Discusions entorn d'un llibre


Aquesta tarda he anat a fer el cafè amb una colla d'amics els quals feia mesos que no veia i parlàvem de projectes passats, presents i futurs i, com no, de llibres. Dos d'ells feia poc que havien acabat de llegir El mundo en una botella i, de cop i volta, han començat a parlar del llibre i discutir sobre el perquè l'Unai (el protagonista) actua com ho fa i sobre el final del llibre. A un d'ells li agradava el final, a l'altre no. 

La discussió ha durat una estona fins que un tercer ha dit que després de sentir-los parlar, li havien entrat moltes ganes de llegir-lo, perquè mai els havia sentit discutir tan apassionadament sobre un llibre i hem rigut tots plegats.

És difícil de descriure el que se sent quan algú parla d'un personatge creat per mi com si fos una persona real, simplement m'ha encantat perquè he vist que l'Unai té vida pròpia més enllà de les lletres escrites en un full.

Comentaris

Joana ha dit…
El tinc demanat i en quant arribi el llegiré....Ara amb més ganes
Bona nit Frederic
Belén ha dit…
Tiene que ser un gustazo, la verdad... y para aprender a comprender mejor tu personaje, que tiene su vida propia más allá de lo que tu creaste...

Besicos
Rita ha dit…
La veritat és que és així mateix. A mesura d'anar-lo llegint, te'l vas fent com teu, l'Unai. I et vénen ganes de parlar amb ell, de fer-li veure les coses, de donar-li un cop de mà.

De debò que és un personatge que acabes veient-lo.

Bé, ja saps que em va agradar aquest llibre i sobretot em va enganxar.

Confesso que amb el final tampoc em vaig quedar massa contenta, però bé, és molt real, podria passar perfectament...
Petons, Deric!
Marta ha dit…
Deric
amb moltes ganas de llegir-lo, a veure si el trobo!!!.
petonets, molts, sempre
Sufur ha dit…
Por fin me he hecho con el libro, en mi última visita a Madrid... ya está en lista de lectura :-)
Bargalloneta ha dit…
i tant que ha de ser fantàstic... de la teva pròpia imaginació és crea un personatge real amb el qual els teus amics s'identifiquen... això ha de ser genial....
petons
Pakiba ha dit…
Aixo es lo genial de un bon llibre,que t'agradi tant que el puguis sentir.
Enhorabona.
nimue ha dit…
ueee! uns dies fora i quan torne em trobe que has tornat! :)))
visca!!
lisebe ha dit…
I tant que deu ser apasionant sentir-se així quan parlan d'un fill teu oi??

M'encanta com has posat el bloc!

Petonets guapíssim
Filadora ha dit…
Ei!!! has tornat!!! :)))