Posta de sol a Sant Antoni des de El cafè del mar
Diuen que totes les coses tenen un final i on es veu més clar és en els viatges: els planifiques il·lusionat, el comences esperançat, el gaudeixes amb intensitat i finalment s'acaba i arriba el retorn. Però, per sort, et deixa un post d'experiències viscudes molt important.
Quan arribes tens l'esperança que tot vagi bé, que gaudeixis molt, que visquis moltes coses. Estàs content, il·lusionat, i tot et sembla bonic i de color de rosa (en aquest cas blanc). Tot és nou, tot són descobriments, adaptacions, sorpreses, coneixences... És com una explosió d'intensitat.
Atlantis
Atlantis
I poc a poc arriba la maduresa quan ja coneixes el lloc on t'hi estaràs i comences a gaudir-ho amb una altra intensitat més pausada. Ja saps on ets, ja no tot és nou però encara ets obert per descobrir coses amagades, per sorprendre't amb els petits detalls. I et penses que el viatge no tindrà final perquè estàs tan a gust, et trobes tan bé que no vols tornar a casa, no vols tornar a la vida rutinària encara que sàpigues que el que tens allà també és bo i que és casa teva, on tens la teva vida coneguda, on hi ha l'equilibri i l'estabilitat. Però tot i així desitges l'aventura del viatge i no vols que s'acabi.
Porta de ses Taules. Eivissa
Porta de ses Taules. Eivissa
Però s'acaba. Arriba el dia de la partença, el dia en que has de deixar enrere tot allò que has conegut durant un temps i que t'ha fet gaudir tan i, encara que no vulguis, has d'agafar l'avió o el vaixell i tornar. I penses que seria bo no haver de tornar i quedar-te per sempre en aquell lloc on tan bé estaves però saps que això és una utopia, que no et pots quedar per sempre i que has de tornar a casa.
Dalt Vila des del Baluart de Sant Bernat. Eivissa
Dalt Vila des del Baluart de Sant Bernat. Eivissa
I llavors, quan ja has arribat, t'adones que el que has viscut durant aquell viatge, les experiències que has tingut, la gent que has conegut i tot allò que has vist, no t'ho traurà ningú, ni el temps ni la distància, que sempre ho portaràs amb tu perquè d'alguna manera t'ha enriquit com a persona i estàs agraït. I tot i que voldries tornar, saps que no podràs perquè mai serà igual, mai cap viatge es pot repetir encara que vagis al mateix lloc.
Es Vedrà des de Cala d'Hort
Es Vedrà des de Cala d'Hort
Comentaris
Mai es pot repetir res, però ens queden els bons records.
Potser és bo saber que no podem repetir, perquè així mirem de fer-ne un altre ple de noves expectatives i il·lusions.
Petons, maco!
Además, falta la idealización. No falta decir lo chungos que fueron los viajes por India (sobre todo por la idiosincrasia de los indios con respecto a los turistas y los medios de transporte) y lo bonito que es una vez aquí.
Ja saps el que diuen, amb molt bon criteri "Que te quiten lo bailao!"... com es deu dir, això en català? "Que et prenguin el ballat"?
;)
petonets retornats!
Salut
Queda't amb els bons moments que has viscut aquests dies i que de ben segur et faran somriure quan ho recordis.
Però aprofita també per somriure en el dia a dia.
Ben tornat guapo.
Petonets.
Besicos
Rita, doncs a mi hi ha algun que m'agradaria repetir
Peter, exacte, falta la idealització, és cert, no hi havia caigut.
Arare, sí, el viscut queda, no sé quin és l'equivalent en català
Cesc, sí, falta menys per les properes!!!! :)
Jordicine, pensatiu? bé potser sí.
Luthien, un somriure al dia com a mínim!
Kweilan, normalment no penso amb el proper viatge fins que el tinc a prop.
Xexu, no pensis, són de les poques fotos que tinc meves d'aquest viatge, no hi havia gaire on escollir.
Striper, hi tant que no serà l'últim!!!
Jordi, Ítaca és un mite fascinant, em coneixes bé.
Dejà vie, vols dir? jo signaria per tenir sempre vacances!
Belén, besicos
Ai tot lo bo s'acaba...