Cartell original de la 1ª pel·lícula que penja de la meva habitació |
Sí, ho sé, tinc un punt de friky, però no ho puc evitar, Star Wars és la meva pel·lícula. Sobretot la primera, subtitulada, posteriorment com A new hope, i en part, també, la segona, L'imperi contraataca, per l'atmosfera opressiva i el gran final que té.
Doncs bé, fa 35 anys que es va estrenar el primer film, una aposta arriscada que ha estat la més rendible de la història del cinema. I sí, fa 35 anys, jo vaig anar a veure-la en un cinema de Barcelona, el nom del qual no recordo, però sí recordo que estava al Paral·lel i que, a la façana, lluïa espectacular el cartell de la pel·lícula amb el retrat dels protagonistes i les naus i les estrelles. Només de mirar aquell cartell enorme en la façana vermella, ja et traslladaves automàticament en un món de màgia i aventura. Un món que, 35 anys després, encara em causa fascinació cada cop que m'endinso en ell i que ha estat per mi l'inspirador de contes i relats i, fins i tot podria dir que va ser el causant que em dediqui a escriure (i també, com no, que sigui un malalt de cinema), perquè em representa una mica la recerca d'aquelles sensacions que vaig tenir, de nen, assegut a la butaca del cinema, però amb el cap dins de l'una galàxia molt, molt llunyana...
Actualització: què gran és Internet! Navegant he trobat que el cinema es deia Nuevo Cinerama.
Comentaris
Crec que va ser pel 25è aniversari que les van tornar a posar al cinema. I les vaig veure totes!! fantàstic!!!
Salvador! Recordo també que estava molt i molt ple i vam seure bastant endavant cap a l'esquerra de la pantalla i quan van sortir les lletres grogues solcant l'espai, m'hi vaig ficar dins la pantalla i no vaig sortir fins que van encendre els llums.