diumenge, 20 de novembre de 2011

7 anys i un blog

L'1 de novembre de 2004 començava, tímidament, i gràcies a un curs d'escriptura creativa, aquesta aventura bloguera al bocat.cat, eren els primers temps d'Un Salt al món. Tot va començar un dia en que a classe ens van parlar d'una nova forma de comunicació, una mena de diaris personals que en lloc de guardar-te'ls per tu sota clau, els comparties amb tothom, eren una cosa anomenada "blogs". Com no, vaig sentir curiositat i en arribar a casa vaig investigar una mica. El primer blog que vaig visitar va ser "Un que passava" del bon amic Ferran (llavors no sabia ni qui era ell) i d'aquí a obrir el meu propi blog hi va haver un pas molt curt.

Set anys després aquesta aventura continua activa. Potser no tant com abans en que tenia obsessió per convertir qualsevol fet de la meva vida quotidiana en una entrada al blog. Ara és més pausat, escric quan tinc alguna cosa a dir o, simplement, quan em ve de gust, com avui. Però el que tinc clar és que aquest llibre virtual, aquesta finestra al món des del poble de Salt, des del meu interior, no es tancarà de moment. Alguns  van intentar, amb els seus comentaris, que baixés la persiana, i em va saber greu perquè els atacs venien de gent coneguda (i no només virtualment). Van estar a punt d'aconseguir-ho, però no, que sàpiguen que si algun dia "tanquem la paradeta" no serà per tercers, si no per voluntat pròpia. Mentrestant, seguirem aquí, donant guerra, explicant anècdotes, actualitat, pensaments, opinions, crítiques de llibres... i tot el que faci falta.I a qui no li agradi té l'opció d'abandonar el blog sense llegir-lo o esborrar l'enllaç dels seus favorits o, fins i tot, de deixar la seva opinió crítica i constructiva, però sisplau, que no emprenyi.

A tots els altres, gràcies per continuar visitant aquest petit raconet de món virtual. Ens llegim!

42 comentaris:

Rita ha dit...

Moltes felicitats, Deric valent! :)
Un petó fort!

Bargalloneta ha dit...

Em fa molta ilusió poder-te felicitar Deric i encoratjar-te a seguir endevant i com dius tu, parar quan tu ho desitgis, per què si alguna màgia tenen els blogs és que són teus i els vols compartir, amb gent que coneixes o gent que no, o gent que gràcies a ells has pogut conèixer.I jo soc un d'aquest darrer grup, potser no sempre et comento però et llegeixo i et segueixo i espero seguint fent-ho.
Una abraçada ben forta i moltes felicitats.

Deric ha dit...

Rita, no m'hi considero de valent, però gràcies!

Bargalloneta, moltíssimes gràcies i sí, un plaer conèixer gent tan fantàstica com tu, la llàstima és que ens vegem tan poc

El porquet ha dit...

Deric, jo fa poquet que et conec i et segueixo. Personalment penso que fer 7 anys és un mèrit espectacular!

No sé què vas viure i què et va dir aquesta gent que comentes que pretenien fer-te tancar la paradeta, però jo ho trobo una mica fort. No entenc que algú pugui posar-se en la vida d'algú altre d'aquesta manera i fer-li fer alguna cosa o pressionar-lo per a que ho faci. Repeteixo, desconec com va anar tot, però et felicito per haver seguit endavant.

Per molts anys i per molts posts!

Carme ha dit...

Deric, moltes felicitats!!!

Ja em vaig quedar impressionada, quan ens vam trobar al sopar, que el teu bloc fos tan veterà!

Uf! Jo sóc una mica despistada i no tinc ni idea de tot això que ens expliques... però a qui no li agradi que s'hi posi fulles! I sobretot amb respecte!

Serem per aquí, llegint-te, Deric! Una abraçada d'aniversari!

Deric ha dit...

Gràcies Porquet. No vaig esborrar els comentaris tan desagradables que em va deixar algú que jo considerava amic perquè quedin a la xarxa com a retrat del seu caràcter. Cal dir que mai més he parlat (ni ganes) amb aquesta persona.

Deric ha dit...

Merci, Carme! Tinc intenció de fer, com a mínim 7 anys més.

Ferran Moreno ha dit...

Vaja, vaja, així que sóc una mena de padrí del blog, oi? :-p

Per molts anys, Deric, i gràcies per compartir les teves paraules amb tots nosaltres.

Freewheeling ha dit...

Moltes felicitats. No defalleixis que som molts els que et seguim llegint!!!

Salut

Deric ha dit...

Sempre t'ho he dit, Ferran!!!

Freewheeling, tot un honor venint de tu! Gràcies

Belén ha dit...

Ayy mi Deric Querido... muchísimas felicidades!!! Y además, gracias a los blogs, nos cnocemos...¡¡mola!!

Besicos

Deric ha dit...

Mola mucho, Belén!!!
Petonicus!

Elfreelang ha dit...

Set anys! carai! dons a seguir escrivint i publicant quan et vingui de gust! i qui no li agradi que es foti...vull dir que en tot cas tu ets l'amo i senyor del teu bloc...moltes felicitats!

fanal blau ha dit...

Noi...qui no respecta a l'altre, vol dir que tampoc es respecta a un mateix. O sigui que, als mals desitjos, cal foragitar-los i quan més lluny, millor.
A mi m'agrada el teu blog, de la mateixa manera que, d'una manera molt tímida, em vas agradar tu el dia que ens vam veure al sopar.
No sé si és qüestió de valentia, com diu la Rita, però la meva percepció de tu, és la d'una persona franca i honesta.
Celebro els teus set anys de blog i espero celebrar-ne més. També espero trobar de nou l'estona per poder donar-te una abraçada!
I, ens llegim!
Un petó, Deric!

rits ha dit...

Moltes felicitats! 7 anys son molts, però vindran molts més!

Endavant i passant dels qui vulguin fer la murga. Com déiem a ca la Maira, a qui no li agradi, que no cliqui!

Miquel ha dit...

Un abrazo de uno que tampoco ha perdido en las elecciones ¡¡¡ se ve que todos han ganao ¡¡¡¡

Sufur ha dit...

Moltes felicitats! :-)

Joana ha dit...

Felicitats Déric! Un plaer tenir-te tan a prop :) i haver-te conegut :)
Fins aviat!

Pakiba ha dit...

M'agradaria poguer gaudir de molts 7 anys més, per seguir llegin aquet petit raconet que un dia en vas enseyar i que sempre he trobat fabulós.
Així que MOLTISIMAS FELICITATS.

Un petó tan gran,com d'aqui al cel que deias cuan eres petit.

SM ha dit...

Ets un veterà de veterans! Que la paradeta segueixi oberta molts anys més. Felicitats!

Allau ha dit...

Deric, aguantar set anys és molt fort! Has de ser un dels més vells de la comunitat, malgrat la teva visible jovenesa. Em fas enveja. Sana, no cal dir-ho.

Júlia ha dit...

Felicitats, jo també el vaig començar per aquells dates, al blocat, però a l'octubre de 2004. Quan fem deu anys haurem d'endegar-ne una de grossa!!!

sargantana ha dit...

caramb 7 anys es dit rapid
felicitats
pero mes felicitaacions encara per tenir ganes de mes i de fer-ho a la teva manera i no deixar-te atracallar

petons de sargantana.

bajoqueta ha dit...

Moltíssimes felicitats!

Per saber estar aquí tan de temps i passar de les coses negatives que suposa parlar de les coses d'un mateix. Ets tot un crack ja amb tants anys de blog :)

365 contes
Terra de llibres

lisebe ha dit...

Moltissimes felicitats!!! Set anys ja!!! son molts anys i espero que siguin cuatracents mes si es possible.!!

I tant que sí a continuar!!!!

Molts petonets estimat Deric ets un cel!!

XeXu ha dit...

Jo no sé qui tenia interès a tocar-te la pera aquí al blog, o què havies fet per provocar-ho, si és que havies fet alguna cosa, però sigui com vulgui, no ho entenc. Recordo aquella època i algun que altre post ben amarg al respecte, perquè ja fa un temps que corro per aquí. I estic molt content de seguir-ho fent, i de veure que superes les dificultats i res no t'ensorra. Efectivament, això durarà fins que tinguis ganes de tirar endavant. I fins llavors, aquí ens tindràs a molts, com has vist. Moltes felicitats pels 7 anys de blog, això no es pot dir cada dia, la majoria no hi arriba. Això et fa especial, però no només és això, és clar. A seguir fent camí, i a qui no li agradi, que el bombin!

Marta ha dit...

Deric
set anys no son res per tot el que ens queda per dir.
Endevant, sempre, sen com ets, tu mateix , un bloguero collonut..
petonets, sempre

Miquel Àngel ha dit...

Felicitats Deric. Jo no te segueix des de fa set anys, si no algún manco, però soc d'aquests que de tant en tant, en poder i tenir temps, ens agrada passajar per ell i poder llegir els teus pensaments, les teves idees, les teves opinions. I que sigui per molts d'anys i bons !!!!!. Gràcies per escriure.

Júlia Zabala ha dit...

felicitats!!! diria que sóc de les que va seguint-te des del principi! quins temps aquells en que començàvem a descobrir el món dels blogs, ains... quantes coses! Espere que continues escrivint molts anys més!! :)

Deric ha dit...

Efreelang, sóc lo putu amo! jejeje

Fanal Blau, gràcies, aquell vespre vam parlar poquet, però ja arribarà, el dia, ja arribarà! No sé si sóc tan franc i honest, però s'intenta.

Rits, i tu que els vegis i els puguem veure també a ca teu!

Deric ha dit...

Miquel, ningú les ha perdut! ;)

Míster SUFUR, tot un honor!

Joana, tan a prop i tan difícil de veure'ns!!! Una abraçada!

Deric ha dit...

Pakiba, això deia jo de petit??? No tan fabulós, però és el meu.

SM, ais, això de ser veterà de veterans no sé si m'agrada, però n'hi ha que encara ho són una mica més, com la JÚLIA.

Júlia, m'apunto lo de la festa!!! jejeje Un plaer poder seguir llegint-te també a tu.

Allau, gràcies... sort que ho has arreglat perquè això de l'edat no ho porto gaire bé. jejeje

Deric ha dit...

Sargantana, cert, de vegades costa continuar, però sóc incapaç de deixar-ho.

Bajoqueta, jo per temps, però tu sí que et mereixes un monument amb el que estàs fent amb el llibre!

Lisebe, 400???? Uf! Petons!

XeXu, caram quina memòria, bé, de fet tampoc fa tant d'allò. Al final, tot i que s'escudava amb l'anonimat, vaig saber qui era. Tu també em tindràs de lector teu sempre, ja ho saps, m'encanten les teves reflexions tan clares i coherents. Pren-te el temps que et calgui i ja continuaràs quan et vingui de gust.

Deric ha dit...

Martaaaaa!!! Tu també, guapa!!!

Miquel Àngel, a mi em va fer moltíssima il·lusió quan vaig descobrir que em seguies i comentaves! Gràcies a tu per venir.

Júlia Zabala, la meva estimada Júlia, quant de temps, quantes coses compartides, però sobretot un dia magnífica a ca la Isnel! Un petonàs!!!

Deric ha dit...

Estic realment impressionat i emocionat per aquest allau de comentaris!
MOLTES GRÀCIES A TOT@S!!!

jordicine ha dit...

Set anys, carai! Ets un gran veterà blocaire, DERIC. Me n'alegro molt que, en el seu moment, no tanquessis el bloc. Aquest racó és teu i de ningú més. Ets de les persones interessants que m'he trobat a la xarxa, a la qual jo porto dos anys menys que tu. A més, en el nostre cas ens hem pogut conèixer personalment. Res, que continuis molts anys més escrivint i explicant-nos coses. Una abraçada i fins aviat.

Deric ha dit...

Uf! Gràcies Jordicine! Hauríem d'organitzar aviat una altra trobada!

Ferran ha dit...

Caram, Deric, 7 anys de blog són molts d'anys; enhorabona per l'aniversari, per la constància i per continuar plasmant la teva, negra sobre blanc. Per molts d'anys!

Deric ha dit...

Ferran, aquests 7 anys m'han donat moltes satisfaccions, entre elles tenir un fantàstic guia a Berlín!!! Petons!

Yáiza ha dit...

Vaig tard, però... Per molts anys! Uf, set anys de bloc es diu ràpid, oi?? I realment és força temps. I que molts més anys duri!

Deric ha dit...

Gràcies Yáiza!

Anònim ha dit...

Podria estar bé que posi alguna cosa sobre això en el meu petit bloc personal, si he posat una referència a aquesta pàgina?