De vegades a la feina t'has de sentir cada cosa! Ja no solament parlo del tema idiomes, sinó de les preguntes que t'arriba a fer la gent.
És ben bé que has de tenir la psicologia ben desenvolupada i aplicar-la constantment. Ara que hi ha mitja plantilla del departament de baixa, em toca atendre més ciutadans del que seria normal si fossim tots i cadascun és un món tan diferent...
Ahir se'm seu al davant una senyora (no la descriuré físicament per respecte i perque es mereixeria un post sencer) i em pregunta:
- Què he de fer per posar una xurreria?
Desprès de la meva sorpresa inicial i d'explicar-li que jo sóc d'estadística i no del departament de xurreries, insisteix a explicar-me la seva vida: com no té diners, vol que l'ajuntament li compri la roulotte-xurreria i li dóni el permis (res més senyora? vol que li pagui un sou també?). I llavors ho deixa anar:
- És que yo no sé nada de xurros, yo soy esteticienne y peluquera.
"Apaga y vámonos", llavors perquè punyetes vol posar una xurreria? Gairebé que l'engego a pendre "pel xurro" però em vaig haver d'aguantar-me les ganes d'esclatar a riure i no vaig poder.
Comentaris