Diari d'un empestat 3


Cinc dies convivint amb el covid i és com anar amb una muntanya russa: estàs més o menys bé i de cop et puja la febre i et quedes fet un nyap al sofà abrigat amb una manta sense fer res. Ni lectura, ni tele, tot et molesta i et cansa.

Avui, en el cinquè dia, el virus (fins aquest moment que escric) s'ha comportat i m'ha donat una treva - o és que va de baixa, potser 🤞 - res de febre al matí, de fet el primer cop en cinc dies que estava a 36,50º i he pogut fer una vida monàstica més o menys normal.

Els matins són bons. Fa sol. Els ocells canten als arbres. Les gavines es barallen a la piscina dels veïns. Els nens juguen al parc. La casa s'inunda de llum.

La tarda és fosca, llarga, depriment, cansada, avorrida, febril.

Els dies es fan llargs.

Espero que aviat es vegi la casella de sortida, que la de la presó ja la tinc molt vista.

Comentaris

Deric ha dit…
Gràcies, Salvador! Aquí estic, fent bondat al 6è dia.