Empúries, moll grec. Foto: Deric
Ahir vaig passar per davant del tanatori de Salt i vaig pensar que no hi vull anar mai a aquest lloc, ni pel meu propi peu ni que m'hi portin i m'ha vingut al cap un pensament d'aquells macabres: no sé on vull que m'enterrin.
A Salt hi vaig venir a petar de casualitat i, tot i que hi estic bé, no vull acabar els meus dies en aquest poble amb aspiracions de ciutat i menys encara que m'enterrin aquí. Però, llavors, on? On vull que m'enterrin? D'on sóc jo? A Barcelona? No perquè el cementiri està a Cerdanyola i a mi no em lliga res a Cerdanyola. On? Ni idea.
Podria demanar que ho fessin a Palau de Plegamans on vaig passar la meva infantesa i vaig ser feliç però fa masses anys d'allò i ja no em lliga res a aquell poble.
A L'Escala? Es un lloc que m'agrada molt però hi tinc una relació d'amor/odi amb el poble: per una banda m'hi sento a gust i per l'altre, els seus habitants mai han fet un pas per fer-me fàcil l'estancia al seu poble.
Per tant, decideixo que no vull que m'enterrin, sinó que m'incinerin. En broma he dit alguna vegada que les meves cendres les llencin pel vàter i així no donaré gaire maldecaps però potser a qui ho hagi de fer (espero que d'aquí molts i molts i molts anys) no ho vulgui fer per allò que no li embussi el vàter...
Millor serà que pensi un racó d'aquells on m'agrada tornar-hi, on m'hi senti realment a gust: un bosc, una muntanya, una platja, un... ¿? No hi ha cap? No pot ser que no hi hagi cap lloc que sigui "el meu lloc"!!!!! Doncs és així.
Bé, ara que penso, sí que hi ha un lloc que m'atreu especialment i torno cap a L'Escala, em refereixo a l'antic moll grec, aquell tall de mur que hi ha al mig de la platja, un lloc on, quan estiuejava allà, m'agradava pujar-me i mirar al meu voltant i imaginar-me el port de la ciutat d'Empúries en ple rendiment, ple de vaixells grecs...
Sí, aquell pot ser un bon lloc si és que en el futur no trobo un de millor.
Millor serà que pensi un racó d'aquells on m'agrada tornar-hi, on m'hi senti realment a gust: un bosc, una muntanya, una platja, un... ¿? No hi ha cap? No pot ser que no hi hagi cap lloc que sigui "el meu lloc"!!!!! Doncs és així.
Bé, ara que penso, sí que hi ha un lloc que m'atreu especialment i torno cap a L'Escala, em refereixo a l'antic moll grec, aquell tall de mur que hi ha al mig de la platja, un lloc on, quan estiuejava allà, m'agradava pujar-me i mirar al meu voltant i imaginar-me el port de la ciutat d'Empúries en ple rendiment, ple de vaixells grecs...
Sí, aquell pot ser un bon lloc si és que en el futur no trobo un de millor.
Comentaris
quan es va morir la meva àvia , em va tocar en herència quatres nínxols a Vilajuïga , al peu de les Alberes . M' en sobren tres . Són assoleiats i el cementiri és de país pobre i vell , però té un enorme encant . Al centre hi ha un gran xiprer .
Tindries com a veins el meu avantpassat Dom Delfín Donadiu i Puignau , important propietari rural i filòsof ara oblidat i professor de llengues semítiques de l' Universitat de Barcelona , i per l'altre , algun altre parent Rahola de Cadaqués . Podríeu parlar en llatí , greg i hebreu tota la eternitat , de història , i altres collonades que quan s' està mort no serveixen per a res .
Estaries en família , entre amics .
Ja ho sabs ; si t' ho repenses , l' oferta és oberta a tothom .
Jo encara m'estic pensant on vull que m'enterrin o incinerin, així que de moment, si encara no m'he decidit quan succeeixi, li passo el mort als qui quedin vius :P
Aquí a Piera trobo que encara que es el lloc a on visc i em trobo molt bé tampoc em fa gracia que m'enterrin al cementiri envoltada de vinyes.
I sempre he pensat donar els meus organs que estiguin sans a altres persones que els necessitin i la resta que el cremin i punt.
No tinc cap interés a tenir una lápida i epitafi.
Crec en la vida.. i despres de morta ja dona igual el que facin..
Marc, és una opció passar el "mort" als que quedin! ;)
Lisebe, envoltada de vinyes i benvent tot el vi que et vingui de gust!
Albert, és cert, millor donar els que estiguin sans.
Striper, a mi em fa iuiu pensar en tot això, la veritat.
Xexu, has donat amb el clau, "la solució és no morir-se fins que ho tinguis clar", així que procuraré no tenir-ho clar en molt i molt de temps.
Un que ha vist, hi ha d'haver moments per pensar en tot, no?
Nimue, millor estar tota l'eternitat a l'aire lliure.
Es buen sitio, piénsalo
Besicos
Però mai sabem quan ens pot tocar l'hora.
La família té una tomba de fa aaaaaaaanys i segurament les meves restes aniran allà. A un cementeri de Palma que és petit, familiar (si podem considerar així un lloc com aquest) i personal.
Però és cert que si no ho deixes escrit, una vegada mort, la feina i els mals de cap son d'els que s'hi queden. A mi, ja no m'afectarà massa !!!!!
¡¡¡Quin trui !!!
Landsbury, a que no?
Miquel Àngel, jo és que no vull un macrocementiri. Ja puc dir que després faran el que voldran i com jo no podré protestar...
Jordi, tampoc em fa gracia que em desquartitzin com un vedell.
Jo sempre he pensat que m'agradaria que els amics llencessin les meves cendres des del punt més alt del Penyagolosa, el cim emblemàtic del País Valencià, i pels mateixos motius que tu.
Però, oi que no hi tenim pressa? ;-)