El truco final (El prestigio)

Vaig anar a veure la nova pel·lícula de Christopher Nolan amb una mica de por, ho confesso. No pel director que em sembla un dels millors que hi ha actualment, si no pel tema que tracta la pel·lícula: els mags del segle XIX. Un tema que, a priori, no m’interessa en absolut. Però el director i el repartiment mereixien el meu interès (Hugh Jackman, Christian Bale, Micahel Cain, Scarlett Johanson, Rebecca Hall i David Bowie).

Havia llegit algunes crítiques i gairebé totes coincidien en deixar-la molt i molt bé però jo he de dir que em vaig avorrir força fins a mitja pel·lícula, després, quan va captar el meu interès, es va fer del tot previsible.

És una pel·lícula feta d’encaixos, de petites peces o, per dir-ho com al film, de petits trucs de màgia que van descobrint lentament els seus secrets (o el prestigi del títol). Rodada en tres i fins i tot quatre moments temporals diferents, exigeix a l’espectador una atenció activa i atractiva però no acaba d’enganxar, si més no a mi perquè mostra les seves cartes marcades i et porta cap a un final previsible però disfressat de "sorpresa final" una mica ficat amb calçador amb la resta de la pel·lícula.

Això sí, la posada en escena, la direcció i sobretot la interpretació dels actors, és excel·lent.