Cròniques de Catalunya: any 2054

Metropolis. Fritz Lang

L'any 2054 va tenir lloc la darrera i més destructiva invasió de Catalunya. Un exèrcit desconegut va creuar la frontera dels Pirineus i va conquerir, sense cap resistència, la ciutat de Girona. El govern de la Generalitat, en un primer moment, va culpar els veïns espanyols de la invasió però el govern de Madrid ho va desmentir categòricament al·legant que no havia estat mai la seva intenció recuperar els territoris perduts i que, a més, el seu exèrcit estava en franca decadència.

El fet de buscar culpables en lloc d'actuar i buscar aliats des del primer moment, va fer que la Generalitat perdés un temps preciós i, quan van voler reaccionar, ja era massa tard. El 3 de març de 2054 va esclatar el primer míssil a Barcelona. Ni la data, ni el lloc van ser accidentals, al contrari, va ser escollit meticulosament: va caure al Parlament durant la celebració d'un ple extraordinari de crisi. No va haver cap supervivent i Catalunya es va quedar sense cap mena de govern legítim.

Després ja no va haver marxa enrere. Es van tancar totes les emissores de ràdio i de televisió, es van clausurar tots els mitjans de comunicació digitals i va enderrocar les torres de comunicacions començant per la de Collserola. Les van seguir les torres de la telefonia mòbil i els repetidors dels satèl·lits. No hi va quedar cap forma de comunicació, ni telèfon, ni Internet, ni correu electrònic, ni GPS, res de res. El següent pas va ser el tancament de ports, estacions de tren i aeroports i la destrucció de les carreteres que sortien del país. En menys de vint-i-quatre hores, Catalunya havia quedat aïllada del món.

No obstant això, algunes persones, amb embarcacions privades i d'altres molt precàries, van aconseguir fugir per mar cap a Ses Illes i d'allà cap a Sicília. Una d'aquestes persones que va escapar va ser l'alcaldessa de la ciutat de Barcelona, Helena Vilamitjana, que va crear un nou govern de la Generalitat a l'exili amb ella com a Presidenta.

La seva primera obsessió era la de salvar el major nombre de gent i des de la frontera de l'Ebre es va poder fletar uns vaixells que els portessin cap a l'Àfrica subsahariana on l'Helena tenia relacions diplomàtiques i havia aconseguit que li cedissin a perpetuïtat una ciutat abandonada al desert, prop de la desembocadura de riu Níger. El primer vaixell va arribar a la primeria de l'any 2055. Aquesta va ser la data de la fundació de NovaCat, la nova Catalunya. La Presidenta, però, es va quedar a Sicília per ser un enclavament més proper a l'antiga Catalunya i des d'on podia organitzar millor un moviment de resistència a l'invasor.

Proper lliurament: Any 2056

Primer lliurament: Any 2074
Segon lliurament: Any 2051