El final del viatge


Posta de sol a Sant Antoni des de El cafè del mar

Diuen que totes les coses tenen un final i on es veu més clar és en els viatges: els planifiques il·lusionat, el comences esperançat, el gaudeixes amb intensitat i finalment s'acaba i arriba el retorn. Però, per sort, et deixa un post d'experiències viscudes molt important.

Quan arribes tens l'esperança que tot vagi bé, que gaudeixis molt, que visquis moltes coses. Estàs content, il·lusionat, i tot et sembla bonic i de color de rosa (en aquest cas blanc). Tot és nou, tot són descobriments, adaptacions, sorpreses, coneixences... És com una explosió d'intensitat.


Atlantis

I poc a poc arriba la maduresa quan ja coneixes el lloc on t'hi estaràs i comences a gaudir-ho amb una altra intensitat més pausada. Ja saps on ets, ja no tot és nou però encara ets obert per descobrir coses amagades, per sorprendre't amb els petits detalls. I et penses que el viatge no tindrà final perquè estàs tan a gust, et trobes tan bé que no vols tornar a casa, no vols tornar a la vida rutinària encara que sàpigues que el que tens allà també és bo i que és casa teva, on tens la teva vida coneguda, on hi ha l'equilibri i l'estabilitat. Però tot i així desitges l'aventura del viatge i no vols que s'acabi.


Porta de ses Taules. Eivissa

Però s'acaba. Arriba el dia de la partença, el dia en que has de deixar enrere tot allò que has conegut durant un temps i que t'ha fet gaudir tan i, encara que no vulguis, has d'agafar l'avió o el vaixell i tornar. I penses que seria bo no haver de tornar i quedar-te per sempre en aquell lloc on tan bé estaves però saps que això és una utopia, que no et pots quedar per sempre i que has de tornar a casa.


Dalt Vila des del Baluart de Sant Bernat. Eivissa

I llavors, quan ja has arribat, t'adones que el que has viscut durant aquell viatge, les experiències que has tingut, la gent que has conegut i tot allò que has vist, no t'ho traurà ningú, ni el temps ni la distància, que sempre ho portaràs amb tu perquè d'alguna manera t'ha enriquit com a persona i estàs agraït. I tot i que voldries tornar, saps que no podràs perquè mai serà igual, mai cap viatge es pot repetir encara que vagis al mateix lloc.


Es Vedrà des de Cala d'Hort

Comentaris

òscar ha dit…
acabar vacances és un cop baix del calendari laboral. per bó que sigui el que has de retrobar a la vida civil. :)
Rita ha dit…
Bentornat, Deric!

Mai es pot repetir res, però ens queden els bons records.

Potser és bo saber que no podem repetir, perquè així mirem de fer-ne un altre ple de noves expectatives i il·lusions.
Petons, maco!
Funcionario's blog ha dit…
Creo que no lo hubiese podido describir mejor.

Además, falta la idealización. No falta decir lo chungos que fueron los viajes por India (sobre todo por la idiosincrasia de los indios con respecto a los turistas y los medios de transporte) y lo bonito que es una vez aquí.
Montse ha dit…
Rebenvingut!!

Ja saps el que diuen, amb molt bon criteri "Que te quiten lo bailao!"... com es deu dir, això en català? "Que et prenguin el ballat"?

;)

petonets retornats!
Cesc Sales ha dit…
Diuen que lo bo s'acaba. Però bé, això ja no t'ho treu ningú. I, digue'm optimista, però ja falta menys per a les properes vacances.

Salut
Jordicine ha dit…
T'adaptaràs ràpid, DERIC. Per cert, en la darrera foto se't veu pensatiu. Ja ja ja. Fins aviat. Una abraçada.
Andrea. ha dit…
Realment un text molt maco, d'allò més enriquidor.
Queda't amb els bons moments que has viscut aquests dies i que de ben segur et faran somriure quan ho recordis.
Però aprofita també per somriure en el dia a dia.
Ben tornat guapo.
Petonets.
kweilan ha dit…
M'ha agradat com vas explicant les sensacions abans i durant el viatge...quan s'acaba sempre queden les coses viscudes que ens ajuden a tirar endavant tot pensant en el proper viatge.
Sergi ha dit…
Apa, que has triat les fotos en que quedaves bé, oi? Sempre ho fem! Tens raó, la companyia i la circumstància amb la que viatgem poden fer que un mateix lloc canvii molt, i ja no et dic si es va a un altre lloc. Així que un cop retornat, que et sigui lleu, per cert, a començar a pensar en el següent.
Striper ha dit…
Potser cal pensar que aquest s'acabat pero no es pas l'ultim.Benvingut una abraçada.
Jordi ha dit…
Un post perfecte sobre la filosofia d'Itaca i els viatges. I no sé perquè tinc la sensació de que dius mes del que aparentment sembla Odisseu.
Déjà vie ha dit…
si sempre fossin vacances no serien tan magiques.
Belén ha dit…
Que penica guapo!!! pero bueno, ya no queda nada para las de año que viene ;)

Besicos
Deric ha dit…
Òscar, un cop molt baix, però si no tinguessim vacances, què faríem?

Rita, doncs a mi hi ha algun que m'agradaria repetir

Peter, exacte, falta la idealització, és cert, no hi havia caigut.

Arare, sí, el viscut queda, no sé quin és l'equivalent en català

Cesc, sí, falta menys per les properes!!!! :)

Jordicine, pensatiu? bé potser sí.

Luthien, un somriure al dia com a mínim!

Kweilan, normalment no penso amb el proper viatge fins que el tinc a prop.

Xexu, no pensis, són de les poques fotos que tinc meves d'aquest viatge, no hi havia gaire on escollir.

Striper, hi tant que no serà l'últim!!!

Jordi, Ítaca és un mite fascinant, em coneixes bé.

Dejà vie, vols dir? jo signaria per tenir sempre vacances!

Belén, besicos
bajoqueta ha dit…
Crec que amb les teues paraules has definit el que hem sentit tots algun cop al viatjar. Però com tu dius, encara que no se podrà repetir, aquelles experiències mai te les treurà ningú :)

Ai tot lo bo s'acaba...