dimarts, 10 d’abril de 2007

Autoestima

Ja deixo enrera el tema de la felicitat (tot i aquest també va una mica lligat) i el de les dietes i pastissos varis, que em sembla que tots ens hem empatxat una mica amb tanta mona, tants croissants i tants pastissos casolans. Per cert, que al final la mona no la vaig fer jo, vaig preferir comprar una mousse de llimona i ficar-li al cim una figura de xocolata, així no era tan pesada.

Però del que jo volia parlar avui és de l'autoestima i la confiança en un mateix, tema encetat a casa de la Petita Bruixa. Bé, l'autoestima em sembla que la tinc bé, no alta, però bé: m'agrada com soc, m'agrada la vida que porto i tot i que hi canviaria coses, no em queixo.


Ara bé, el tema de la confiança en mi mateix és diferent: sóc la cosa més negativa en mi mateix que et pots tirar a la cara i penso que aquesta falta de confiança limita les posibilitats de la meva vida, sobretot literària, i m'agradaria deixar de ser tan negatiu i tan crític en la meva feina i pensar d'una vegada: això que has escrit és bo, té futur, agradarà. Però no, sempre penso tot el contrari i ho deixo en un calaix virtual de l'ordinador.

No valen les bones crítiques aparegudes a la premsa o la dels lectors, no, sempre pot més pensar que el mèrit no és meu o pensar: "si està bé, i ara què? aconseguiré publicar de nou?"

Aggg! Qui té la pastilleta de l'autoconfiança???

21 comentaris:

gemminola ha dit...

Hola Dèric! Quant de temps!

La pastilleta de l´autoconfiança no la té ningú, estic segura que ningú confia 100% en sí mateix, si no, possiblement no tindríem afany d´autosuperació, vaja que ens conformaríem en el que fem i en el que som, i sense ser prepotents ni avariciosos, sempre és bo voler fer les coses millors de les que les fem :)

Petonetssss

euria ha dit...

Si existís aquesta pastilla les hauria compra't totes jo...jejeje..benu encara te'n donaria alguna :)
Doncs les dues coses, tan autoestima com confiança en un mateix són importants per anar tirant endavant amb una mica més d'empenta!!
El truc per no ser negatiu no el se pas, potser llençar-se i anar trobant resultats positius.
Aniré a treure el cap al blog de la Petita Bruixa.

Tondo Rotondo ha dit...

Quan existeixi com a pastilla.... pleguem veles!!

Cal currar-s'ho d'una alra manera més complicada, no?

Salutacions!

Mikel ha dit...

l´autoconfiança es mes que necesaria.

èlsinor ha dit...

Doncs les crítiques dels lectors primer i el nombre de vendes després --sense perdre de vista la petitesa de la nostra nació i dels pocs lectors en la nostra llengua--, són els dos factors que més hauries de tenir en compte per tal de valorar com cal la teua feina literària...i sembla que no et són gaire negatius, oi?

Joana ha dit...

Potser després de l'autoestima ve l'autoconfiança...Potser sense presses s'hi arriba... potser el temps hi ajuda... i després de preguntar-t'ho diverses vegades... trobes la solució... potser...

cris ha dit...

Jo crec que tots en algun moment dubtem de la nostra capacitat. Hi ha dies a la feina que sento que podria ser millor, que podria fer més coses. Sóc molt perfeccionista i de vegades em sento limitada perquè tinc tanta feina que la qualitat d´aquesta feina queda una mica disminuïda i em fot ràbia perquè surto de la feina amb la sensació de que ho podria haver fet millor. Som així els humans. Sempre volem ser millors, sempre volem sentir que controlem la situació però de vegades la situació ens controla a nosaltres. Segur que les coses et sortiran bé. Ja tens molt guanyat.

Anònim ha dit...

Benvolgut Deric, l'amic, i també escriptor Matthew Tree, va dir-me una vegada: "no hi ha res pitjor que la por a la pàgina en blanc, si vols escriuire sigues benvingut a la lluita diària". I Javier Cercas tarda quatre anys en escriure una novel·la i pateix d'ansietat constant mentre l'escriu. I des de la meva humil experiència, et dic: "escriu per a tu, com si fossis l'únic lector". I quan els fantasmes i les pors et bloquegin, deixa d'escriure. Ja ho faràs després.
Com veus, és un problema generalitzat entre els escriptors. I tots provem d'escriure,així que ànim que no estàs sol ni ets pas l'únic!
Àlex Hdez

Déjà vie ha dit...

osti qui tingues akesta pastilleta es forraria. Aqui l'unic q es pot fer es intentar canviar el chip. Jo el tema d l'autoestima no el domino gaire aixi q no et donare gaires consells. Pro imagino q veure q el q escrius agrada mes confiança si q ha d donar, no? no m'enganyis? (a mi em passa)

barbara ha dit...

L'autoestima i la confiança en un mateix son molt necesaries. Pero suposu que va a temporades, les tens millor i d'altres fatal.

muak

nimue ha dit...

carinyet... em sembla que aquestes coses són més o menys normals sobretot en el tema del procés creatiu. Ai, no sé... a mi m'agrada molt com escrius i com eres, i vaig passar-m'ho molt bé llegint la teua novel·la. I saps que a més gent li passa el mateix que a mi. Queda't amb això i no ens faces esperar per a la pròxima publicació! ;)

words ha dit...

si existis tal pastilla...em penso que jo ja en seria adicta...

el7 ha dit...

uii, em sembla que no la venen ni amb recepta mèdica. Però a vegades, la dosi d'il.lusió ve d'on menys esperes.
Mira al voltant, i segur que trobes mil raons per pujar l'autoestima.
Parlant de tot, quan quedem per fr un vas? que en Teo et vol veure!!!

el7 ha dit...

uii, em sembla que no la venen ni amb recepta mèdica. Però a vegades, la dosi d'il.lusió ve d'on menys esperes.
Mira al voltant, i segur que trobes mil raons per pujar l'autoestima.
Parlant de tot, quan quedem per fr un vas? que en Teo et vol veure!!!

Metamorfosi ha dit...

No hi ha pastilletes per això (bé, sí que n'hi ha, però d'efectes breus i desmesurats i amb terribles efectes secundaris).

El que sí que hi ha són receptes casolanes, d'aquelles que cadascú s'ha de coure a la cuina de casa seva i per a un mateix.

Sempre he tingut l'autoestima i l'autoconfiança sota terra, però de fa un temps, quan he gosat posar-me a cuinar, he vist com totes dues s'enfilaven.

Només cal proposar-se coses raonables, llençar-se i adonar-se que no passa res de greu: si el resultat és positiu, de conya. Si no és com desitjaves, també veus que sobrevius i que hi pots tornar.

L'error és quedar-se quiet i paralitzat i autolimitar-se.

Gràcies per aquest post, llegir-lo i comentar-lo m'ha servit per enfilar-les una miqueta més amunt.

Petons amb estima!

Sir William Temple ha dit...

A mi em sembla que al principi hauries de ser molt exigent amb tu mateiz (sense passar-se) i si les coses et surten bé això voldrà dir que vas pel bon camí.

isnel ha dit...

Tu pots ;)

Arare ha dit...

I els que no hem guanyat mai cap premi literari ni ens han publicat mai res que no sigui una modesta columneta en un diari local? eh? eh? eh?

com diu l'Isnel: tu si que pots!!!! (ja ens n'has fet una demo. Continua endavant!)

Júlia ha dit...

Publicar no vol dir res, bé, si vens molt pots fer peles, què també va bé, ara ve sant jordi i tot és ple de 'mediàtics', caçadors de paraules, polónia, etc. etc. El millor es fer les coses perquè venen de gust... els altres objectius sovint no són a les nostres mans ni peus.

elur ha dit...

si les trobes avisa, però de totes dues, eh? que hi ha dies que tot trontolla i val més estar preparat/da.

Un petó!! i endavant les "àtxes" que tu pots!!!

Ainalma ha dit...

Si alguna vegada trobes la pastilleta, Déric, passa'm la recepta...