dilluns, 14 de març de 2011

Cròniques de Catalunya: any 2074

L'any 2049 es va veure clar que totes les unions de països com la UE, la Lliga de Països Àrabs, la Federació Asiàtica, la Unió Africana o la Unión Latinamericana, etc. eren organismes obsolets perquè en quaranta anys no havien aconseguit que els països aconseguissin sortir de la crisi extrema en que s'havia caigut en la segona dècada del segle XXI. En qüestió de pocs dies, aquests organismes, juntament amb la ONU, van ser desmantellats i es va crear la WWFC (World-Wide Federation of Countries), una federació política però també econòmica que va permetre la unificació dels mercats mundials, el desenvolupament de les economies locals i l'impuls definitiu de les energies renovables.

Per primer cop a la història de la humanitat, anàvem tots a una... fins que, com sempre passa, algú va voler imposar la seva voluntat per sobre dels altres i l'estructura de la WWFC va començar a trontollar perillosament.

Va ser en aquest escenari d'inestabilitat política i de debilitat de la WWFC que Catalunya, que havia aconseguit la seva independència  l'any 2051, va ser envaïda tres anys més tard, les seves institucions anul·lades i les seves ciutats destruides... un altre cop. Aquesta vegada, però, els catalans estaven preparats i no caurien en el parany de 1714: se'n sortirien per ells sols, sense esperar cap ajuda externa.

Vint anys després, una nova generació que ha viscut sempre en guerra contra els invasors, és a punt d'aconseguir el seu objectiu. És el moment del renaixement de NovaCat, la Nova Catalunya.

Proper lliurament: Any 2051

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Mmm... en l'etiqueta posa escrits, i com a relat està molt bé, però això es mereix una continuació, no creus? Aquest argument trobo que donaria per un llibre sencer, jo de tu m'ho pensaria...

Marta ha dit...

Deric
em sembla que tots calvs....Jope, quin panorama!!!
petonets, sempre

Carme ha dit...

Sí està molt bé, aquest relat... tot i que no és gaire animador. M'apunto a la idea d'en XeXu. Apa Deric, segueix!

Pakiba ha dit...

Si fos britat el renaixement seria maravellos, pero vols dir que es??? no ens deixen axecar el cap.

Segueix explican es força interesant.

Deric ha dit...

Xexu, Carme, Paki, efectivament aquest és l'inici d'un llibre que ja va cap a les 80 pàgines però que tinc una mica abandonat. Espero acabar-lo algun dia...
Marta, és ficció.

Bargalloneta ha dit...

Esperem que la ficció aquesta vegada si superi la realitat.
Petons
(acaba el llibre eh????)

kweilan ha dit...

Acaba'l!!! Una abraçada!

Quadern de mots ha dit...

NovaCat, m'agrada. espero que el nostre futur no sigui com el fotut present.
Dóna un cop d'ull al passat, és interessant. La nostra sang de Francesca Forrellad.
Fins aviat.