Diari d'un empestat 4

L'ésser humà és savi, diuen, i que s'acostuma a tot, potser per això portar sis dies tancat a casa ja no em sembla tan terrible.

De totes maneres als matins, aprofitant que l'hivern ens ha donat una treva i fa un bon sol, surto al balcó a mirar la gent al parc, la que passa pel carrer, les gavines a les teulades, els veïns d'altres blocs... i veig que hi ha molta vida allà fora.

Però tot el que hi ha a l'exterior el que més enyoro ara mateix - sense comptar-hi les persones - és anar a caminar sense limitació de l'espai. 



Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Si ja portes sis dies, potser que ja deu haver passat el pitjor. Molts ànims i espero que et recuperis del tot, del tot, ben aviat.