Abans de res he de dir que no he llegit El tiempo entre costuras, la primera novel·la de María Dueñas de la qual tothom parla tan i tan bé. El meu primer contacte amb aquesta autora ha estat amb la seva segona novel·la, Misión olvido, i a mi m'ha agradat i l'he llegit molt ràpidament, tot i els comentaris negatius que havia sentit.De totes maneres hi ha algunes coses del llibre que no m'han convençut gaire, però que en cap cas desmereixen la totalitat de l'obra.
A Misión olvido, una professora universitària que té la vida més o menys solucionada, veu com aquesta se li desmorona el dia que el seu marit marxa de casa per anar amb la seva amant. Ella, desesperada, decideix posar terra per mig, en aquest cas, aigua, i se'n va als Estats Units a fer de becària per classificar i ordenar el fons d'un professor universitari, espanyol exhiliat durant la guerra, mort anys abans. Allà coneix una sèrie de personatges diferents, però tots amb un tret en comú: tenen un passat i algunes coses per oblidar. I a partir d'aquí comencem un recorregut per la vida i el passat dels diferents personatges, entrellaçant unes històries amb unes altres fins arribar al final en que tot cobra un sentit més o menys clar.
Com he dit, hi ha coses que no m'han convençut. Una d'elles és la fugida de la protagonista. Si bé és el desencadenant de la història, el motiu és massa simple, massa forçat: descobreix la infidelitat del marit i de seguida fuig deixant-ho tot sense afrontar en cap moment el que passa. És poc real, no em crec el motiu en cap moment.
La història d'amor de joventut del personatge de Daniel Carter, és una mica folletinesca, una mica Romeo i Julieta, resolta d'una forma totalment iversemblant tot i que reflecteix molt bé una societat i una época com és l'espanyola de finals dels anys 50. També em sembla una mica forçada la relació de Daniel amb la protagonista, en època actual, un home de més de seixanta anys que sembla que tingui vint-i-cinc, i sobretot, desmesurada la reacció de la protagonista en assabentar-se de l'engany de Daniel, un engany d'altra banda, totalment comprensible i que, en principi, no l'afecta per res.
I la darrera cosa que no m'ha agradat ha estat el final, l'excusa de la missió Olvido, perquè és només això: una excusa que no aporta res a la història.
Però, a part de tot això, és una novel·la entretinguda, que passa bé i et fa gaudir de bones estones de lectura.
Comentaris
Besitos