Parc de la Maçana, Salt. Photo by Deric
Avui a les 7 del matí quan he obert la finestra de l'habitació, l'he vist allà instal·lada tapant-me la visió del parc, grisa i freda, : la primera boira de la tardor.
Però lluny d'entristir-me, m'he alegrat. M'encanta baixar la gossa al parc i caminar entre els arbres protegit de tot i de tothom per un núvol blanc. I mentre ella busca tresors olorístics amagats entre l'herba molla, jo em cordo la caçadora fins a dalt de tot i creuo els braços en el pit protegint-me del fred i de la incertesa del nou dia que està a punt de començar.
Comentaris
Aquí, es rar el dia que en fa, potser per això té aquest punt que m'agrada.
Tot i que de lluny prefereixo el solet.
Petons.
la sensació és tan maca com la cançó que has triat.
a mi m'agraden les boires i ja tinc ganes d'anar-les a trobar aquest cap se setmana.
un petó!
;)
Besicos
es la gosseta, con se llama?
Salut!!!
M'he posa't al dia del teu blog: Piano, sucar crusans al cafe amb llet i un mati de boira. Disfrutes dels petits grans plaers solitaris de la tardor. Be happy.