Un tipo serio



Sé que el que diré no sentarà bé a moltes persones i que alguns em titllaran d'ignorant, potser sí, però què voleu que us digui, a mi, Un tipo serio, m'ha avorrit.

No puc dir que no m'hagi agradat però tampoc que ho hagi fet. El cúmul de desgràcies que li passa al protagonista se surt de mare i és que de tan bo, és idiota. Em recordava el Truman de El Show de Truman, i no m'he tret aquesta sensació durant tota la pel·lícula, fet que ha ajudat que estigui ambientada a la dècada dels 50-60.

Sembla ben bé un catàleg de la llei de Murphy. I, per arrodonir-ho, a sobre acaba com el rosari de l'Aurora: gairebé dues hores de pel·lícula per acabar amb la sensació que es deixen coses per explicar, potser les més interessants, les que podran fer reaccionar d'un cop per tots al protagonista.

No sé, visualment és impecable, està ben dirigida i els actors impecables, però a mi els Coen no m'entusiasmen.

Amb No es país para viejos ja vaig dir que no m'enxamparien més, per mi, és una pel·lícula detestable per molt ben dirigida i interpretada que estigui. No vaig poder amb ella, i he tornat a caure.

En fi, ja he dit que em qualificarieu d'ignorant, cinematogràficament parlant...

Comentaris

Striper ha dit…
La ignorancia al art no existeix agrada o no agrada i punt, no a tothom ñi agrada, Velazquez, ni buñuel, ni miro, ni pau casals..
Unknown ha dit…
A mi no em va entusiasmar tampoc. De fet, sortint del cinema vaig dir que no m'havia agradat. Després, pensant-hi, encara la vaig trobar passable. Però no és el millor dels Coen, la veritat.
Ja has pogut veure que a mi tampoc m'ha agradat. Totalment prescindible.
Lisebe ha dit…
Doncs a mí el Show de Truman la vaig veure una vegada ino em va dir res, igual no em va tresmetre el que volia el autor, i llegit al bloc de'n Jordicine sobre el llibre que per cert em pensava que era una peli, igual es que l'argument em sonaba a la peli de marras.

No es que en cridi l'atenció pero la deixo en sustens.......

Petons Deric
estrip ha dit…
no la aniré a veure!