dimarts, 2 de febrer de 2021

Mascareta interioritzada


És ben cert que al matí no sóc persona fins que he fet el primer cafè o ha passat una llarga estona des que m'he llevat.

Així que avui, després de la dutxa i tot el poc que pots fer a casa en un matí laboral, he sortit al carrer disposat a anar a la feina quan de sobte he notat una frescor inusitada a la cara.

Que passa? - m'he preguntat - Collo(pip) la mascareta!

Efectivament, he sortit al carrer tan tranquil i no me n'he adonat que anava sense la put(pip) mascareta fins que el fred del matí hivernal m'ha donat de ple a la cara.

A la butxaca! 

No, a la butxaca no la duia.

On coll(pip) és la put(pip) mascareta?

En lloc. Me l'havia deixat a casa! Havia de tornar? Em faria arribar tard. Però... al·leluia! Portava una de recanvi a la bossa. 

Salvat del virus i... de la multa.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

L'últim cop que em va passar va ser anant al barber. Vaig sortir de casa amb pressa, que feia tard a la reserva, i just quan arribo davant de la porta m'adono que anava sense mascareta. I jo no en porto mai de recanvi, així que vaig haver de tornar a casa a buscar-la... per sort no és lluny. Però em sembla que t'hauré d'agafar d'exemple i posar-ne una a la bossa o a la jaqueta...

Carme Rosanas ha dit...

Jo sempre en porto de recanvi a tot arreu a la bossa, al cotxe, fins i tot a la butxaca de la jaqueta que més faig servir. Si no ho fes així, em sembla que hauria de recular cada vegada ques surto.