dimecres, 30 de març de 2011

Cròniques de Catalunya: Any 2062, les primeres batalles

L'any 2062 va tenir lloc el primer enfrontament contra els invasors, va ser a la coneguda com la Batalla del Circ de Tarragona. Les forces de les FAC van patir molt i hi van haver bastantes baixes. Es va notar la inexperiència de les noves forces armades i la superioritat numèrica i salvatge dels invasors. El resultat va ser la pèrdua de la ciutat de Tarragona.

Les següents batalles més remarcables i conegudes van ser les batalles de la Devesa de Girona, la de Balaguer, la de Manresa. L'any 2064, les d'Andorra, la Seu d'Urgell i la Val d'Aran. L'any 2065, la batalla de la Ciutadella de Barcelona i dos anys més tard, la batalla de la Universitat de Barcelona.

Totes eren conegudes pel lloc on van desenvolupar-se. Després de l'experiència d'un enfrontament obert i general com va ser la de Tarragona, les següents van ser molt concretes, gairebé escaramusses, en les que les FAC arribaven, atacaven per aconseguir els seus objectius: la majoria d'ells, rescatar gent atrapada entre els invasors o recuperar peces singulars del patrimoni cultural.

L'any 2068 es va veure clar que molt del patrimoni no podia ser transportat fora de Catalunya perquè els combois eren interceptats i destruït pels invasors i l'Helena Vilamitjana, la Presidenta de la Generalitat, decideix arriscar-se i buscar un amagatall al centre del territori ocupat on poder desar tots els béns i custodiar-los fins el moment de la recuperació de la terra o el seu trasllat a NovaCat. El que queda de l'arxiu històric de la cultura catalana, es guardat en un edifici al bell mig de la Barcelona ocupada, l'edifici de La General on, anys després, tindrà lloc una de les batalles més cruentes i llegendàries de tota la guerra, i on tindran un paper destacat, en Vadó i en Met.

Amb l'èxit de la salvaguarda de l'arxiu patrimonial a la ciutat de Barcelona, el govern de la Generalitat s'envalentona i aconsegueix fundar la CerCat, l’únic i darrer Centre de Resistència de Catalunya en les antigues instal.lacions d’una central nuclear en desús des de feina més de cinquanta anys. La Nica, una noia llicenciada en diplomàcia que ha treballat a Sicilia al costat de la Presidenta, es nomenada governadora d'aquest nou enclavament al sud de Catalunya. Les funcions de la CerCat són únicament les de  la  salvaguarda de l’arxiu de Barcelona i del personal que hi treballa clandestinament; recuperar més béns patrimonials i culturals; vetllar per la seguretat de l'arxiu i buscar per tot el territori els pocs supervivents catalans que encara hi queden.

Propers lliuraments: Any 2070, els personatges
                              Any 2072, el desastre de La General

Primer lliurament:  Any 2074
Segon lliurament:  Any 2051
Tercer lliurament: Any 2054
Quart lliurament:  Any 2056


6 comentaris:

Carme ha dit...

Ei...quina història, èpica, fa patir eh?

"Els pocs supervivents catalans que encara queden", nen que això arriba a l'ànima!

XeXu ha dit...

Desastre rere desastre. Anem de mal en pitjor. A veure si des de CerCat poden començar a fer alguna cosa.

jordicine ha dit...

Jo vull treballar a la CerCat, de manera clandestina. Ha de ser una passada! Bona feina, DERIC.

Pakiba ha dit...

Ja els tin impresos el cuatre i continua........................

Deric ha dit...

Carme, pocs a la terra, però a NovaCat hi ha molts!!! No et faci patir!

XeXu, ;) algun dia haurà de passar alguna cosa de bo! La CerCat serà l'inici de l'esperança...

Jordi, no sé jo si és bona idea treballar a la CerCat, la seva directora els té molt ben posats i és molt estricte! Gràcies.

Pakiba, perquè ets la meva mare si no et diria que els escrits estan registrats i tenen propietat intel·lectual... però tot queda en família.

menta fresca ha dit...

Ei! Et torno la visita, a veure si em centro una mica i torno a escriure.
Gràcies per pasar per casa