Això és tot, amics



Aquesta entrada està molt meditada. Escrita i esborrada més de cinquanta vegades. Però tinc el ferm propòsit de tirar-ho endavant encara que em faltin les forces.

Voldria donar moltes explicacions de per què he pres la decisió però no ho faré aquí. Em moc per impulsos, pel que em dicta el cor en cada moment, i ara el que em diu és això: que tanqui el blog.

I ho faig amb tota la pena del meu cor, amb la tristesa que provoca deixar enrere una etapa molt important de gairebé 6 anys. Però cal mirar endavant i buscar nous camins.

Gràcies a tots i totes que heu passat per Un Salt al món en algun moment de la seva vida virtual, els que heu deixat comentaris i els que l'heu llegit des del silenci de la intimitat.

Va ser bonic mentre va durar i... "sempre ens quedarà Paris"! (... i Berlin, Ferran, també Berlin)

Comentaris

Sergi ha dit…
Ostres, això sí que m'agafa per sorpresa! Ja has parlat altres vegades sobre deixar-ho, però no em semblava que el blog tingués mala salut, al contrari. Bé, només puc dir que em sap molt greu, que ha estat un plaer llegir-te i compartir amb tu aquest temps. Segur que tens els teus motius, i em sembla que seran més profunds del que mai reconeixeràs, així que és inútil que et demani que ho reconsideris. Així que et desitjo molta sort, i si tens ganes de tornar, no dubtis en avisar-nos, que aquí estarem per rebre't amb una abraçada ben forta. Sort company.
lisebe ha dit…
Doncs es una pena Deric però entenc el que penses i cadascú sap quan ha de fer les coses i el seu moment propici per fer-ho.

Només vull desitjar-te sort i que ja ens anirem veiem a Facebook i per correu oi??

Es una tonteria que et digui que no ho facis que aquests rampells pasan, però sé que una decisió meditada es molt dificil fer-la enrrera, per aquest motiu et diré que ets una de les persones que m'agradat coneixer personalment i que ets genial, i que m'encanta com escrius i continuaré llegint els teus llibres.

Saps a les persones se les estima primer com a persona i despres per el seu cor. I t'he de dir que ets una persona encantadora sensible i dolça encara que darrera la timidesa s'amaga un caracter increible i una ment privilegiada.

Ets dificil d'oblidar així que et continuaré donant la pallisa encara que sigui en el Facebook jajaj

Molts petons una forta abraçada i molt bona sort amic meu
Rita ha dit…
A mi també m'ha agafat per sorpresa. Sap greu que persones que t'agrada visitar i llegir pleguin, però si el cor i/o el cos t'ho demanen no seré jo qui pugui fer-te canviar d'opinió.

Si algun dia decideixes tornar, no dubtis en donar senyals de vida, serà una bona notícia.
Un petó ben fort, Deric!
Ferran Porta ha dit…
Amb blog o sense, ja ets "el nostre" Deric.

Una abraçada, sort,

Ferran

PS: ... i Berlin, benvolgut, sempre ens quedarà París... i Berlin.
Júlia ha dit…
Bé, em sap greu, però es veritat que de vegades cal canviar! Bon estiu.
neus ha dit…
trobaré a faltar els teus peus al desert Deric... el plaer ha sigut meu, però penso seguir-te les petjades per altres contrades!
Una abraçada immensa, un petonàs immens i un gràcies que per gran i immens que fos es quedaria petit petit.
Bargalloneta ha dit…
Perquè????????????????????????????
et trobaré molt a faltar!!!! hem fet un camí plegats!!!
una abraçada
Anònim ha dit…
Ostres! Ens ha agafat a tots a contrapeu!
Ha estat un plaer llegir-te. Evidentment, desitjar-te molta sort en tots els projectes que emprenguis!
Belén ha dit…
No tienes porqué cerralo si no quieres... quiero decir... que si no deseas escribir aqui no lo hagas pero si te resulta tan duro dejar el blog, no lo hagas tampoco!

De todas formas, si es lo que deseas...

Besicos y mucha suerte
rits ha dit…
oooh, tot i comentar poc (o gairebé mai) et seguia.

Si el cor et demana canvis i tancar-lo, endavant. Sempre hem de seguir el que ens diu el cor. Això si, et trobarem a faltar!

molta sort!!!!
Unknown ha dit…
Endavant!

Molta sort, Deric
Montse ha dit…
Deric!!!!!!!!!!!! jo et comento poquíssim, però et llegeixo molt!

em sap molt greu, també em vénen ganes de dir-te "No ho facis" però sé que quan un pren una decisió es fa difícil fer el contrari només perquè els altres et demanin que no ho facis.

jo he tingut molts rampells, però mai no he estat capaç de tancar.

Va, m'atreviré a dir-te: per què no et prens unes vacances, sense tancar, i llavors veuràs si realment pots o no pots deixar-lo? eh? eh? eh?

mira que jo et llegeixo des que tens la gosseta... que et vaig siggerir el nom de Jimauari i em vas engegar a dida :)

aix... només et demano una cosa més: si obríssis un altre blog... fes-m'ho saber, sisplau, ok?

Com molt bé dius... encara us/ens (a tots) queda molt camí per fer!

una abraçada molt forta des del meu mar.
Striper ha dit…
Et puc entendre , pero malgrat tot et tobarem a faltar.
Un peto.
estrip ha dit…
que et vagi molt bé per allà on siguis i fais el que facis! Fins aviat!
Lili ha dit…
Doncs no sé què dir...Petonssssssss !
Salvador Macip ha dit…
Com tots els altres, jo també et trobaré a faltar. És una llàstima! Però d'una forma o una altra ja ens anirem llegint. Sort!
sargantana ha dit…
vaja...no m'agrada..peró si es el que necesites..endevant!!

peró no deixis d'escriure, perque tu si que en saps

una abraçada i molta sort, deric

(tinguens al corrent..ok? )
nimue ha dit…
queeeeeeeeeeee??? :((((
m'has deixat sense paraules... Jo vaig prendre aquesta decisió en certa ocasió i després me'n vaig penedir. Però supose que cadascú té les seues raons.Snif. Trobaré molt a faltar el teu blog. Fa tants anys!!! B7s.
Jordicine ha dit…
Agafa aquest adéu amb calma, DERIC. I si tens ganes de tornar, torna. No t'obliguis a fer res. Sort. Ha estat un plaer passar regularment per aquí i llegir els teus llibres. Una abraçada.
Ostres Deric, quina sorpresa...

En fi, suposo que t'ho hauràs pensat força. A més, sempre que vulguis, pots fer marxa enrere i reobrir aquest "Salt al món".

Ens continuem veient per la xarxa.

Una abraçada,

Roger
Anònim ha dit…
QUE ELS NOUS CAMINS,ET SIGUIN PLAIENTS,
JUGANT ANB BCN.
mercé ha dit…
mercé, sort !!!i cuidate de les persones que no coneixes el seu passat,no tot el que brilla és or, solament és cuestion de temps, esbrina mes!!!!!!!
Joana ha dit…
I... si deixes passar l'estiu?
Tot i que quan hom pren un decisió és que la meditada...
En tot cas un plaer haver-te conegut.
Una abraçada immensa :)
L' Ermità Josep ha dit…
Un amiga una vegada em va dir parlant de la malaltia : "Detrás de la locuta también se esconde el demonio" .

Tu tanques el blog i jo he perdut un bon amic . S' ha llençat desde un setè pis . Senzillament , ha no volia ni viure ni patir més . Per a molts , un acte difícil d' encaixar , però penso que comprensible .

Tots tanquem etapes , i quan les tanquem és per què és convenient i per què havia de passar .

Adeu Frederic . Sort .

Sàpigues ser un Rei de Llegenda .
Giorgio Grappa ha dit…
Et notarem a faltar, Déric.

Durant alguns anys hem pogut gaudir dels teus comentaris i de les teves reflexions, sempre interessants, sempre aportant-nos la teva visió d'un món cada vegada més complex, i te n'estem molt agraïts.

Molta sort i una abraçada!
isnel ha dit…
Segur que tens els teus motius, però si són els que em penso, deixa'm dir-te, per la confiança, l'amistat i l'afecte que ens tenim, que crec que t'equivoques.
D'altra banda, i tu ho saps molt bé, sense tu jo no hauria estat mai per aquí. Si més no per això, t'estaré eternament immensament agraïda. Molta sort!
Sufur ha dit…
Te voy a echar de menos... una auténtica pena dejar de leer un blog tuyo... por segunda vez. Un abrazo muy fuerte y espero seguir teniendo noticias tuyas!
Josep Lluís ha dit…
Quan vaig començar amb això dels blogs, no em podia arribar a imaginar el lligam que es crearia amb molts altres blogaires amb els quals, tal vegada, no ens veurem mai.

Avui, al llegir la teva notícia, sento com que quelcom se’m perd, i saps?, fa mal. Però el respecte a les decisions personals ha de prevaler sempre per sobre de tot. Per tant...

Sort Déric, molta sort, et seguiré llegint.

Una abraçada
Pakiba ha dit…
Es una pena pero sa de entendre,jo et seguia molt i si no fos per tú no estaria aquí.
Molta sort que l'mereixats per ser una bona persona.
Un petonás i una abraçada.
Deric ha dit…
Volia donar-vos les gràcies a tots i cadacun dels i de les que heu deixat comentaris en aquesta entrada.

Em sento realment emocionat i és gràcies a gent com vosaltres que he estat 6 anys en aquest món virtual que ara se'm fa tan difícil deixar i que deixo a contracor.

El món dels blogs és un vici, dels millors que hi ha i per això és tan dur deixar-lo i m'està costant més que deixar de fumar.

Però em veig obligat a fer-ho perquè fa temps que m'autocensuro cada cop que escric una entrada i si una cosa no vull, és haver de repassar un cop i un altre cada cosa que escric per por de fer mal a algú. I així no disfruto i jo vull tenir el blog per gaudir, no per patir i per estar en por del que escric o deixo d'escriure.

Per aquesta raó he decidit tancar (o si més no deixar d'escriure) a Un Salt al món.

Què passarà més endavant? Encara no ho sé. Potser el reactivaré, potser obriré un blog nou totalment anònim on ningú sàpiga que sóc jo qui hi ha al darrera, o potser obriré un blog només dedicat a la meva carrera com escriptor, o potser m'oblidaré del món dels blogs, o potser...

No ho sé, el que sí sé és que de moment continaré passant per casa vostra a visitar-vos i, algun cop, comentar-vos.

De nou, moltes gràcies i una forta abraçada!

Frederic - Deric
Musafir ha dit…
Et comprenc, Deric. Això de tenir el blog endreçat tots els dies, i haver d'escriure quasi amb l'obligació de fer-ho... tot tenint en compte de no ferir sensibilitats... ens deixa decebuts un poquet... Si no tenim la veritable llibertat de deixar les nostres reflexions tan qual, no ens ompli allò d'escriure per aquest mitjà...
El Musafir ja ho ha sofert, allò també..

Bona sort, i bon camí.
Salutacions,
Erik
Eva ha dit…
Quina pena!!! Et trobarem a faltar!!!
Salut!!!
Eli ha dit…
Ohhh!!! Ens deixes??? No pot ser!!!!

M'imagino que a vegades moltes coses ens impulsen a fer o no fer...

Sigui el que sigui, encantada d'haver conegut el teu blog, i espero, que continuis en aquest mon virtual, d'alguna manera, això sí, sentint-te lliure de moviments, perquè això és realment el que compte.
Molta sort i fins aviat!!!
jomateixa ha dit…
Tots tenim un mal moment... potser encara et repenses, de moment no l'esborraré dels meus enllaços per si de cas.
De tota manera. Bona sort.
eudald ha dit…
home... doncs a mi no em sembla bé que tanquis! Ni et diré com la majoria que els sap greu però que ho entenen. Jo no ho vull entendre! però fot el que et sembli. Pots obrir un altre blog amb pseudònim, però jo crec que de tant en tant hauries de passar per aquí, encara que sigui mooolt de tant en tant i ens fas un resum de tot el que vas fent!
au, petoNassos i a reveure!
Anònim ha dit…
Eiii que tinc un regal per a tu i va que t'en vas... Et vaig a trobar molt a faltar. Un bes espere que encara et passer per el teu regal per el meu blog. Muas
Guspira ha dit…
Si és el que sents, se t'ha de respectar... Que tinguis molta sort en el teu nou camí!
Una abraçada!