Diari d'un empestat 6: propòsits d'any nou

Encetem any i pàgina en blanc

No m'agrada fer-me propòsits, i menys encara per cap d'any perquè no en compliré cap, ho sé i ho assumeixo. Els propòstis són els que anem fent cada dia, sense pensar-hi gaire, totes aquelles tasques que anem fent i acabant i que comporta la satisfacció per la feina feta. No vull dir grans empreses, si no, per exemple, canviar de test aquella planteta que cada cop que la veus penses: 

He de canviar el test de la planta

Però mai ho fas. Fins que un dia qualsevol, agafes un test vell que tenies a l'armari, terra bona i canvies la pobre planta. Aquell dia no t'ho vas proposar, simplement ho vas fer.

Això és el que jo vull, no proposar-me, sinó fer-ho.


Avui fa 8 dies des que em van sortir els símptomes del covid19 i 7 des que vaig saber que era positiu. Ja no tinc símptomes i això és bo i dolent. Bo perquè em trobo bé. Dolent perquè he de continuar tancat a casa un parell de dies més. En fi.

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Celebro que et trobis bé… finalment això és el més important. I pel que fava estar tancat, ja falta poc…. Molts ànims!
Jo tampoc em faig mai gaires propòsits, com tu dius, així sobre la marxa. “He d'endreçar aquesta taula de treball” i si no és al primer, serà al segon o tercer cop que ho penso, ho faig i ja està. No és mala manera de funcionar.