dilluns, 30 de gener de 2012

Oposicions!


Ja són aquí! En poc temps tocarà tornar a passar nervis, estrès i angoixa per poder continuar en el meu lloc de treball. 

15 candidats = 1 plaça

15 persones que intentaran amb totes les seves forces aconseguir la meva feina. Estan amb tot el seu dret, però es podrien quedar a casa!

En fi, a estudiar (n'estic fart!) perquè el temps passa i els exàmens s'acosten irremeiablement.

dissabte, 14 de gener de 2012

He sucumbit


Ni una setmana he trigat en sucumbir a la crida de les rebaixes! En una tarda m'he carregat jo solet la mitjana del que es gastarà la gent en rebaixes. No tinc remei! (ni paraula)

Però és que era un dia de cada dia i en aquest centre comercial a l'aire lliure no hi havia gaire gent i es comprava la mar de bé i a molt bon preu, així que van caure:

3 mitjons
2 boxers
1 jersei
2 texans
2 samarretes
1 moneder
(no sé si em deixo alguna cosa)

I no van caure més coses per motius aliens a mi: una camisa (l'única que quedava) tenia una tara i ni per rebaixes compro coses amb tara; una maleta mida cabina amb molts compartiments i molt xula, tenia un preu una mica massa elevat per ser una cosa que no em feia excessiva falta.

Ara, però, ja no crec que vagi més de rebaixes... a no ser que passi per davant d'una botiga i vegi alguna cosa que em cridi l'atenció i caigui a la butxaca!
.

dissabte, 7 de gener de 2012

Primer dia de rebaixes

Aquest migdia he anat al gimnàs que està just a 300 metres d'un centre comercial d'aquells de centenars de botigues, restaurants, cinemes, etc. Doncs bé, amb prou feines he pogut aparcar el cotxe. Estaven tots els carrers a 500 m a la rodona del centre comercial plens, plens, plens de cotxes aparcats (imagina com estarien els aparcaments del centre!). Una cosa mai vista. Una bogeria. És clar, era el primer dia de rebaixes.

Però llavors, jo no ho entenc. Ja sé que hi ha gent que m'ha donat més d'un cop les seves explicacions però a mi no m'entra al cap: si hi ha crisi, com pot estar tot tan a petar de gent? I no és que només mirin, sinó que compren perquè les cues a les caixes per pagar són quilomètriques.

Abans d'ahir, per exemple, sense ser rebaixes, se'm va ocórrer entrar en aquest mateix centre comercial i vaig haver de marxar de la gentada que hi havia, i no hi havia ni la meitat que avui!

No, no ho entenc. Jo, si no puc, no compro, per moltes rebaixes que facin o per molt bé de preu que estigui. De moment, a mi que no m'hi busquin a les rebaixes.