Primer dia de rebaixes

Aquest migdia he anat al gimnàs que està just a 300 metres d'un centre comercial d'aquells de centenars de botigues, restaurants, cinemes, etc. Doncs bé, amb prou feines he pogut aparcar el cotxe. Estaven tots els carrers a 500 m a la rodona del centre comercial plens, plens, plens de cotxes aparcats (imagina com estarien els aparcaments del centre!). Una cosa mai vista. Una bogeria. És clar, era el primer dia de rebaixes.

Però llavors, jo no ho entenc. Ja sé que hi ha gent que m'ha donat més d'un cop les seves explicacions però a mi no m'entra al cap: si hi ha crisi, com pot estar tot tan a petar de gent? I no és que només mirin, sinó que compren perquè les cues a les caixes per pagar són quilomètriques.

Abans d'ahir, per exemple, sense ser rebaixes, se'm va ocórrer entrar en aquest mateix centre comercial i vaig haver de marxar de la gentada que hi havia, i no hi havia ni la meitat que avui!

No, no ho entenc. Jo, si no puc, no compro, per moltes rebaixes que facin o per molt bé de preu que estigui. De moment, a mi que no m'hi busquin a les rebaixes.