Amb la mort de Modest Cuixart m'he fet aquesta reflexió: a Catalunya ens estem quedant sense artistes genials? Dalí, Miró, Montalban, Moix, Ribas, Rodoreda, Cugat, Sabater... tants i tants noms que han passat pel món contribuint amb la seva genialitat a fer la nostra vida una mica millor.
Intento pensar en gent en actiu que sigui tan genial com ells i realment em costa trobar un nom, si més no, tant conegut com ells. És cert que hi ha molts artistes genials anónims o que no arriben al gran públic, pintors, actors, músics, escriptors, etc. i això em porta a una altra reflexió: no serà que continuem tenint grans genis que potser no són coneguts perquè no surten per la tele i avui en dia qui no surt per la tele no existeix?
Si fos així, seria ben trist perquè considero que qui és bo, és conegut perquè agrada, perquè la gent s'ho diu, el boca-orella és un mitjà de comunicació gairebé més potent que un anunci de la tele.
I per això m'agradaria fer una proposta: que cadascú digui el nom d'algú que consideri que és un geni català (és igual que sigui escriptor, científic, actor o escombriaira, l'única condició és que estigui en actiu i poguem buscar el seu nom pel google o similar per saber qui és i conèixer la seva obra).
Començaré jo proposant un nom:
Dolors Garcia i Cornellà, escriptora.
Amb tots ells farem una llista amb els nous genis catalans.
Comentaris
Et(us) deixo els seus webs:
http://www.xevivilaro.com/
http://lidiaantonio.googlepages.com/home
Salut i un petó!
o sigui que si que eres tu, que guai, llàstima que no anéssis al lliurament de premis, va ser un acte força simpàtic (o potser hi eres i jo, amb la meva miopia i els nervis propis d'una principiant no et vaig veure?)
uix, quin rotllo t'estic fotent... ja callo. Ara llegeixo el post i n'escric un, jo també.
Petonets marinats.
Fins la setmana passada, junt amb altres, estava exposat a la galeria Pergamon 4, del carrer Petrixtol de Barcelona. Porta una molt bona carrera al darrere, des que ... jo diria des que va néixer. Només té 28 anys. El comparen amb Rothko... guanyador del Premi Centelles 2006...
ja callo (http://www.osona.com/?accio=veure&id=137&seccio=noticies)
hmm, d'això... és el nostre fill (o sigui, no és fill biològic meu, si del capità). T'asseguro que no és amor de mare. Des que era petitet, jo guardava els seus dibuixos perquè pensava "aquest nen és un artista".
que si, que ja callo, de veritat que si :D
permetem parlar d'un poeta valencià que a més va ser mestre meu allà pels anys en què el català era encara una llengua d'anar per casa en aquestes terres i que em va fer estimar-la, comprendre-la i assaborir-la en tota la seua riquesa a través de la poesia.
Salvàdor Jàfer per a mi un geni de la paraula.
http://perso.wanadoo.es/diamant04/
abraçades
I qui diu aquest, diu tants i tants altres autors i autores de blocs que em deixen absolutament bocabadada. Ara em ve al cap, així, de cop, la Nimue. Que bé que escriu! Però podria afegir-hi en Litus, la bitxo, en ramon, la júlia, tu... És una autèntica delícia trobar-te amb segons quins blocs.
Sí, ja vaig veure la foto i finalment també he pogut veure el vídeo de La ciutat dels llibres... bé tot sencer no perquè em poso nerviós de veure'm per la tele!
És un geni! I considero que està molt poc aprofitat!
http://www.quimiportet.com/
i també els meus vots pels Salvador Jàfer, com ha dit el Joan, i per la Dolors Garcia i Cornellà.
^^
La categoria de geni és molt relativa, depèn de la publicitat, de la sort, de molts factors eteris. Hi ha qui té la sort de ser geni en vida, com Dalí, encara que va ser un autopropagandista notabilíssim, un geni del màrketing, com també ho era Terenci Moix. Hi ha moltes persones genials, molt poc conegudes. El pitjor és que et reconeguin la genialitat després de mort i no en puguis gaudir, m'estimaria més triomfar en vida, cobrar, i que després m'oblidessin, la posteritat més eficaç és poder deixar una pessigadeta d'euros als fills, em sembla.
Ara hi ha tants genis com sempre, o tan pocs com sempre.