dimecres, 16 de març de 2011

Cròniques de Catalunya: any 2051

La Unió Europea va ser la primera en integrar-se en la WWFC però també la primera en sentar les bases de la seva fi.

La idea de la WWFC era agrupar tots els països del món, sense cap mena de distinció, sota un mateix govern superior format per un grup de països que s'alternaven periòdicament, mai un de sol ni per més d'una legislatura de 5 anys. No osbtant això, encara existien els governs locals, però de l'únic que s'encarregaven era de la gestió interna i de la cultura local. 

Catalunya va veure amenaçada de mort la seva llengua i la seva cultura si no disposava d'un Estat propi integrat a la WWFC que destinés els suficients recursos a la seva identitat. Això i al fet de tenir un líder carismàtic que arrossegava multituds de tots els origens, va permetre presentar el projecte d'indepèndencia a la WWFC després d'Escòcia, Québec, del País Basc i de 15 nacions sense estat més, inclosa Catalunya. La Federació exigia unes dures condicions per reconeixer un nou estat: la celebració d'un referèndum en el que l'abstenció havia de ser pràcticament nul·la (de com a màxim el 2%) i el resultat a favor de la independència havía de ser com a mínim del 80% a favor.

Escòcia, Québec i el País Basc van aconseguir aquests resultats, els altres 14 pobles, no. I Catalunya? Catalunya va celebrar el referendum, el 10 de desembre de 2051 i el resultat va ser: 100% de participació, 97% de vots a favor de la independència, 2% de vots en contra, 0,60% nuls, 0,40% en blanc.

El 31 de desembre de 2051, la WWFC reconeix i integra a la federació els tres nous estats. Catalunya comença a organitzar el  govern independent de la Generalitat amb el traspàs de totes les competències per part del govern espanyol, que, incapaç d'aixecar el cap des de la crisi del 2008, veu com una alliberació la independència de Catalunya i del País Basc.


No obstant, poc més de dos anys després de la creació de la WWFC i amb motiu de la incorporació dels nous estats, antics països poderosos de la UE consideren que aquesta nova incorporació els restarà importància dins del govern federal de la WWFC i comencen una guerra d'interessos destinada a recuperar les seves quotes de poder. Un d'aquests països infiltra partidaris seus en el Parlament mundial i en pocs dies es trenca el precari equilibre aconseguit. 

El 2053 la subsistència de la WWFC està en perill, però el toc de gràcia li arribarà un any després, quan un dels seu membres és envaït: Catalunya. Hi ha dos motius per la invasió: l'aniquilació d'una cultura i una gent "incòmode" per alguns i ferir de mort la WWFC al no poder mantenir la pau mundial.

Proper lliurament: Any 2054

Primer lliurament: Any 2074

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Caram, la història futura del nostre país es presenta convulsa. Tal i com ho expliques resulta creïble i tot, tret dels resultats del referèndum català, que això no hi ha qui s'ho cregui. Ni en somnis no aconseguiríem uns resultats així (i menys de participació), ni ara, ni al 2051. Com es nota que és ficció...

T'animo a que acabis aquest projecte, a que no el deixis perdre, que val la pena. 80 pàgines no és poca cosa, com per deixar-ho estar. Depenent de com, tampoc caldria que fos massa més llarg. Ara, ves amb compte amb el què desitges, que es pot fer realitat...

Elfreelang ha dit...

durant la primera part del text he pensat que maco és somiar ! però veig que acabem invadits com ara! ah forma part l'apunt d'un projecte més gran? doncs au a acabar-lo! és molt interessant !

Carme ha dit...

Envaïts, altre cop? No hi ha manera, eh? Després d'uns resultats del referèndum com aquests... no, això ja no ens ho mereixem més!

XeXu... no pots deixar-nos gaudir de la ficció? Per la poqueta estona que dura la part bona. Coi... quina mania de tocar sempre de peus a terra! je, je, je...

jordicine ha dit...

Ja que inventes, DERIC, que siguem una mica més feliços que ara, no? Caram! La veritat, bromes a banda, és que la història que expliques m'ha agradat molt. Aviam què veuran els nostres ulls en el futur. Una abraçada i fins aviat.

Deric ha dit...

La cosa encara continúa!