Lacoste

Lacoste no té res a veure amb cocodrils ni polos o camises de marca. Lacoste és un poble del Luberon (una zona de la Provença) penjat literalment de la muntanya, de carrers estrets, gairebé verticals, empedrats amb unes pedres totalment llises per culpa de milers de passes arrossegant-se durant els segles. Amb cases situades en llocs impossibles, estretes, de pedra, amb un encant que només pot donar el temps i la història.

I, a dalt de tot, coronant el poble, com una peineta vella, un castell, però no un castell qualsevol. És un castell fosc, tenebrós, mig en runes que per accedir-hi has de travessar un fossat estret i recargolat, de roques verticals i altíssimes i després passar per un fràgil pont penjat al buit, és un castell que imposa, que fa por... no en va, va ser la residència del Marquès de Sade durant uns quants anys, quann va haver de fugir de Paris a causa dels escàndols provocats per la seva conducta, teóricament immoral, i pels seus escrits.

Des de dalt de tot del castell es domina tota la vall del Luberon, els altres pobles penjats d'altres muntanyes i, sobretot, els camps de lavanda. I el castell s'omple de llum i de vida, d'olors i de colors.

Costa abandonar aquest poble fet de pedra, però no d'una pedra grisa i freda, sinó de pedra calenta, viva.

I sobretot costa molt abandonar Lacoste perquè amb els carrers tan verticals i el terra tan relliscós, si no vas amb compte, vas a petar de dret amb el cul a terra.