Passa al contingut principal
Recordo
aquell capvespre d'estiu quan passejàvem pel
camí de sortida del poble,
entre
camps de pomeres i, de sobte et vas aturar, vas acostar-te a un arbre
mirant a banda i banda no t’enxampés el pagès i vas arrencar dues
pomes vermelles, en vas atansar una i em vas dir «dormirem a la
platja i quan surti el sol ens banyarem i menjarem una poma amb olor
d’estiu i color d’albada». Aquell dia vaig saber que eres tu,
que sempre series tu.
Comentaris