Aquesta tarda he anat a fer el cafè amb una colla d'amics els quals feia mesos que no veia i parlàvem de projectes passats, presents i futurs i, com no, de llibres. Dos d'ells feia poc que havien acabat de llegir El mundo en una botella i, de cop i volta, han començat a parlar del llibre i discutir sobre el perquè l'Unai (el protagonista) actua com ho fa i sobre el final del llibre. A un d'ells li agradava el final, a l'altre no.
La discussió ha durat una estona fins que un tercer ha dit que després de sentir-los parlar, li havien entrat moltes ganes de llegir-lo, perquè mai els havia sentit discutir tan apassionadament sobre un llibre i hem rigut tots plegats.
És difícil de descriure el que se sent quan algú parla d'un personatge creat per mi com si fos una persona real, simplement m'ha encantat perquè he vist que l'Unai té vida pròpia més enllà de les lletres escrites en un full.
Comentaris
Bona nit Frederic
Besicos
De debò que és un personatge que acabes veient-lo.
Bé, ja saps que em va agradar aquest llibre i sobretot em va enganxar.
Confesso que amb el final tampoc em vaig quedar massa contenta, però bé, és molt real, podria passar perfectament...
Petons, Deric!
amb moltes ganas de llegir-lo, a veure si el trobo!!!.
petonets, molts, sempre
petons
Enhorabona.
visca!!
M'encanta com has posat el bloc!
Petonets guapíssim