dimecres, 11 de febrer de 2009

El oráculo



M'agrada en Valerio Massimo Manfredi des que el vaig descobrir amb la seva trilogia sobre Alexandre el Gran (tot i que reconec que era una mica infantiloide per ser un producte dirigit al públic adult). Des de llavors l'he recuperat sempre que he pogut i m'han agradat les seves històries en les que barreja l'arqueologia, la història i les aventures amb un toc fantàstic.

Per això quan vaig veure aquest llibre a la llibreria, em va atreure l'acció situada a Grècia i el misteri que s'endevinava llegint la contraportada. Craso error!!! Mai hauria de fer cas de les contraportades, sempre m'ho dic i no em faig mai cas a mi mateix! En fi, que el misteri tan desgarrador que prometia es queda amb un d'aquells mcmuffins del Hitchcok, és a dir, en res.

En principi l'acció és interessant, tot i que no està situada a la Grècia clàssica, sinó a la contemporània, la Grècia de la dictadura dels coronels i el fet que implica una cruenta repressió policial per 4 amics. Fins aquí la relació amb l'oracle del títol no surt enlloc, de fet ni fins al final, perquè tot seguit es converteix en una història d'assassins en sèrie venjatius amb un personatge misteriós que els va guiant i que a mig llibre ja intueixes qui és.

No explicaré res més de la història per si a algú li sembla prou interessant per endinsar-s'hi, només acabaré dient que al final m'ha deixat un regust de "no és el que m'esperava" i amb la sensació que el llibre es clou precipitadament (tot i tenir gairebé 400 pàgines) amb algunes llacunes argumentals força evidents.

7 comentaris:

Striper ha dit...

Noi aquest llibre te tos el ingredients per que m'agradi me l'apunto.

Deric ha dit...

si pogués te'l passaria i així t'estalviaries els 8€... bé, de totes maneres no és gaire car.

kweilan ha dit...

Doncs no el poses massa bé. Reconec que no he llegit res d'aquest autor.

Robin Shilvadin ha dit...

Hecho. Paso de comprármelo :p Se agradece la recomendación.

Anònim ha dit...

Tambè com a gran seguidor dels llibres de Manfredi, m'ha deixat fred aquest.

Manfredi sol fer dos tipos d'histories, d'èpoques antigues i d'actuals. Com a arqueóleg que és, crec que també se deu veure una mica reflexat en les aventures que relata en les históries actuals.

Ara bè, en aquest relat no ha sapigut encertar com sol fer sempre. M'ha donat la sensació d'un llibre fet a corre cuita o tret d'algún calaix amagat que feia temps tenia guardat.

Jo, si m'ho permeteu, us recomanaria un de semblant pero molt millor redactat: QUIMAIRA.

By Bajoqueto.

Deric ha dit...

Bajoqueto, tens tota la raó i Quimaira està molt bé, té intriga amb certes dosis de terror.
Per cert, bajoqueto té alguna relació amb bajoqueta??? ;)

bajoqueta ha dit...

Sí Deric jeje. És que jo no llegeixo a Manfredi, però ell si. I just feia poc que s'havia acabat este llibre i li vaig dir que entrés :)
De fet se'ls ha llegit quasi tots d'ell.