encetes la teva vida
sexualment adulta, compartida, lluny de les estones
d’autodescobriment que, de fet, no deixen de ser una forma de
preparar-te mentalment i físicament per aquell moment en el qual
t’has de despullar davant d’una altra persona i deixar-te anar
totalment.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">D’amors
platònics en vaig tenir molts, moltíssims, durant l’adolescència.
M’enamorava de tots els companys de classe, </span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">bé,
dels dels cursos superiors, perquè sempre m’han agradat més grans
que jo. A més, els del meu curs no els volia veure ni en pintura, a
excepció d’un parell que eren bons amics, els altres res, m’ho
van fer passar tan malament durant vuit anys que... en fi, ja en
parlaré més endavant d’això. També m’enamorava dels amics del
meu germà gran. Sobretot quan venien a la piscina de casa a l’estiu
i els veia amb els banyadors petits, marcant paquet, i aquells
incipients cossos d’home amb músculs definits i pèl corporal,
fent brometes entre ells de mascle alfa i fardant de fer coses que
encara només les havien fet en somnis.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">Però
no va ser fins a</span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">ls
divuit </span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">que em vaig
enamorar perdudament. Era el cosí d’una amiga de la colla que
havia vingut al poble on estiuejàvem per passar les vacances.
L’Adrià, un any més gran que nosaltres. Morè. Alt. Fibrat i
pelut. Va ser el primer que vaig veure quan me’l va presentar, els
pèls que li sortien per la camisa entreoberta. </span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">Li
vaig donar la mà, tímid, i ell em va fer una encaixada, tan ferma i
decidida que em vaig excitar de cop. Em vaig posar tan vermell per la
por de ser descobert que es va posar a riure i em va posar la mà a
l’espatlla, prement-la, abans de marxar carrer enllà amb la seva
cosina.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">A
</span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">partir d’aquell moment
ens vèiem gairebé cada dia. També és cert que jo ho provocava,
fins el punt que em vaig convèncer que m’engegarien a fer punyetes
per pesat </span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">i</span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">
</span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">un dia,</span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">
avergonyit </span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">per la
freqüència </span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">dels meus
encontres «casuals» i la meva insistència en fer coses i quedar,
</span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">havia decidit que no els
veuria, que em buscaria qualsevol excusa per no passar pel seu carrer
ni anar al bar del poble ni res. Ho vaig aconseguir, tot i que per la
nit em moria de ganes de veure’l, de sentir la seva veu, la seva
olor, i me’n vaig anar a dormir amb el cor encongit. Em vaig llevar
content, feliç d’haver-me mantingut ferm amb la meva decisió i
vaig decidir allargar-ho un dia més. </span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">Jo
sí, però ell no. A migdia es va presentar quan jo estava passant la
tallagespa pel jardí del davant i es va recolzar a la tanca,
mirant-me. No em vaig adonar de la seva presència fins que vaig fer
la següent passada a la gespa i vaig quedar de cara al carrer.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
Bon dia, Hug. Que fas?</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">En
lloc de contestar vaig córrer a les escales per agafar la samarreta
i posar-me-la. Mai m’he sentit còmode estant mig nu davant la
gent. M’hi vaig acostar a la tanca.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
Hola, Adrià. Ja ho veus, ajudant el pare amb l’herba del jardí.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
Sí, ja ho veig, però no me n’havia adonat de l’herba.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
Què vols dir?</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
Res. Com és que ahir no vas venir al bar? Hi érem tots.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
Sí? Bé, tenia feina. Volia acabar un quadre que fa temps que tinc
començat.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
Pintes? No ho sabia.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
Ho faig per passar l’estona, per divertir-me.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
</span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">M’ho ensenyes?
M’agradaria molt veure el que fas.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
No ho ensenyo a gairebé ningú. No és bo.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
Això ho decidiré jo, si és bo o no. Au, ensenya-m’ho.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">C</span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">om
podia negar-me si el que desitjava més en aquest món era tenir-lo a
prop i tot per mi sol. De fet era el primer cop que ens trobàvem
sols i no ho havia buscat jo, si no ell. El vaig fer passar i el vaig
portar cap a l’estudi situat a les golfes de casa, l’únic lloc
on la mare em deixava tenir les pintures i tot desordenat com jo
volgués. S’hi pujava per una estreta escala que es feia baixar del
sostre a través d’una trapa i el vaig fer pujar a ell primer, així
tindria l’oportunitat de mirar-li bé les cames peludes i el cul
marcat sota els pantalons curts texans, i m’hi vaig imaginar de
tot. Un cop a dalt se’n va anar de dret al costat del finestral on
hi havia el cavallet i la tela que havia estat pintant darrerament,
però no el dia abans com li havia dit. S’hi va plantar al davant,
concentrat, mirant-lo callat. Hi va estar ben bé dos o tres minuts
sense dir res ni fer cap gest i jo em vaig començar a impacientar,
no sabia què fer ni dir, així que em vaig asseure al tamb</span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">o</span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">ret,
esperant. </span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">Finalment es
va girar i em va mirar directament als ulls.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
Ho sap la Laura, això, que pintes?</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
No. No ho sap ningú de la colla.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
Li hauries de dir, ella fa història de l’art i, Hug... És
magnífic! Quan m’has dit que pintaves em pensava que seria una
cosa més, no sé, més d’amateurs, però això... no hi entenc
gaire, però és d’un hiperrealisme brutal. I sempre pintes
paisatges urbans? Vull dir, no pintes natura o persones?</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">M’havia
posat ben vermell. Cert que estava satisfet d’alguns dels meus
quadres, però era el primer cop que algú de fora de la família en
veia un i deia una opinió que vaig considerar sincera.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
Darrerament m’ha donat per les ciutats, </span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">aquest
és de quan vam anar a París el mes passat, </span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">però
també he fet alguna marina i algun de persones.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
Els puc veure?</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">Li
vaig assenyalar un racó de l’estudi on hi havia un petit munt de
teles mal posades. S’hi va acostar i va començar a treure un per
un, mirant-los amb atenció. Els havia fet a l’hivern i la majoria
eren de carrers i edificis de ciutats que feia inspirant-me en fotos,
però també hi havia un retrat d’en Jesús, el meu germà.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
És el teu germà, oi?</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
Sí. Molt guapo. El quadre, vull dir. Ell també, però tu ets més
guapo.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">H</span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">o
va dir mirant-me fixament i de poc que no caic del tamboret.
M’acabava de dir guapo. Ho havia sentit bé? </span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">Era
una floreta, un intent de seducció o un quedar bé per compromís?
</span><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">No vaig tenir temps de
pensar-hi gaire perquè se’m va acostar a poc a poc sense deixar de
mirar-me als ulls. El cor m’anava a mil per hora. Quan va arribar a
la meva alçada, va recolzar les mans als meus genolls i va acostar
la seva cara a la meva.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">-
Ets molt bo. M’encanten els teus quadres, però tu m’agrades més.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Bookman Old Style, serif;">I
em va besar. Els seus llavis sobre els meus. Va entreobrir la boca i
la seva llengua buscava la meva. El que va passar a continuació
només ho havia viscut en els meus somnis humits i va ser magnífic.</span></p><br /><p></p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-11544577819049918182022-03-07T20:02:00.008+01:002022-03-11T09:34:07.082+01:00De possibles inicis: Recordaré el teu nom (I)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg41KGBDQj3tE9PUNHD8SG_1IK2kFtBvy_paKYRRUHHo_O_tCQ9LS28D9hS_wLDHxw-5xjceg2zY-l1nIxonLica-tv8-Wx6vpIP6UkeJai-KlRL6_Ra7vHuJDrTru_k-WDkhyX2l9D7rYW3Xh_Je_TMTmtOQD110fIiQMXvpgqw6owmpM_JBJJ9A=s840" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="544" data-original-width="840" height="414" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg41KGBDQj3tE9PUNHD8SG_1IK2kFtBvy_paKYRRUHHo_O_tCQ9LS28D9hS_wLDHxw-5xjceg2zY-l1nIxonLica-tv8-Wx6vpIP6UkeJai-KlRL6_Ra7vHuJDrTru_k-WDkhyX2l9D7rYW3Xh_Je_TMTmtOQD110fIiQMXvpgqw6owmpM_JBJJ9A=w640-h414" width="640" /></a></div><br /><p style="text-align: left;">Aquest text podria convertir-se en l'inici d'una nova novel·la o quedar-se tal qual. Que us sembla, la continuo?</p><div><div>Actualització: per petició popular (no anàvau a dir una altra cosa, no? jejeje) i perquè ja li tinc títol, aquesta història tindrà continuitat. Però ja aviso que serà trista i trista. </div><div><br /></div><div>Us presento...</div><div><br /></div><h4 style="text-align: left;"><u>RECORDARÉ EL TEU NOM</u></h4></div><p></p><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span face="Tahoma, sans-serif">Jo era un nen feliç fins que un dia,
al pati de l’escola, quan tenia 7 o 8 anys, un company de classe em
va cridar:</span></p>
<p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif">-
Xiscles com una nena. Nena! Nena! Ets una nena!</span></p>
<p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif">I
jo, en lloc de fotre-li un gec d’òsties, em vaig quedar ben aturat
sense saber què fer o que dir perquè no entenia res de res. Va ser
un greu error i va representar l’inici del meu calvari infantil.</span></p>
<p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif">Tot
i que, si ho penso una mica millor, potser va començar abans i tot,
quan anava a l’escola bressol, </span><span face="Tahoma, sans-serif"><i>el
parvulari</i></span><span face="Tahoma, sans-serif">, que dèiem
llavors. D’allà tinc el meu primer mal record, difús i fragmentat
si vols, però un record totalment fidedigne.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif">Són
imatges aïllades del pati de l'escola i de mi assegut al terra
jugant amb les pedres i la sorra, i </span><span face="Tahoma, sans-serif">si</span><span face="Tahoma, sans-serif">
faig una mica d'exercici de memòria, puc veure fins i tot un arbre
encerclat per una petita vorera i amb flors en l'espai entre la
vorera i el tronc. També veig la cara d'una nena morena, suposo que
alguna companya de classe, </span><span face="Tahoma, sans-serif">potser
</span><span face="Tahoma, sans-serif">fins i tot una amiga. En el
pati, a part de la sorra i la grava, hi ha un gronxador doble que a
mi em feia certa basarda perquè el trobava com un animal enigmàtic
difícil de dominar.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif">La
següent imatge que tinc és la d'aquest gronxador venir directe cap
a mi en el mateix moment que m'adono que estic just en la seva
trajectòria i que m'impactarà. Però no tinc temps o </span><span face="Tahoma, sans-serif">no
sé</span><span face="Tahoma, sans-serif"> apartar-me i l'únic que
soc capaç de fer és veure la cara d'un nen a l'altra costat del
gronxador. Somriu i sé </span><span face="Tahoma, sans-serif">amb
tota la certesa del món </span><span face="Tahoma, sans-serif">que
ha estat ell qui l'ha deixat anar amb totes les seves forces cap a mi
perquè em colpegi. </span><span face="Tahoma, sans-serif">H</span><span face="Tahoma, sans-serif">o
ha fet expressament perquè </span><span face="Tahoma, sans-serif">em
té </span><span face="Tahoma, sans-serif"><i>mania</i></span><span face="Tahoma, sans-serif">
i </span><span face="Tahoma, sans-serif">no sé per què.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif" style="text-align: left;">El
gronxador impacta contra la meva cara amb la força d'un cicló. Al
principi no tinc sensació de dolor i em poso a plorar, més per la
sorpresa i la rapidesa amb que ha anat tot, </span><span face="Tahoma, sans-serif" style="text-align: left;">que
pel mal</span><span face="Tahoma, sans-serif" style="text-align: left;">. </span><span face="Tahoma, sans-serif" style="text-align: left;">Llavors
</span><span face="Tahoma, sans-serif" style="text-align: left;">noto un gust dolç i calent a
la boca i sé, tot i que no la veig, que la tinc </span><span face="Tahoma, sans-serif" style="text-align: left;">plena
de sang</span><span face="Tahoma, sans-serif" style="text-align: left;">.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif">El
que ve a continuació no ho sé, només tinc la noció de ser en un
lloc estrany on mai abans havia estat. Hi ha gent amb bates blanques
i al costat tinc la mestra amb posat de preocupada. Miro les rajoles
de les parets, semblen les del lavabo de casa però d’</span><span face="Tahoma, sans-serif">un
verd més </span><span face="Tahoma, sans-serif">fosc </span><span face="Tahoma, sans-serif">i
em començo a preocupar perquè </span><span face="Tahoma, sans-serif">es
fa tard i la mare em trobarà a faltar quan surtin el companys de
classe i s'espantarà, o pitjor encara, se n'anirà cap a casa i em
</span><span face="Tahoma, sans-serif">quedaré</span><span face="Tahoma, sans-serif">
sol.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif">L'estona
a l'ambulatori no dura gaire. El metge m'ha visitat, m'ha obert la
boca com si fos un cavall de carreres que cal estudiar. Em passa dits
per comprovar si les dents em ballen i em pregunta si sento dolor. No
contesto. No puc, per molt que vulgui fer-ho, no puc. Sento que es
dirigeix a la mestra i li diu que no és greu, que no hi ha cap </span><span face="Tahoma, sans-serif">peça</span><span face="Tahoma, sans-serif">
que es bellugui, només una una mica esquerdada. </span><span face="Tahoma, sans-serif">Em
posa un líquid fastigós a les dents del davant </span><span face="Tahoma, sans-serif">i
ens deixa marxar.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif">E</span><span face="Tahoma, sans-serif">m
trobo de nou al parvulari amb la mestra que em porta al despatx de la
directora. Quan entrem descobreixo la mare </span><span face="Tahoma, sans-serif">que,
e</span><span face="Tahoma, sans-serif">n veure'm, m'abraça
alleugerida. Parla amb la mestra d'alguna cosa que no aconsegueixo
desxifrar i poca estona després marxem cap a casa. Em sento estrany.
Encara no em fa mal </span><span face="Tahoma, sans-serif">i </span><span face="Tahoma, sans-serif">només
sóc conscient de tenir la boca violeta a causa del l</span><span face="Tahoma, sans-serif">í</span><span face="Tahoma, sans-serif">quid
que m'ha posat el metge. El que si sento ferit és l'orgull propi
però sóc massa petit encara per saber qu</span><span face="Tahoma, sans-serif">e</span><span face="Tahoma, sans-serif">
això </span><span face="Tahoma, sans-serif">és </span><span face="Tahoma, sans-serif">realment
el que em passa. </span><span face="Tahoma, sans-serif">Avui no, avui
tinc l’orgull ferit i sé exactament per què.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif" style="text-align: left;">Tinc
cinquanta anys i pensava que ja estava a voltes de tot, que tenia la
vida encarrilada i, sobretot, segura. La meva petita parcel·leta de
seguretat i confort. Un marit, feina estable, </span><span face="Tahoma, sans-serif" style="text-align: left;">un
gos, </span><span face="Tahoma, sans-serif" style="text-align: left;">amics, casa i una
hipoteca finalment cancel·lada després de llargs anys pagant. Que
equivocat estava.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif">M’agradaria
fotre-li la culpa de tot a ell, però reconec que vaig ser jo que va
deixar refredar la nostra relació, inconscientment això sí, fins
al punt que un dia, quan vaig arribar a casa, la </span><span face="Tahoma, sans-serif">gossa em va venir a rebre amb la cua entre les cames i vaig saber que
havia passat alguna cosa i que aquesta cosa era que ell havia marxat.
A la nostra habitació, el seu armari i els seus calaixos eren oberts
i buits. Al despatx, les lleixes mostraven la ferida del lloc on
abans hi havia hagut els seus llibres. Al bany, al seu costat de
l’armariet no hi havia cap de les seves cremes facials, colònies,
ni estris d’afaitar. La fredor havia envaït el pis amb la seva
buidor. La Leia em seguia per tot el pis, tristoia, també sabia que
ens havia deixat.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif">Vaig
anar fins a la nevera, allà on sempre ens deixàvem les notes amb
els recordatoris o els encàrrecs que no podíem oblidar fer, </span><span face="Tahoma, sans-serif">i
vaig trobar </span><span face="Tahoma, sans-serif">una petita i
miserable nota escrita en un post-it: </span><span face="Tahoma, sans-serif"><i>Això
del Samuel m’ha fet </i></span><span face="Tahoma, sans-serif"><i>re</i></span><span face="Tahoma, sans-serif"><i>plante</i></span><span face="Tahoma, sans-serif"><i>ja</i></span><span face="Tahoma, sans-serif"><i>r
moltes coses. Necessito viure per mi sol. </i></span><span face="Tahoma, sans-serif"><i>Si
encara m’estimes, n</i></span><span face="Tahoma, sans-serif"><i>o
em busquis</i></span><span face="Tahoma, sans-serif">.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif">Viure
sol. No em busquis. </span><span face="Tahoma, sans-serif">Quin
collons de merda era allò? Que s’havia de replantejar als
cinquanta-cinc anys? </span>
</p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif">Era
cert que l</span><span face="Tahoma, sans-serif">’</span><span face="Tahoma, sans-serif">assassinat
d’en Samuel a mans d’una colla de salvatges al crit de </span><span face="Tahoma, sans-serif"><i>maricón</i></span><span face="Tahoma, sans-serif">
</span><span face="Tahoma, sans-serif">ens havia colpejat a tots molt
i ens havia fet adonar-nos que</span><span face="Tahoma, sans-serif">,
com a societat, est</span><span face="Tahoma, sans-serif">àv</span><span face="Tahoma, sans-serif">em
retrocedint a marxes forçades cap a una època fosca, molt fosca.
M’agradaria donar la culpa als polítics i als partits d’extrema
dreta, però no, aquests existeixen perquè darrera hi ha una
societat que els recolza i els vota, </span><span face="Tahoma, sans-serif">unes
«persones» que creuen que els seus drets estan per sobre de les
llibertats i dels drets dels altres. </span><span face="Tahoma, sans-serif">Unes
«persones» que van acabar amb la vida d’un innocent i destrossar
la de tota una família i, per extensió, la de moltíssimes altres
persones (aquestes sí que són persones) que van, vam veure com el
món de colors de l’arc de Sant Martí on creien que vivíem, no
existia, que ens havien enganyat, a tots.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif">Després
de</span><span face="Tahoma, sans-serif"> l’assassinat d’en
Samuel </span><span face="Tahoma, sans-serif">i de </span><span face="Tahoma, sans-serif">l’escalada
de violència i d’atacs homòfobs i de tot tipus que va</span><span face="Tahoma, sans-serif">n</span><span face="Tahoma, sans-serif">
seguir contra «el que pensa o és diferent», </span><span face="Tahoma, sans-serif">l’Hèctor</span><span face="Tahoma, sans-serif">
</span><span face="Tahoma, sans-serif">va caure en un mutisme
exagerat. No volia veure les notícies ni llegir els diaris i quan
escoltava la ràdio i feien el butlletí de notícies, l’apagava
fins que acabava. En les trobades amb amics, si sortia el tema,
demanava que es parlés d’alguna altra cosa.</span><span face="Tahoma, sans-serif">
</span><span face="Tahoma, sans-serif">I a casa, si algun cop en
parlàvem, em deia que estava molt espantat i que li feia por fins i
tot sortir al carrer per anar a treballar. Jo li deia que vivíem en
una ciutat petita, de províncies, i que aquestes coses aquí no
passen. Però no m’ho creia ni jo i no vaig saber ajudar-lo,
donar-li el recolzament i el suport que necessitava i cada dia que
passava estava més i més callat, més i més trist, fins que,
suposo, no va poder més i va decidir marxar.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif"><i>No
em busquis.</i></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span face="Tahoma, sans-serif">Tenia
tantes coses a dir-</span><span face="Tahoma, sans-serif">te</span><span face="Tahoma, sans-serif">,
a demanar-</span><span face="Tahoma, sans-serif">te</span><span face="Tahoma, sans-serif">,
a fer-me perdonar... </span><span face="Tahoma, sans-serif"><i>Si
encara m’estimes, no em busquis.</i></span><span face="Tahoma, sans-serif">
Collons! És clar que encara t’estimo, </span><span face="Tahoma, sans-serif"><i>capullo!</i></span><span face="Tahoma, sans-serif">
Per això et vull buscar! </span><span face="Tahoma, sans-serif">P</span><span face="Tahoma, sans-serif">er
això </span><span face="Tahoma, sans-serif"><u>no et puc</u></span><span face="Tahoma, sans-serif">
buscar!</span></p><br /><p></p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-56942004783247636702022-01-05T17:15:00.003+01:002022-01-05T17:15:42.860+01:00Diari d'un empestat 9: THE FINAL<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgvpOobVJMo6vIkhXIQCQNnjdrPkbvMXFvLYUZg90jbAmT6v4LfDsH0gmh6OerRP41_oO9VrKh4phj-yOkci9z7ZLCwq48FwaZ97h2h00WvVyK5RgG4K6l4teLfjj19lvEuiRK0Nt-6sk0YRnLA60YBE71Qvi9YU0H1ZtsFlDIHF2C0oUfGG8-afw=s3072" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3072" data-original-width="3072" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgvpOobVJMo6vIkhXIQCQNnjdrPkbvMXFvLYUZg90jbAmT6v4LfDsH0gmh6OerRP41_oO9VrKh4phj-yOkci9z7ZLCwq48FwaZ97h2h00WvVyK5RgG4K6l4teLfjj19lvEuiRK0Nt-6sk0YRnLA60YBE71Qvi9YU0H1ZtsFlDIHF2C0oUfGG8-afw=s320" width="320" /></a></div><br />Avui acabo la quarentena després de 11 dies que vaig caure malalt i de 4 que no tinc símptomes ni febre. <p></p><p>Estic content, naturalment, però al mateix temps estrany. Cert que tinc moltes ganes de sortir al carrer i passejar més enllà de les parets de casa meva, però al mateix temps em produeix una certa ansietat. Dins de casa és estar totalment protegit de la vida exterior, no hi ha perills, no hi ha mal de caps, no hi ha res que et pugui fer mal. </p><p>Imagino que és una cosa normal, però sé que quan posi el peu, no ja al carrer, sinó al replà, i agafi l'ascensor, el cor m'anirà a mil per hora. Però llavors me n'aniré a la costa, a sentir el mar i, sobretot, per estar amb ell i no tornar a estar sol.</p><p>La soledat és dura, sobretot quan és imposada, però jo sóc d'una forma que tampoc estic malament sol. M'agrada estar amb mi mateix i, per sort, no m'avorreixo gairebé mai.</p><p>Aquests dies, a més de per fer moltes coses, m'han servit per allò que diuen i que encara no entenc exactament que vol dir: "trobar-me amb mi mateix". Vés, quin remei! No sé si ho he fet, això de trobar-me a mi mateix perquè mai m'he perdut, però sí que he tingut temps per reflexionar i pensar sobre la vida, la meva, i el que vull i necessito.</p><p>També m'han ensenyat aquests dies per veure realment qui són els vertaders amics o, si més no, descobrir amb qui pots confiar i amb qui no. N'hi ha qui s'omple la boca de generositat, però només és això, "omplir-se la boca", i a l'hora de la veritat tot queda amb paraules buides. També hi ha, però, al contrari, amb qui tenies una relació només de coneixença, però t'ha preguntat gairebé cada dia com estàs. No cal més. No calen grans gestos, grans paraules, només saber que es preocupa, que és allà, n'hi ha prou. </p><p>Doncs això ja està. Adéu COVID19, espero no veure't més.</p><p><br /></p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-75518026504406380472022-01-04T17:33:00.001+01:002022-01-04T17:33:18.750+01:00Diari d'un empestat 8: 2 ratlles<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiX6S2LblFYDpc0Mx4Fx2FEDODwnF8xAun8eJJVHRmkpAok9d7asU7czAQoxmxN2a-6Mj0qRjv1RF7yHHOh5__NyV0eS6veiI2EbJ3gAJWSfVk4amBtDKBpVE-pD971P3y_jL-ub40mi-CPInHm_o0YR5e93wl-TEAnpag_CXVoTQqfJCIcmHn16A=s5664" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="5664" data-original-width="4248" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiX6S2LblFYDpc0Mx4Fx2FEDODwnF8xAun8eJJVHRmkpAok9d7asU7czAQoxmxN2a-6Mj0qRjv1RF7yHHOh5__NyV0eS6veiI2EbJ3gAJWSfVk4amBtDKBpVE-pD971P3y_jL-ub40mi-CPInHm_o0YR5e93wl-TEAnpag_CXVoTQqfJCIcmHn16A=s320" width="240" /></a></div><br />Avui fa 10 dies des dels primers símptomes del puto COVID19 dels collons m'he fet un test d'antígens esperançat que això ja hagués quedat enrere i que ha sortit?<p></p><p>Continúa sent un positiu, molt dèbil, això sí, però positiu.</p><p>Estic destrossat. Deu dies i encara no he fet net. Deu dies i encara no puc abraçar al X.</p><p>És una puta merda tot això!</p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-88289220172036752812022-01-03T19:29:00.002+01:002022-01-03T19:29:19.995+01:00Diari d'un empestat 7: ordre i neteja<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjXovI2quVsP0pd6kDQd6bzOktVPg-WthWU0bf3mfxkeaMlalZb_FtEgr7M7DQH5Wd8Ga1cuu5dYUYmSc30jwkhaLWiqJJH6el2CaFZhWaXZAWYIQB4wBSjzvpRfeaF_3RgTRRA2NqrvsqG284YxjPmH6BhNKZFYA9aHYLZ1eNHiSwgfFHtjek3hA=s625" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="625" data-original-width="625" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjXovI2quVsP0pd6kDQd6bzOktVPg-WthWU0bf3mfxkeaMlalZb_FtEgr7M7DQH5Wd8Ga1cuu5dYUYmSc30jwkhaLWiqJJH6el2CaFZhWaXZAWYIQB4wBSjzvpRfeaF_3RgTRRA2NqrvsqG284YxjPmH6BhNKZFYA9aHYLZ1eNHiSwgfFHtjek3hA=s320" width="320" /></a></div><p><br /></p>Ara sí que, per fi, ja no tinc cap símptoma i puc dir que ja he deixat la COVID19 enrere definitivament o, si més no, per aquesta ocasió.<p></p><p>A partir de que ja no vaig tenir febre i em vaig anar trobant més bé, vaig començar a fer més coses. La qüestió era ocupar el temps i que els dies no es fecin terriblement llargs. Naturalment ha hagut estones de tot.</p><p>Finalment puc dir que tinc el despatx (taula, calaixos, lleixes...) més ordenat que mai. L'ordinador amb totes les carpetes classificades. La roba dels armaris tota a lloc i ben ordenada. Les figuretes i els "pongos" de les lleixes tot i cadascun ben net de pols (vaig agafar cada un, dels milers que tinc, i amb un drap i el líquid netejador, els vaig netejar absolutament tots). La cuina ben neta i endreçada, més que mai. Els lavabos també, ni un pèl! He fet de jardiner amb les plantes del balcó. He llegit uns quants llibres. He escrit. He dibuixat. I avui he començat a fer exercici un altre cop...</p><p>No estic descontent del tot.</p><p>Demà darrer dia del confinament 💪</p><p><br /></p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-76125190758724958052022-01-02T20:30:00.002+01:002022-01-02T20:30:14.268+01:00Diari d'un empestat 6: propòsits d'any nou<p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEikHv71D1b8e2jL14X27vi7Gt2VX1Pe8KSSpmTDnFRbcmoA_He8-lLyKd18eiOCl7NgiJuvciGN4uSoikSeYmpgD3PBdc6K-MoaIIcz2dqBcfEQgtEzUmoQFKZZo5XwKPmfElPKDwDJJweDSBBUY58tmNELdBu6rAryuLp1eks2yPXcxFvOa7nD8Q=s4941" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4941" data-original-width="4941" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEikHv71D1b8e2jL14X27vi7Gt2VX1Pe8KSSpmTDnFRbcmoA_He8-lLyKd18eiOCl7NgiJuvciGN4uSoikSeYmpgD3PBdc6K-MoaIIcz2dqBcfEQgtEzUmoQFKZZo5XwKPmfElPKDwDJJweDSBBUY58tmNELdBu6rAryuLp1eks2yPXcxFvOa7nD8Q=w400-h400" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Encetem any i pàgina en blanc</td></tr></tbody></table><br />No m'agrada fer-me propòsits, i menys encara per cap d'any perquè no en compliré cap, ho sé i ho assumeixo. Els propòstis són els que anem fent cada dia, sense pensar-hi gaire, totes aquelles tasques que anem fent i acabant i que comporta la satisfacció per la feina feta. No vull dir grans empreses, si no, per exemple, canviar de test aquella planteta que cada cop que la veus penses: </p><p>He de canviar el test de la planta</p><p>Però mai ho fas. Fins que un dia qualsevol, agafes un test vell que tenies a l'armari, terra bona i canvies la pobre planta. Aquell dia no t'ho vas proposar, simplement ho vas fer.</p><p>Això és el que jo vull, no proposar-me, sinó fer-ho.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhLV7OIjVTW5Pyo9Gos2FBT95TquLNrqrbgUNX9jv6Ino23WwzVT-JqUa-o_-6NiieS6ZGpDUZv2QzMhRqFtAGWSLEdaVnWM0YbKEHolaHIgaKzWyo66PU93z-lis8VqGUF7EQvhKposYDOl3605hrzbphDsAMmEvOJhBTyReNrmyaPySJZ6U8heg=s4918" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4918" data-original-width="4918" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhLV7OIjVTW5Pyo9Gos2FBT95TquLNrqrbgUNX9jv6Ino23WwzVT-JqUa-o_-6NiieS6ZGpDUZv2QzMhRqFtAGWSLEdaVnWM0YbKEHolaHIgaKzWyo66PU93z-lis8VqGUF7EQvhKposYDOl3605hrzbphDsAMmEvOJhBTyReNrmyaPySJZ6U8heg=s320" width="320" /></a></div><br /><p>Avui fa 8 dies des que em van sortir els símptomes del covid19 i 7 des que vaig saber que era positiu. Ja no tinc símptomes i això és bo i dolent. Bo perquè em trobo bé. Dolent perquè he de continuar tancat a casa un parell de dies més. En fi.</p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-11391070360067628832022-01-01T18:41:00.000+01:002022-01-01T18:41:13.259+01:00Diari d'un empestat 5: lectures del 2021<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgvQD4ZE0YwMGR0E0isewi68YZ8yaOzc5_NJsc5Jc90dMdV0LLq2r7oJbHWWfnRbb1d-pZvlKrO5o137gRbI2jE1A7TRAAAAnb272Bc9D5hcbzLgSQw2kwTx0MWX6hVvtbo4qM7401B3aOYSOqOWn-blJbFjd5G0mL7_xUTjYJ5ylFd-h8dJwXepw=s5664" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4248" data-original-width="5664" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgvQD4ZE0YwMGR0E0isewi68YZ8yaOzc5_NJsc5Jc90dMdV0LLq2r7oJbHWWfnRbb1d-pZvlKrO5o137gRbI2jE1A7TRAAAAnb272Bc9D5hcbzLgSQw2kwTx0MWX6hVvtbo4qM7401B3aOYSOqOWn-blJbFjd5G0mL7_xUTjYJ5ylFd-h8dJwXepw=w400-h300" width="400" /></a></div><br /> Avui, primer dia de l'any i després d'haver acabat de llegir el darrer llibre del 2021, torna a ser hora de fer el tradicional recompte de llibres llegits. Enguany amb la novetat que he inclòs el nombre de pàgines que té cada llibre. Per què? No serveix absolutament per a res, només per a curiositat personal.<p></p><p>Així puc dir que el 2021 he llegit 33 llibres, gairebé 3 per mes, i que en total han sigut 9.558 pàgines.</p><p>Quins han sigut? A continuació la llista:</p><p><br /></p><p>1<span style="white-space: pre;"> </span>Res no és perfecte a Hawaii. Màrius Serra, 2016 (480 pàgs.)</p><p>2<span style="white-space: pre;"> </span>La vigília. Marc Artigau i Queralt, 2019 (317 pàgs.)</p><p>3<span style="white-space: pre;"> </span>Les trifulgues de l'Arthur Less. Andrew Sean Greer, 2019 (316 pàgs.)</p><p>4<span style="white-space: pre;"> </span>Sueño profundo. Banana Yoshimoto, 2006 (172 pàgs.)</p><p>5<span style="white-space: pre;"> </span>Charlas con Troylo. Antonio Gala, 1981 (337 pàgs.)</p><p>6<span style="white-space: pre;"> </span>El somni de l’astrònom. Robert Fàbregas i Ripoll, 2021 (154 pàgs.)</p><p>7<span style="white-space: pre;"> </span>Quiérete mucho, maricón. Gabriel J. Martín, 2016 (530 pàgs.)</p><p>8<span style="white-space: pre;"> </span>L'obscur adéu de Teresa Lanza. Toni Hill, 2021 (464 pàgs.)</p><p>9<span style="white-space: pre;"> </span>Lo que te pertenece. Garth Greenwell, 2018 (224 pàgs.)</p><p>10<span style="white-space: pre;"> </span>El Japón de los perros. Diversos, 2020 (206 pàgs.)</p><p>11<span style="white-space: pre;"> </span>Mi novio, un virus y la madre que me parió. Sebas Martín (210 pàgs.)</p><p>12<span style="white-space: pre;"> </span>Star Wars: Consecuencias. Chuck Wendig, 2015 (459 pàgs.)</p><p>13<span style="white-space: pre;"> </span>Largo pétalo de mar. Isabel Allende, 2019 (382 pàgs.)</p><p>14<span style="white-space: pre;"> </span>Miramar. Naguib Mahfuz, 1989 (288 pàgs.)</p><p>15<span style="white-space: pre;"> </span>L'historiador. Elizabeth Kostova, 2005 (672 pàgs.)</p><p>16<span style="white-space: pre;"> </span>Guia galàctica per a autoestopistes. Douglas Adams, 1994 (210 pàgs.)</p><p>17<span style="white-space: pre;"> </span>Solitud. Víctor Català, 1905 (218 pàgs.)</p><p>18<span style="white-space: pre;"> </span>El retorn d'Hug Roger. Assumpció Cantalozella, 2007 (325 pàgs.)</p><p>19<span style="white-space: pre;"> </span>COnviVIenDo 19 días. David Ramírez, 2020 (184 pàgs.)</p><p>20<span style="white-space: pre;"> </span>Banderes dels altres. J. N. Santaeulàlia, 2019 (270 pàgs.)</p><p>21<span style="white-space: pre;"> </span>En el contagi. Paolo Giordano, 2020 (80 pàgs.)</p><p>22<span style="white-space: pre;"> </span>Tsugumi. Banana Yoshimoto, 2008 (192 pàgs.)</p><p>23<span style="white-space: pre;"> </span>El Síndrome del impostor. Sandi Mann, 2020 (224 pàgs.)</p><p>24<span style="white-space: pre;"> </span>Els invisibles. Joan-Lluís Lluís, 2020 (128 pàgs.)</p><p>25<span style="white-space: pre;"> </span>El Crist de nou crucificat. Nikos Kazantzakis, 1967 (546 pàgs.)</p><p>26<span style="white-space: pre;"> </span>Primera persona del singular. Haruki Murakami, 2021 (216 pàgs.)</p><p>27<span style="white-space: pre;"> </span>Cobardes. Jesús Castro Lago, 2020 (106 pàgs.)</p><p>28<span style="white-space: pre;"> </span>Un país con tu nombre. Alejandro Palomas, 2021 (400 pàgs.)</p><p>29<span style="white-space: pre;"> </span>La biblioteca de la piscina. Alan Hollinghurst, 2020 (456 pàgs.)</p><p>30<span style="white-space: pre;"> </span>Una educació. Una memoir de Londres durant els setanta. Miquel Berga, 2021 (144 pàg.)</p><p>31<span style="white-space: pre;"> </span>La felicitat del llop. Paolo Cognetti, 2021 (160 pàgs.)</p><p>32<span style="white-space: pre;"> </span>Arkansas. David Leavitt, 1998 (224 pàgs.)</p><p>33<span style="white-space: pre;"> </span>Indiana Jones y la danza de los gigantes. Rob MacGregor, 2008 (264 pàgs)</p><div><br /></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><br /><p></p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-18459967773150209402021-12-31T18:33:00.002+01:002021-12-31T18:33:20.968+01:00Diari d'un empestat 4<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-Xrkfi2TDFoM/Yc89VrpM-BI/AAAAAAAAmpg/9VWeRunksMkAWftEA3PqykSlcTurNvwcgCNcBGAsYHQ/20210411_121412.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img data-original-height="4248" data-original-width="5664" height="300" src="https://lh3.googleusercontent.com/-Xrkfi2TDFoM/Yc89VrpM-BI/AAAAAAAAmpg/9VWeRunksMkAWftEA3PqykSlcTurNvwcgCNcBGAsYHQ/w400-h300/20210411_121412.jpg" width="400" /></a></div><p>L'ésser humà és savi, diuen, i que s'acostuma a tot, potser per això portar sis dies tancat a casa ja no em sembla tan terrible.</p><p>De totes maneres als matins, aprofitant que l'hivern ens ha donat una treva i fa un bon sol, surto al balcó a mirar la gent al parc, la que passa pel carrer, les gavines a les teulades, els veïns d'altres blocs... i veig que hi ha molta vida allà fora.</p><p>Però tot el que hi ha a l'exterior el que més enyoro ara mateix - sense comptar-hi les persones - és anar a caminar sense limitació de l'espai. </p><p><br /></p><p><br /></p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-9698072632299752802021-12-30T19:40:00.000+01:002021-12-31T18:33:53.097+01:00Diari d'un empestat 3<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjvxQw9rqXAMM55UJDtOmoNEf3DSN87ffL-xGLE4DFyFLUJz8oHH9JNrlyiAvm_fVQgrKCgZVp-QUUCtZsDJcwTFcF1gGIYfg8LF6BQXpISpvtBrwaFI59c6h3Npbv_KFVq7u6XmfljyY8jiDczIXD1wLkC-uXx5GF-bXIXAefMjxO0GqGDcatm3g=s701" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="395" data-original-width="701" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjvxQw9rqXAMM55UJDtOmoNEf3DSN87ffL-xGLE4DFyFLUJz8oHH9JNrlyiAvm_fVQgrKCgZVp-QUUCtZsDJcwTFcF1gGIYfg8LF6BQXpISpvtBrwaFI59c6h3Npbv_KFVq7u6XmfljyY8jiDczIXD1wLkC-uXx5GF-bXIXAefMjxO0GqGDcatm3g=w400-h225" width="400" /></a></div><br />Cinc dies convivint amb el covid i és com anar amb una muntanya russa: estàs més o menys bé i de cop et puja la febre i et quedes fet un nyap al sofà abrigat amb una manta sense fer res. Ni lectura, ni tele, tot et molesta i et cansa.<p></p><p>Avui, en el cinquè dia, el virus (fins aquest moment que escric) s'ha comportat i m'ha donat una treva - o és que va de baixa, potser 🤞 - res de febre al matí, de fet el primer cop en cinc dies que estava a 36,50º i he pogut fer una vida monàstica més o menys normal.</p><p>Els matins són bons. Fa sol. Els ocells canten als arbres. Les gavines es barallen a la piscina dels veïns. Els nens juguen al parc. La casa s'inunda de llum.</p><p>La tarda és fosca, llarga, depriment, cansada, avorrida, febril.</p><p>Els dies es fan llargs.</p><p>Espero que aviat es vegi la casella de sortida, que la de la presó ja la tinc molt vista.</p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-12032492343108392932021-12-29T19:43:00.003+01:002021-12-31T18:34:16.254+01:00Diari d'un empestat 2<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-FfUmc2ALuyo/YcypNM1jqMI/AAAAAAAAmpM/LNVrJk8XZLwtZbZbS3rtalKGsOjUsGtVQCNcBGAsYHQ/20210106_162439-03.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img data-original-height="1920" data-original-width="1525" height="400" src="https://lh3.googleusercontent.com/-FfUmc2ALuyo/YcypNM1jqMI/AAAAAAAAmpM/LNVrJk8XZLwtZbZbS3rtalKGsOjUsGtVQCNcBGAsYHQ/w318-h400/20210106_162439-03.jpeg" width="318" /></a></div>Beu molta aigua i liquids calents i pren-te un paracetamol si et trobes malament. <p></p><p>Aquesta va ser la recomanació de la metgessa quan em va dir que havia pillat el covid. En serio? Aigua i gelocatil? No es una mica el remei de la iaia, això? Encara com no em va dir: et fas un got de llet calenteta, un bon raig de brandy i un ou cru i a dormir!</p><p>És que les iaies són molt sàvies! </p><p>La llàstima és que l'alcohol no em vingui gens de gust ara mateix que si no... en canvi, d'aigua, començo a semblar una granota. Em sembla que en ma vida havia begut tanta aigua com aquests dies.</p><p> </p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-32751882215648640622021-12-28T19:54:00.000+01:002021-12-31T18:34:26.603+01:00Soc un empestat<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjYvOEQ8B-umwId6SGlQ9Qaev5MDpuL75-qd0ahKgjFD1e1AJE_mYH3q_BItP6rVpNUEph-UkPEdGUtURbaBhl8BM2ZwVKua3CiPFxMc6qPHEkuhMzfrCUqDPxAdGU8OspNGnI0M7M5SHpbvsx-wfyHIw0PsrmqlC8Vv2_UrYw4S0rEWzhsnjvdrQ=s900" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjYvOEQ8B-umwId6SGlQ9Qaev5MDpuL75-qd0ahKgjFD1e1AJE_mYH3q_BItP6rVpNUEph-UkPEdGUtURbaBhl8BM2ZwVKua3CiPFxMc6qPHEkuhMzfrCUqDPxAdGU8OspNGnI0M7M5SHpbvsx-wfyHIw0PsrmqlC8Vv2_UrYw4S0rEWzhsnjvdrQ=s320" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto <a href="https://www.eljueves.es/" target="_blank">El Jueves</a></td></tr></tbody></table><br />Finalment he caigut. <div><br /></div><div>De cop i volta em vaig posar a 38,50º de febre i amb mal estar a tot el cos. Jo pensava: encara sento les olors i noto el gust de les coses, serà un refredat. Sí, sí, tots els símptomes eren tan clars que era estúpid negar l'evident i el test d'antígens ho va acabar de confirmar: positiu en covid-19.</div><div><br /></div><div>No tinc ni idea de quina variant, però per les suors noctunes i pel fet de no haver perdut l'olfacte, diuen que ha de ser l'òmicron.</div><div><br /></div><div>Avui el putu virus ha decidit no donar-me febre, però a canvi m'ha regalat un fantàstic mal de coll i m'ha deixat sense veu. </div><div><br /></div><div>A veure demà quina sorpresa em guarda el mal parit.</div><div><br /></div><div>Mentrestant els mitjans de comunicació i el departament de salut et fan sentir com un empestat, un pària de la societat, com si haver pillat el covid hagués sigut culpa meva, pel meu mal cap. Doncs no senyors, tinc les dues vacunes, tenia hora per la tercera i sempre he anat amb cura i mascareta, i tot així l'he agafat, per tant no ha estat per culpa meva.</div><div><br /></div>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-17270356004268743642021-11-29T20:32:00.005+01:002021-11-29T20:32:34.245+01:00... i em va llepar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-fGuveqh2OSU/YaUqs0T3p_I/AAAAAAAAlr0/jOQ4Cq93HWYYeswo60Bv_1Z9gRkDkNCHwCPcBGAsYHg/s4618/20211127_132033.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4618" data-original-width="3464" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-fGuveqh2OSU/YaUqs0T3p_I/AAAAAAAAlr0/jOQ4Cq93HWYYeswo60Bv_1Z9gRkDkNCHwCPcBGAsYHg/w300-h400/20211127_132033.jpg" width="300" /></a></div><br /><p>Sé que direu que sóc molt de ciutat, que voleu que us digui, doncs sí. </p><p>Dissabte vaig anar a una fira agrícola i, a part de tractors i eines del camp, hi havia una secció amb animals de granja i cavalls en exposició i jo que a la que veig un bitxo no me'n puc resistir, allà que m'hi vaig. </p><p>(No entraré a valorar la conveniència o no d'exposar animals vius en una fira)</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-F9HLjtaPvBo/YaUoX2OhbjI/AAAAAAAAlrg/HFt5Y5b2iMATe-99UYJjQs0ditAngx6uACPcBGAsYHg/s4618/20211127_131936.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4618" data-original-width="3464" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-F9HLjtaPvBo/YaUoX2OhbjI/AAAAAAAAlrg/HFt5Y5b2iMATe-99UYJjQs0ditAngx6uACPcBGAsYHg/w300-h400/20211127_131936.jpg" width="300" /></a></div><br /><p>Els cavalls, com és habitual, estan ben acostumats als humans i curiosos de mena, s'hi van apropar a veure si els hi donavem alguna cosa de menjar. No els hi vam donar res, però es van deixar acariciar igual.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Qk2emDhowuc/YaUoCRZ4vQI/AAAAAAAAlrY/MqOugnA0foEtxtZbNVe2HhO-ZQkJsOnHgCPcBGAsYHg/s4618/20211127_131903.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4618" data-original-width="3464" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-Qk2emDhowuc/YaUoCRZ4vQI/AAAAAAAAlrY/MqOugnA0foEtxtZbNVe2HhO-ZQkJsOnHgCPcBGAsYHg/w300-h400/20211127_131903.jpg" width="300" /></a></div><br /><p>A prop seu, en un altre tancat, hi havia uns porquets, unes ovelles, gallines, una vaca i dos vedells. M'hi vaig apropar als vedells perquè eren realment entranyables. Un, el negre, anava a la seva. L'altre, el tacat, s'hi va apropar quan em vaig ajupir davant la taca i va acostar el morro. Li vaig tocar sobre el cap, entre els ulls i a sota el morro, com a la Nit li agradava tant. El vedell es deixava fer quan de cop i volta treu una llengua llarga i em va llepar la mà, igualment com faria un gos quan l'acarícies. Em va sorprendre molt, no m'ho esperava (i aquí és on demostro que sóc de ciutat) que un vedell fes una cosa com aquesta.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-bECTAaA-A-4/YaUmg0jOXTI/AAAAAAAAlqU/-HXXhKHSxbcNpKzhCERN_Yf63gaJDgzewCLcBGAsYHQ/s2016/IMG-20211127-WA0007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="2016" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-bECTAaA-A-4/YaUmg0jOXTI/AAAAAAAAlqU/-HXXhKHSxbcNpKzhCERN_Yf63gaJDgzewCLcBGAsYHQ/w400-h300/IMG-20211127-WA0007.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p>Ostres! Com podré menjar carn de vedella a partir d'ara? És hora de plantejar-se seriosament deixar de menjar animals. </p><p>I no, no em faré vegà, m'agrada massa el formatge!</p><p><br /></p><p><br /></p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-43785200891387377702021-10-05T16:35:00.002+02:002021-10-05T16:35:00.234+02:00Vull captar aquest temps...<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-H_zKnvwuBm0/YVxGuqf7LyI/AAAAAAAAjRw/14_MBIvtQ3o68cCMLjJ5-yKlGRrfexDkwCLcBGAsYHQ/s953/Sense%2Bt%25C3%25ADtol.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="953" data-original-width="593" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-H_zKnvwuBm0/YVxGuqf7LyI/AAAAAAAAjRw/14_MBIvtQ3o68cCMLjJ5-yKlGRrfexDkwCLcBGAsYHQ/s320/Sense%2Bt%25C3%25ADtol.png" width="199" /></a></div><p>Vull captar aquest temps que s'esvaeix i que mai més no tornarà, per fixar-lo en la meva memòria per sempre més. Experiències viscudes que desapareixeran com la sorra entre els dits.</p><p></p><p>El present és ara i ja és passat, però el passat ens fa ser qui som i qui serem. Temps és el que ja hem tingut i que no sabem si tornarem a tenir i, en tot cas, mai serà el mateix. Diferent sí, però no el mateix.</p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com1Salt, Girona, Espanya41.970064699999988 2.792920313.659830863821142 -32.3633297 70.280298536178833 37.9491703tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-45567394636797192352021-09-27T16:28:00.001+02:002021-09-27T16:28:00.251+02:00Buscaré...<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-0r-sD1aLca4/YVFzEqxQ8UI/AAAAAAAAjRE/gcDFPQTD4FcZs1xucJFewlc8mHLbXA5DwCLcBGAsYHQ/s633/Deric%252C%2Bit%2527s%2Bme%2Bo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="632" data-original-width="633" height="399" src="https://1.bp.blogspot.com/-0r-sD1aLca4/YVFzEqxQ8UI/AAAAAAAAjRE/gcDFPQTD4FcZs1xucJFewlc8mHLbXA5DwCLcBGAsYHQ/w400-h399/Deric%252C%2Bit%2527s%2Bme%2Bo.png" width="400" /></a></div><br /><p></p><h2 style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;">Buscaré el teu nom en les pàgines de mil llibres</span></h2>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-28999902399498247222021-09-23T20:22:00.002+02:002021-09-23T20:22:29.521+02:00i menjarem una poma...<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-eNfn9EMJ1XQ/YUzFJ3LAc1I/AAAAAAAAjOs/PFNzkbGXX0IzVEWGDAtnjerLsqD3Z_3bwCLcBGAsYHQ/s1920/E_6AE1jVgAYXvR_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="1518" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-eNfn9EMJ1XQ/YUzFJ3LAc1I/AAAAAAAAjOs/PFNzkbGXX0IzVEWGDAtnjerLsqD3Z_3bwCLcBGAsYHQ/w316-h400/E_6AE1jVgAYXvR_.jpg" width="316" /></a></div><br /><p></p><h2 style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: #eeeeee; font-family: arial; font-size: medium;"><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Record</span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">o</span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
aquell capvespre d'estiu quan passejàvem </span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">pel
camí de sortida del poble,</span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
</span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">entre
camps de pomeres i, de sobte et vas aturar, vas acostar-te a un arbre
mirant a banda i banda no t’enxampés el pagès i vas arrencar dues
pomes vermelles, en vas atansar una i em vas dir «dormirem a la
platja i quan surti el sol ens banyarem i menjarem una poma amb olor
d’estiu i color d’albada». Aquell dia vaig saber que eres tu,
que sempre series tu.</span></span></span></span></span></h2>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-89757335025626888992021-09-07T17:00:00.001+02:002021-09-07T17:00:00.211+02:00El meu Jean-Paul Belmondo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-WfVsNqqWVis/YTcxFkUM6eI/AAAAAAAAjKE/uNzUcwSNM7Yggv2dSFYSMKKaJJ7lGF3WQCLcBGAsYHQ/s1600/968b14fa-c66d-4b38-a89c-d678ba635e21_16-9-aspect-ratio_1600w_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-WfVsNqqWVis/YTcxFkUM6eI/AAAAAAAAjKE/uNzUcwSNM7Yggv2dSFYSMKKaJJ7lGF3WQCLcBGAsYHQ/w640-h360/968b14fa-c66d-4b38-a89c-d678ba635e21_16-9-aspect-ratio_1600w_0.jpg" width="640" /></a></div><br />Titulo aquesta entrada com a <a href="https://www.imdb.com/name/nm0000901/?ref_=nv_sr_srsg_0" target="_blank">Jean-Paul Belmondo</a>, però no parlaré de la vida i obra d'aquest actor francès, amb cara de trapella entranyable, mort el passat 6 de setembre, sinó del que significa per a mi.<div><br /></div><div>Era d'aquells actors que sempre que el veia en una pel·lícula (normalment a la tele), m'hi quedava enganxat només per veure'l a ell (guapo, però no gaire) amb aquest posat d'estar actuant "perquè és el que toca, però no m'importa gens el que faig" fins al punt que en més d'una ocasió se'n reia d'ell mateix, cosa ben sana.</div><div><br /></div><div>Crec que la seva primera pel·lícula que vaig veure va ser <i><a href="https://www.imdb.com/title/tt0059831/?ref_=nm_flmg_act_50" target="_blank">Las Tribulaciones de un chino en China</a></i>, una pallassada de pel·lícula passada de voltes, però que en la ment d'un nen de 10 anys, va quedar ben gravada de tal manera que recordo perfectament està mirant-la, amb qui i on:</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-J5KZHUcQjdU/YTcxh4gqafI/AAAAAAAAjKM/7fwEn_pGgu4cg5YnqksCPBRGG960Hf3uACLcBGAsYHQ/s721/Las_tribulaciones_de_un_chino_en_China-730250238-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="721" data-original-width="539" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-J5KZHUcQjdU/YTcxh4gqafI/AAAAAAAAjKM/7fwEn_pGgu4cg5YnqksCPBRGG960Hf3uACLcBGAsYHQ/w299-h400/Las_tribulaciones_de_un_chino_en_China-730250238-large.jpg" width="299" /></a></div><br /><div>Era un dissabte al vespre i estàvem a la casa de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Palau-solit%C3%A0_i_Plegamans" target="_blank">Palau de Plegamans</a> (llavors encara no era "i Solità"). Els pares tenien un matrimoni amic amb qui els vespres dels dissabtes es reunien en una casa o una altra a fer-la petar i jugar una mica a les cartes, al pòquer, amb apostes màximes de 25 pessetes. </div><div><br /></div><div>L'altre matrimoni tenien una filla, la Susanna, que en aquella època era la meva amiga de l'ànima i mentre ells jugaven, nosaltres ens entreteníem a la nostra manera. </div><div><br /></div><div>Normalment no ens quedàvem al menjador, amb els pares, preferíem jugar al garatge o al jardí, però aquell dissabte ho vam fer, suposo que era hivern o feia fred, perquè la llar de foc era encesa. La tele estava posada i començaven a fer la pel·lícula dels dissabtes a la nit a TVE1. No acostumàvem a mirar-la, però ens deuria cridar l'atenció el títol de la pel·lícula <i>Las Tribulaciones de un chino en China</i> i vam començar a prestar atenció.</div><div><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-XRphSoDxKq0/YTcxr6HpoxI/AAAAAAAAjKQ/6qSA1Yy1aDoRuceOZi8vxkXXwWYKBryPwCLcBGAsYHQ/s1200/Las_tribulaciones_de_un_chino_en_China-748509022-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="795" data-original-width="1200" height="424" src="https://1.bp.blogspot.com/-XRphSoDxKq0/YTcxr6HpoxI/AAAAAAAAjKQ/6qSA1Yy1aDoRuceOZi8vxkXXwWYKBryPwCLcBGAsYHQ/w640-h424/Las_tribulaciones_de_un_chino_en_China-748509022-large.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una escena de Las tribulaciones de un chino en China</td></tr></tbody></table><br /><div>Des del minut zero que no vam poder apartar la vista de la petita pantalla de la tele en blanc i negre que teníem a Palau i durant els 104 minuts que dura la pel·lícula (exceptuant anuncis) no vam parar de riure i cridar com bojos davant de les bajanades i les boges aventures d'un fantàstic Belmondo a "l'exòtica" Xina. </div><div><br /></div><div>Vam gaudir com mai, fins al punt que la pel·lícula ens va durar dies i dies en que els nostres jocs pels carrers i jardins de les cases, reproduïen, a la nostra manera infantil, les seves aventures. Jo era en Belmondo i la Susanna, l'<a href="https://www.imdb.com/name/nm0000266/?ref_=tt_cl_t_2" target="_blank">Úrsula Andress</a>.</div><div><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-2RGvTJ8xXbQ/YTcx5fRgG2I/AAAAAAAAjKY/gHet2eXKsYcJezxY1pqyr7pl5bBropOSwCLcBGAsYHQ/s980/Las_tribulaciones_de_un_chino_en_China-309083023-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="639" data-original-width="980" height="418" src="https://1.bp.blogspot.com/-2RGvTJ8xXbQ/YTcx5fRgG2I/AAAAAAAAjKY/gHet2eXKsYcJezxY1pqyr7pl5bBropOSwCLcBGAsYHQ/w640-h418/Las_tribulaciones_de_un_chino_en_China-309083023-large.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">L'Úrsula i en Jean-Paul durant un descans del rodatge de <i>Les tribulations d'un chinois en Chine</i></span></td></tr></tbody></table><br /><div>No he tornat a veure mai més la pel·lícula i segurament si ho fes no em produiria les mateixes sensacions, però el seu esperit ha perdurat inalterable fins avui en la meva ment, només superat (i amb escreix) per un successor seu: <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Indiana_Jones" target="_blank">Indiana Jones</a>.</div><div><br /></div>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-70677359683454019242021-07-18T09:35:00.007+02:002021-07-18T09:35:00.205+02:00Sant Frederic<p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-5Esb1bTveyA/YPAPkgYQ_qI/AAAAAAAAjGg/9CaUaTP0HCEnOBmeWrwrGCatP1rAaV6lACLcBGAsYHQ/s526/img-Saint-Frederick-of-Utrecht%2B%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="526" data-original-width="300" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-5Esb1bTveyA/YPAPkgYQ_qI/AAAAAAAAjGg/9CaUaTP0HCEnOBmeWrwrGCatP1rAaV6lACLcBGAsYHQ/s320/img-Saint-Frederick-of-Utrecht%2B%25281%2529.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sant Frederic d'Utrecht</td></tr></tbody></table></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">El Frederic al qual fa referència el santoral és el bisbe
d’Utrecht, màrtir, besnét del rei Radbod de Frísia, avui una de
les nacions sense estat situada a vora del riu Rin, a cavall entre
els Països Baixos i Dinamarca.</p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">Home exageradament
pietós i auster, quan va morir el bisbe Ricfrid d’Utrecht va ser
escollit com a 8<sup>è</sup> bisbe a Saint Willibrord, però va
declarar que no es veia capacitat ni digne per aquest càrrec i el va
rebutjar. No obstant l’emperador Lluís el Pietós, fill de
Carlemany, el va obligar a acceptar i així l’any 820 va ser
investit bisbe d’Utrecht a la ciutat d’Aix-la-Chapelle
(Aquisgrà).</p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">La seva primera
funció com a bisbe va ser intentar eliminar les restes d’arrianisme
que quedaven al nord d’Europa i evangelitzar els pobles
neerlandesos septentrionals.</p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">Això i el fet
d’enfrontar-se a l’esposa de l’emperador Lluís, Judit de
Guelph, pels seus escàndols sexuals i adulteri amb Bernard, comte de
Barcelona, li van comportar molts enemics que volien acabar amb ell,
sobretot l’emperadriu.</p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">El 17 de juliol de
l’any 838, després de dir missa a l’església de Sant Salvador
(anomenada Oude-Munster, a Utrecht) i mentre era davant de l’altar
de Sant Joan Baptista resant, se li acostaren uns sicaris contractats
per l’emperadriu Judit i el van apunyalar mortalment. Segons la
tradició, va voler perdonar als seus assassins i no va cridar per
ajudar-los a fugir. Quan va ser descobert pels fidels que quedaven a
l’església, no van poder fer res per salvar-li la vida i va morir
a la matinada del dia 18.</p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">Va ser enterrat a la
mateixa església i considerat màrtir i venerat com a sant des del
primer moment. El seu cos va estar a la mateixa tomba fins al segle
XVI quan, amb la Reforma protestat, va ser profanada i el cos va
desaparèixer per sempre més.</p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br /></p>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-vUkU3CajKBY/YPAP3xiD4-I/AAAAAAAAjGw/LoQ-gN9MQ7gX6efzEk6l4H1Wk8Y8AH2XgCLcBGAsYHQ/s1277/frederic%2Bbarcelona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1277" data-original-width="911" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-vUkU3CajKBY/YPAP3xiD4-I/AAAAAAAAjGw/LoQ-gN9MQ7gX6efzEk6l4H1Wk8Y8AH2XgCLcBGAsYHQ/s320/frederic%2Bbarcelona.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Goigs de Sant Frederic</td></tr></tbody></table><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><b>CURIOSITAT</b></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">Sembla que una
relíquia de Sant Frederic es conserva actualment a Barcelona, a
l’església dels Sants Just i Pastor, gràcies a l’Associació
Il·lustre Societat Sant Frederic.</p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">Aquesta societat va
ser fundada l’any 1878 per un grup de Frederics barcelonins,
encapçalat per mossèn Frederic Febrer i Llampallas, Beneficiat de
la parròquia dels Sants Just i Pastor, i el sr. Frederic Miracle i
Carbonell, amb la intenció de mantenir la devoció del sant i
aplegar les persones que porten per nom de pila, Frederic.</p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">El juliol de 1882,
en l’esmentada parròquia, el bisbe de Barcelona, José María
Urquinaona, va beneir la imatge de Sant Frederic amb la seva relíquia
i l’any següent, el 1883, s’inaugurà una capella amb un retaule
amb quatre quadres representant escenes de la vida de Sant Frederic
que envolten la seva imatge.</p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">Informació extreta
del web
<a href="https://catholicsaints.info/butlers-lives-of-the-saints-saint-frederic-bishop-of-utrecht-martyr/">https://catholicsaints.info/butlers-lives-of-the-saints-saint-frederic-bishop-of-utrecht-martyr/</a> i del text «Nota
històrica de Sant Frederic» de Frederic Sagués i Batista
(1998/02/02)</p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">Martí Albanell,
Frederic, «Vida, culto y Sociedad de San Federico». Barcelona, 1928</p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com2Barcelona41.3850639 2.173403515.288454659655642 -32.9828465 67.481673140344355 37.3296535tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-4641938482345614262021-06-14T16:59:00.001+02:002021-06-14T16:59:00.205+02:00Una creu solitària<p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-u1GjdVLKy-8/YMcC5DP6DvI/AAAAAAAAhco/VTr6bS2XYGA6n_hIXvlBbgxI4cRULxhYACLcBGAsYHQ/s2048/20210606_130416.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1496" data-original-width="2048" height="293" src="https://1.bp.blogspot.com/-u1GjdVLKy-8/YMcC5DP6DvI/AAAAAAAAhco/VTr6bS2XYGA6n_hIXvlBbgxI4cRULxhYACLcBGAsYHQ/w400-h293/20210606_130416.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Escala (2021) Photo by Deric1012</td></tr></tbody></table><br />Les creus que trobes a les carreteres sempre m'han donat mal rotllo (certament són dissuasòries, però les trobo fora de lloc, cal?), ara bé, quan aquesta creu te la trobes en una roca a tocar del mar, la cosa (per a mi), canvia. M'intriga i se'm dispara la imaginació. Que deuria passar? Un naufragi? El record a algú que estimava el mar i aquella costa en concret?</p><p>Aquesta en concret està a la costa empordanesa, a l'Escala, en el camí que va del poble fins a la punta Montgó, on la costa és abrupta i el mar ple d'esculls. Està en una roca a força altura, en un lloc discret que passa fàcilment desapercebut. La creu de fusta està força bé, però el Sant Crist ha desaparegut menjat per les onades, la sal i la tramuntana, igual que els petits quadradets que possiblement eren les fotografies dels homenatjats. N'hi ha 7. La creu té les inicials NI, KA, IC, XC, un criptograma de la tradició grega que significa IC XC "Iesous Xristos", el nom de Jesús en grec; i NIKA, també del grec, que significa vèncer, conquerir. Per tant, el criptograma fa referència a la victòria de Jesucrist sobre la mort.</p><p>No costa gent posar-hi imaginació: una nit de llevantada, una petita barca amb set pescadors, els esculls invisibles sota les onades i un cop de mar contra les roques...</p><p>Llàstima no tenir identificades les persones a qui van dedicar aquesta creu. Les deu recordar algú encara en una nit de tramuntana?</p><p><br /></p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-25607983691002580542021-03-24T20:53:00.006+01:002021-03-24T20:55:29.936+01:00NIT<p><span style="background-color: white; color: #262626;"><span style="font-family: helvetica;"></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-xpia4QfjGbw/YFuYdaZvojI/AAAAAAAAgq8/dlYQ5RHJKckfdcs-LvHrQyhd8htAAAHbgCLcBGAsYHQ/s2048/20201206_123943.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Nit, una gosseta schanuzer miniatura a la platja" border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-xpia4QfjGbw/YFuYdaZvojI/AAAAAAAAgq8/dlYQ5RHJKckfdcs-LvHrQyhd8htAAAHbgCLcBGAsYHQ/w480-h640/20201206_123943.jpg" title="Nit" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nit</td></tr></tbody></table><span style="background-color: white; color: #262626;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></span><p style="text-align: left;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="background-color: white; color: #262626;"><span>A partir d'ara la nit, serà la Nit i tu seràs allà per estar amb nosaltres per sempre més, dins del nostre ❤. </span></span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="background-color: white; color: #262626;"><span>Espero que allà on hagis anat et donin tots els plàtans del món. 💙💙💙</span></span></span></p><p style="text-align: left;"></p><p style="text-align: left;"><span style="background-color: white; color: #262626;"><span style="font-family: helvetica;">Et trobarem molt a faltar, bitxeta.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="background-color: white; color: #262626;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="background-color: white; color: #262626;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></span></p>Derichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.com4