Boira


Parc de la Maçana, Salt. Photo by Deric

Avui a les 7 del matí quan he obert la finestra de l'habitació, l'he vist allà instal·lada tapant-me la visió del parc, grisa i freda, : la primera boira de la tardor.

Però lluny d'entristir-me, m'he alegrat. M'encanta baixar la gossa al parc i caminar entre els arbres protegit de tot i de tothom per un núvol blanc. I mentre ella busca tresors olorístics amagats entre l'herba molla, jo em cordo la caçadora fins a dalt de tot i creuo els braços en el pit protegint-me del fred i de la incertesa del nou dia que està a punt de començar.


Comentaris

Sufur ha dit…
Tiene su gracia, sí señor. A mí también me gusta mucho, siempre y cuando la nube se vaya en algún momento del día... las nieblas de varios días de la Castilla profunda son un rollo patatero
Andrea. ha dit…
M'encanta la sensació de misteri que acompanya a la boira.
Aquí, es rar el dia que en fa, potser per això té aquest punt que m'agrada.
Tot i que de lluny prefereixo el solet.

Petons.
Rita ha dit…
No m'agrada a mi la boira, per la sensació d'huminat i fred que em genera...
Striper ha dit…
La boira m'agrada menntres el que no estigui enboirat sigui el meu cap.
Anònim ha dit…
Prou emboirada que està la classe política en aquest petit país nostre després de les detencions d' ahir. El problema és que per a aquests sempre surt el sol .
neus ha dit…
:)
la sensació és tan maca com la cançó que has triat.
a mi m'agraden les boires i ja tinc ganes d'anar-les a trobar aquest cap se setmana.
un petó!
_MeiA_ ha dit…
Buffff!! ja te la regalo la boira! Nosaltres em sembla que la fabriquem... grrrr
òscar ha dit…
Reconec que la boira amaga certa màgia però, a mi, on hi hagi un dia ben claret i amb força sol, que marxi tot lo altre.
Belén ha dit…
Yo soy de frío, los días de niebla me encantan!

;)

Besicos
Anònim ha dit…
Que canción mes romantica,me ha encantado escucharla y que bonita
es la gosseta, con se llama?
Eva ha dit…
A mi el que m'agrada veure és com desapareix i dóna pas a un dia de sol inesperat...
Salut!!!
Jordi ha dit…
Jo que m'he criat vora un riu i entre muntanyes estic molt acostumat a la boira, tant extranya a la ciutat. Un dia de boira em recorda a un paisatge en un quadre i la boira és el marc.
M'he posa't al dia del teu blog: Piano, sucar crusans al cafe amb llet i un mati de boira. Disfrutes dels petits grans plaers solitaris de la tardor. Be happy.
Jordicine ha dit…
A mi no m'agrada gens, i em molesta molt per anar a treballar, quasi de nit. Grrr!!!
rits ha dit…
Fa del dia molt més misteriós i màgic!
Met ha dit…
Aquests matins la boira m'ha ajudat a veure el meu paisatge quotidià amb més interès. Sembla immutable el que veus cada dia, però amb un tel de boira, esdevé... diferent?