Mascareta interioritzada


És ben cert que al matí no sóc persona fins que he fet el primer cafè o ha passat una llarga estona des que m'he llevat.

Així que avui, després de la dutxa i tot el poc que pots fer a casa en un matí laboral, he sortit al carrer disposat a anar a la feina quan de sobte he notat una frescor inusitada a la cara.

Que passa? - m'he preguntat - Collo(pip) la mascareta!

Efectivament, he sortit al carrer tan tranquil i no me n'he adonat que anava sense la put(pip) mascareta fins que el fred del matí hivernal m'ha donat de ple a la cara.

A la butxaca! 

No, a la butxaca no la duia.

On coll(pip) és la put(pip) mascareta?

En lloc. Me l'havia deixat a casa! Havia de tornar? Em faria arribar tard. Però... al·leluia! Portava una de recanvi a la bossa. 

Salvat del virus i... de la multa.

Comentaris

Sergi ha dit…
L'últim cop que em va passar va ser anant al barber. Vaig sortir de casa amb pressa, que feia tard a la reserva, i just quan arribo davant de la porta m'adono que anava sense mascareta. I jo no en porto mai de recanvi, així que vaig haver de tornar a casa a buscar-la... per sort no és lluny. Però em sembla que t'hauré d'agafar d'exemple i posar-ne una a la bossa o a la jaqueta...
Carme Rosanas ha dit…
Jo sempre en porto de recanvi a tot arreu a la bossa, al cotxe, fins i tot a la butxaca de la jaqueta que més faig servir. Si no ho fes així, em sembla que hauria de recular cada vegada ques surto.