Res a dir


Fotograma de Metropolis de Fritz Lang. Google

Fa dies que entro al blog amb la intenció d'escriure alguna cosa i no trobo les paraules. Vull dir, que no sé què dir, no sé què explicar, què comunicar, què transmetre... se m'hauran acabat les paraules? O és una crisi d'inspiració bloguera? O, simplement, la falta de temps i de ganes de ficar-m'hi als blogs?

No ho sé. Ni tan sols la imatge que il·lustra aquesta entrada lliga amb res però m'ha agradat.

Fa una estona he entrat al blog decidit a fer un post sense saber massa bé de què aniria i va i em surt un poema. Feia segles que no escrivia cap poesia i avui, sense pensar-m'hi, va i em surt un. He pensat de penjar-lo però després m'ha fet vergonya i l'he deixat a esborranys pendent que algun dia surti a la llum o es perdi per sempre més en la llista dels esborranys inèdits del blog.

Algu dia recuperaré la inspiració. Algun dia...

Comentaris

Ferran Moreno ha dit…
Si la vida t'allunya del blog, gaudeix-ne i no t'amoïnis. Ja tornarà, la inspiració.
Striper ha dit…
Jo també estic una com tu semblo un cd en blanc.
Joana ha dit…
Doncs penja el poema...Vinguent de tu segur que diu més del que molts ens atrevim a penjar ( i parlo només per mi) :)
I sant Jordi ...com es presenta???
gatot ha dit…
anem a fer una birra?
bé, potser a can serrallonga ja han tancat...

què podria dir-te jo que obro i tanco el blog més histriònicament que el guadalquivir?

ahir una amiga em deia que és cosa del temps... que tots anem alterats...

així, en veu fluixeta i com a veins... saps què penso? que ens cal posar una mica més els peus al carrer...

petonets, guapo!
Ferran Porta ha dit…
Buf, Deric, aquesta síndrome teva em sembla que no és gens original. Juraria que tots els blocàires passem per alguna fase de "ment en blanc", de tant en tant.

Que no t'angoixi; com diu en Ferran de dalt, fes altres coses, disfruta-les, i quan et torni la inspiració ja t'hi posaràs altre cop!
lisebe ha dit…
Benvingut al club amic meu!! jo ja fa dies vaig fer un post exposant el mateix..

Doncs no t'amoines ja vindrá la senyora musa a donar-te una má.. paciencia i salut. Descansa !!!!!

Petonetssssssss relaxants
Sergi ha dit…
Un blog amb la trajectòria que té aquest es pot permetre tranquil·lament un petit descans si el seu autor no té massa res a dir. Va a temporades, això. Potser tens massa cabòries al món real, i no les vols transmetre a aquí. O potser en tens massa poques! El que està clar és el que sempre diem, no et pots forçar a escriure, si no surt, no surt. I no pateixis, que de xerrera no te'n falta, no va ser el novembre que vas fer un post cada dia? I nosaltres aquí com 'pepes' per llegir-te. Doncs quan et vingui, ja vindrà.
Bargalloneta ha dit…
alguna vegada tots hem passat per la crisi del paper en blanc!! però no t'amoinis perquè els professionals com tu sempre teniu alguna cosa a dir!!! i a nosaltres ens agrada tot el que escriviu...ànims
Belén ha dit…
Muchas veces lo mejor es dejarse llevar a ver qué sale!

besicos